De parròquia a hospital de campanya per ajudar els sensesostre
Des de l'any 2017, en aquesta parròquia de Barcelona es dona menjar i s'ofereix atenció psicològica a persones sense llar
La parròquia de Santa Anna de Barcelona, al barri del Raval, s'ha convertit, des de l'any 2017, en un hospital de campanya. Tot va començar per una onada de fred, però es va decidir continuar, per seguir donant esmorzars a les 150 persones sense llar que cada matí visiten la parròquia.
Victòria Molins, monja teresiana al capdavant de la iniciativa, explica al programa 'Els Matins' que els dies de pluja o fred arriben a ajudar fins a 200 persones sensesostre. S'hi donen esmorzars, dinars i berenars, s'hi fan classes de castellà, distribueixen roba, ofereixen atenció psicològica, etc. Ho fan gràcies al Banc dels Aliments, a les donacions dels petits comerços de la zona i a l'ajuda de 150 voluntaris. No reben cap subvenció.
Són un punt de suport i de referència per aconseguir una manta o per trobar algú que t'escolti. Cosa que tots necessiten, per molt diferents que siguin els motius que els han portat a estar sense llar.
Notícia relacionada: Barcelona obre per primer cop una església per donar aixopluc als sensesostre
Hospital de campanya: primera parada per persones que no tenen cap altre lloc
Actualment, hi ha diferents perfils que necessiten ajuda. El més habitual, segons la Victòria, són els immigrants que es troben en una situació no legal i cauen en molts problemes, roben per poder menjar, estan a la presó, etc. Però, darrerament, explica que ha augmentat considerablement un altre tipus de perfil que l'ha fet adonar-se que "qualsevol persona pot acabar al carrer".
Es refereix a aquelles persones que es consideren "normals" i que un dia perden la feina:
"Perdre el treball, de vegades, és perdre moltes més coses com la família. Suposa portar una situació de drama molt gran... Molts recorren a la beguda."
Tanmateix, en aquests anys, ha conegut a moltes persones que han aconseguit sortir d'aquesta situació:
"Gràcies a Déu, dels primers que teníem, ja no hi són molts. Perquè s'ha pogut ajudar a sortir de la situació que estaven en aquell moment i uns han trobat treball, altres han pogut anar a casa seva, com joves que s'han reconciliat amb els seus pares, que han sortit de la droga... Hi ha molts problemes diferents perquè la gent acabi sense llar."
Sempre fan falta voluntaris
Molins valora molt la feina dels voluntaris que, cada dia, tot i tenir altres llocs de treball i/o família, troben temps per ajudar a desconeguts. Però considera que "sempre fan falta voluntaris".
Notícia relacionada: L'església de Santa Anna obrirà 24 hores tot l'any per acollir sensesostre
S'estructuren en quatre torns diaris de tres hores i tots, afortunadament, estan complets a nivell de voluntaris. Tot i que, als torns de primera hora del matí, que és quan més gent es desplaça a la parròquia per poder esmorzar, creu que es necessita tenir "una reserva, per si algú falla".
Ajuda que va més enllà de menjar
La Carol, una de les voluntàries, reclama més menjar i, sobretot, més "mans" i "orelles":
"Aquí necessitem de tot, de tot. Menjar, roba, persones, mans, orelles... Sobretot orelles, necessitem. Aquesta gent necessita parlar i que se'ls escolti."
I és que aquestes persones, com la Lupita, una jove que dorm al carrer, necessiten gent amb qui parlar i valoren aquesta ajuda psicològica:
"Estan al teu costat, et donen suport amb tot. Et veuen plorar i et pregunten per què plores."
"Poder-me mantenir a mi mateixa"
Com deia Victòria Molins, molts surten d'aquesta situació i la seva voluntat és poder refer la seva vida.
En Pablo, que actualment també es troba sense llar, ho te clar: "Vull sortir del carrer, vull trobar una feina". I la Lupita també, vol "poder-me mantenir a mi mateixa".
De moment, han aconseguit que unes 15 persones trobin treball. Molins voldria acabar amb aquesta problemàtica:
"Tan de bo que no necessitéssim aquesta obra, perquè la beneficència és un mal menor, però un mal."
- ARXIVAT A:
- Pobresa
