De "pantomima" a "pas de gegant": l'Eurocambra aprova l'informe no vinculant sobre immersió

Des de "pantomima" fins a "pas de gegant" o "victòria per a la Constitució". Són reaccions a l'informe sobre la immersió lingüística de la missió d'eurodiputats --la majoria, conservadors i d'extrema dreta-- que van ser a Catalunya el desembre passat, arran d'una petició del PP i Ciutadans.

El text, que posa en dubte el model, en la línia de l'esborrany que ja es va fer públic el febrer, l'ha aprovat aquest dimarts el Comitè de Peticions del Parlament Europeu, presidit per la popular Dolors Montserrat, per 19 vots a favor i 6 en contra.

La primera reacció --en contra-- és la de l'eurodiputada d'ERC Diana Riba, que ha criticat novament l'ús "partidista" per part de la dreta i l'extrema dreta del Comitè. "S'han fet servir recursos públics, que han estat molts", hi ha afegit, "quan en realitat l'informe no té cap mena d'efectivitat".

La segona reacció --a favor-- és de l'eurodiputada de Ciutadans Maite Pagazaurtundua. "Fem un pas endavant perquè es pugui fer la millor política lingüística per a tots els catalans", ha assegurat. "I acabar amb la crueltat de l'aplicació dels sistemes d'immersió obligatòria amb els nens amb necessitats especials", ha afegit.

"Han guanyat la Constitució i l'estat de dret", ha insistit en la mateixa línia l'eurodiputada del PP Rosa Estaràs.
 

Què diu l'informe?

L'informe assegura que la immersió lingüística genera "serioses disfuncions" als alumnes que tenen el castellà com a llengua materna i demanen un tracte "equivalent" del català i el castellà.

Els membres del comitè expressen la seva "preocupació" i parlen obertament de "casos d'exclusió social, intimidació i bullying a nens i pares" i demanen sancionar els "perpetradors" d'aquestes accions.

En paral·lel, condemnen que Catalunya "posi dificultats" a les famílies que es traslladen al país perquè els seus fills puguin estudiar en castellà i defensen que es faciliti l'escolarització en castellà d'aquells estudiants que ho sol·licitin.

A més a més, els eurodiputats de la missió, que no va visitar cap escola ordinària i només es van reunir amb les famílies demandants, també reclamen que es compleixi la sentència que imposa un 25% de castellà a tots els centres.
 

Quin recorregut té?

El text no és vinculant, ja que la Unió Europea no té competències per legislar sobre l'organització dels sistemes educatius dels estats membres, com reconeixia recentment l'eurodiputada del PP Dolors Montserrat, una de les impulsores de la missió. En una carta, va respondre a un ciutadà de la minoria turca de Grècia que la UE no té competències per fiscalitzar l'organització dels sistemes educatius dels països membres.

El document es farà arribar a la Comissió Europea perquè --si ho creu oportú-- inclogui les conclusions a l'informe sobre l'estat de dret a Espanya i també es demanarà a les autoritats espanyoles que legislin seguint les recomanacions dels eurodiputats.
 

Qui hi havia a la delegació?

El grup que va desplaçar-se a Catalunya estava presidit per Yana Toom, liberal d'Estònia, i en formaven part el popular alemany Peter Jahr; un diputat polonès del partit ultranacionalista Llei i Justícia, Kosma Zlotowski, i la italiana del Moviment Cinc Estrelles Maria Angela Danzi.

Els altres cinc eurodiputats que anaven com a acompanyants a la missió eren tots de l'estat espanyol: la presidenta del Comitè de Peticions, la popular Dolors Montserrat; la també eurodiputada del PP Rosa Estaràs; Maite Pagazaurtundua, de Ciutadans, i Jorge Buxadé, de Vox. L'única veu discordant era la de Diana Riba, d'ERC.