De Playmobil a Bimbo: què explica el tancament d'indústries històriques al País Valencià

En l'últim any, el País Valencià ha perdut indústries tan emblemàtiques com Ford, Playmobil, Marie Claire o Bimbo, que han tingut un gran impacte en l'ocupació durant dècades. El tancament o la pèrdua de llocs de treball d'aquestes factories tan arrelades ha incidit, sobretot, en la mà d'obra femenina i en comarques poc industrialitzades que ara s'enfronten a l'empobriment o la despoblació per falta d'horitzons laborals.

L'adeu d'aquests quatre gegants industrials ha posat en alerta molts sectors de la població valenciana i els partits de l'oposició, que acusen el govern del PP de fiar-ho tot al turisme.

Però en la crisi d'aquestes empreses històriques hi concorren diferents factors: la competència de països com la Xina, el canvi d'hàbits de consum o les reestructuracions per innovacions tecnològiques que redueixen la necessitat de mà d'obra.
 

Renovar-se tecnològicament o morir

Aquest és el dilema de la indústria tradicional valenciana. Segons experts com l'economista Manuel Sanchis, la innovació, la productivitat i els nous hàbits de consum explicarien el tancament o la pèrdua de llocs de treball en aquestes factories que han estat vaixell insígnia de la indústria valenciana:

"Introduir noves tecnologies que estalvien mà d'obra, com està passant amb la Ford. Renovar-se tecnològicament. I buscar un segment del mercat on siga altament competitiva."

Són casos com el de Bimbo, al Verger, a la Marina Alta, que va tancar el març passat, enmig de fortes protestes dels treballadors. De la plantilla de 98 persones, en van recol·locar una cinquantena a altres fàbriques.

La Playmobil d'Onil, a l'Alcoià, ha decidit deslocalitzar la producció per una caiguda a les vendes del 25%, després de gairebé 50 anys a Alacant. Les instal·lacions no van tancar, però ja no s'hi produeix, només mantenen la part comercial i logística.

La Ford d'Almussafes, a la Ribera Baixa, està reduint considerablement la plantilla, tot i que la continuïtat de la planta de moment no està en qüestió.

I el futur de Marie Claire, a Vilafranca, a la comarca dels Ports, no està assegurat. Els deutes la mantenen tancada des de fa un any, a l'espera d'un inversor que la rescati.

Indústries que aguantaven comarques senceres

En el cas de la Bimbo, ha deixat tocada la Marina Alta, una comarca on el teixit industrial és pobre. I ha afectat sobretot mà d'obra femenina. Les seves instal·lacions ara semblen un desert, només hi ha una persona de seguretat a la porta i prou.

Ester Sánchez hi va treballar molts anys. Explica que entrar a la Bimbo era la meta laboral per a moltes dones de la comarca: "Era un lloc on tothom volia entrar a treballar, i quan ho aconseguies et donava tranquil·litat. Jo hi he estat tota la vida. Perquè al final, l'alternativa era l'hostaleria, fer hores..."

"Era una feina on tenies bons horaris que et permetien conciliar la vida laboral i familiar."

El govern s'aferra a les dades de creixement

Pèrdua de llocs de treball, deslocalització i tancament d'empreses històriques com aquesta són el símptoma de la pèrdua de múscul de la indústria tradicional valenciana. Pel govern valencià no hi ha crisi, al contrari, s'està invertint en la reconversió d'un sector que produeix per damunt de la mitjana espanyola. Tot plegat, diuen, respon a un procés de transformació industrial.

Núria Montes, consellera d'Innovació, Treball i Indústria del govern valencià, assegura que la situació s'està capgirant i que no hi ha crisi: "No tenim cap problema. A més, les dades revelen que precisament estem revertint la situació. En els primers 5 mesos de l'any ja hem creat més de 7.000 empreses noves."

"Sí que és cert que algunes situacions, algunes dificultats que estan vivint empreses emblemàtiques, surten molt als mitjans de comunicació."

La clau per obtenir més productivitat i sous més alts, segons els experts, està en l'actualització, no només de la indústria, també dels serveis. Manuel Sanchis ho veu clar: "Hem de posar-nos al dia. No cal augmentar el pes de la indústria, el que s'ha de fer és millorar-la."

"Si em dones a triar entre un 13 per cent de turisme o un 13 per cent de serveis financers, em quedo amb la City de Londres, evidentment."

Això sí, per fer-ho, avisa l'economista, caldria un esforç més gran de tots els agents implicats.