De nen a supervivent d'abusos sexuals: l'infern d'Alejandro Palomas a La Salle de Premià

Entre Premià de Mar i Vilassar de Mar, al Maresme, hi ha menys de cinc quilòmetres. Una distància curta però que va convertir l'escriptor Alejandro Palomas "en un Alejandro diferent".

En aquests trajectes en cotxe i també en altres situacions, quan ell tenia 8 anys, un religiós del col·legi on estudiava, La Salle de Premià, va abusar-ne i agredir-lo sexualment, segons ha explicat en una entrevista a la Cadena Ser.

"Jo era un nen molt introvertit, solitari, hipersensible, amb altes capacitats... era una diana per a tot allò dolent", ha explicat el guanyador del Premi Nacional de Literatura infantil i juvenil de les lletres espanyoles, del Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil i del Premi Nadal.

Feia poc que la seva família s'havia traslladat des de Barcelona a Vilassar. El petit Alejandro no s'havia adaptat a la "disciplina" dels capellans i es posava molt malalt quan era a l'escola.

"Somatitzava el fet d'estar en aquell lloc que jo odiava profundament i tenia moltes amigdalitis amb febre molt alta. A l'hora del pati o de dinar, ell em portava a casa, i durant aquests trajectes van començar els abusos."

L'abusador, a qui ha anomenat "germà L.", "era un home molt popular, molt afable, molt carinyós amb tots, extravertit...". "Tenia molt bon rotllo amb el meu pare i per mi era una extensió de casa meva al col·legi", explica.

Els abusos van començar quan Palomas estava acabant 4t d'EGB i van continuar durant les colònies d'aquell estiu i a 5è, fins poc abans de Setmana Santa. Hi va haver assetjament, tocaments i també una violació.

Després d'aquests episodis, el capellà es girava contra ell. "Veus el que em fas fer?", va dir-li un dia, enfadat. Acusacions com aquesta, responsabilitzant el nen del que passava, es repetirien al llarg dels abusos.

"Jo sabia que el que estava vivint era horrible, però no sabia fins a quin punt en tenia la culpa. Era un nen molt vulnerable, buscava protecció, inconscientment pensava que aquest era el preu que havia de pagar."

"La nit més llarga de la meva vida"

En les colònies de 4t a 5è, a Palomas se li van trencar les ulleres i se li van clavar petits trossos de vidre al voltant de l'ull. El van portar a la infermeria, de la qual n'era responsable el capellà que abusava d'ell. Després que entre diverses persones li retiressin els vidres enganxats a la pell i a la roba, el "germà L." va decidir que Alejandro es quedés en observació durant 24 hores.

Al vespre, l'abusador el va lligar de mans a la llitera, amb l'excusa que així no es tocaria els ulls involuntàriament mentre dormia. El va estirar de costat, va sortir i va tancar amb clau. Aquella nit, l'home va entrar tres cops a infermeria, un dels quals el va violar:

"A partir d'allà va començar la nit més llarga de la meva vida. Vaig entrar-hi com un nen i vaig sortir-ne com a supervivent d'abusos."

Al matí, Palomas va rebre l'alta i es va adonar que sagnava. Es va espantar molt i es va fer un apòsit amb paper higiènic perquè ningú no se n'adonés. Ja a casa, durant quinze dies va evitar banyar-se a la piscina de casa els avis perquè li feia por que li sortís sang.

"Tenia tanta por i, sobretot, tanta vergonya... no vaig explicar res. Jo em pensava que jo hi tenia a veure, que jo feia alguna cosa, donava moltes voltes a això."

En tornar a l'escola el curs següent, el "germà L." s'ho va fer venir bé per fer-li classes particulars durant les hores de dinar, amb l'excusa de potenciar les capacitats d'Alejandro per a l'escriptura, en què ja destacava. Però allà van continuar els abusos.

"Una tortura que torna i torna"

Ja de gran, aquells fets van esdevenir "una tortura que torna i torna". L'abusador actualment "és viu", segons Palomas. S'havia plantejat denunciar els fets, però ja havien prescrit. Ara ha volgut explicar-ho per donar veu a una realitat molt estesa:

"Jo tinc la sort que el meu nom potser té una certa rellevància, i crec que d'alguna manera puc posar una mica de cara a això. Hi va haver i hi ha molts germans L i molts homes que han passat pel mateix."

Palomas ha explicat que fa 20 anys que va a teràpia per processar el que li va passar, i que encara en pateix les conseqüències:

"No em sé vincular amb la condició humana. No confio en ningú plenament, cosa que m'entristeix molt i m'aparta. M'he passat la vida defensant-me del món. No he gaudit mai del tot d'una relació sexual perquè hi ha una part de mi que sempre està vigilant l'altre. Jo no entenc la intimitat al cent per cent. No entenc que m'estimin."

Demanen una comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església

Precisament, aquest dimecres, Unides Podem, Esquerra Republicana i EH Bildu van presentar al Congrés una petició perquè es creï una comissió d'investigació de la pederàstia a l'Església catòlica espanyola, segons va avançar el diari El País.

Els partits volen que es tracti "sobre les agressions sexuals en la infància i l'adolescència per part de membres de l'Església". La iniciativa depèn a la pràctica del suport del PSOE per tirar endavant.

A altres països com França, Alemanya, Irlanda, Bèlgica o Portugal l'Estat ha assumit la investigació dels abusos del clero.

Ara fa un any, El País va fer públic un informe que destapava 251 casos d'abusos sexuals a Espanya, amb més de 1.200 víctimes. De les 251 acusacions de pederàstia, 94 haurien passat a Catalunya.