De Podem a Sumar: de l'efervescència del 15M al veto a Irene Montero
Podem va irrompre amb força a l'escenari polític espanyol la primavera del 2014 i va assolir la màxima quota de poder formant part de l'executiu espanyol, però, alhora, l'ideari i els lideratges del partit s'han anat fonent amb el pas dels anys
La mobilització del 15 de març del 2011, que ja quedaria per a la història com a 15M, és l'embrió del qual neix, tres anys després, la formació política Podem.
El primer pas va ser el manifest "Mover ficha: convertir la indignación en cambio político". Té data del 14 de gener del 2014 i, entre la trentena de persones que el signen, hi ha alguns dels que acabarien sent dirigents de Podem o d'altres formacions a l'esquerra del PSOE.
Hi apareixen Juan Carlos Monedero, Jaume Asens, Albano Dante Fachín, Teresa Rodríguez, Isa Serra o Rita Maestre. En el manifest s'apuntava: "En les pròximes eleccions al Parlament Europeu, és necessari que hi hagi una candidatura que s'ofereixi a l'onada d'indignació popular que va sorprendre el món". Dit i fet.
Podem, partit polític
Podem s'inscriu com a partit l'11 de març del 2014 i, només tres mesos després, aconsegueix uns resultats que ningú esperava a les europees del 25 de maig d'aquell any: 5 escons que inicien la gran marea morada dels anys següents.
La història de Podem es pot mesurar pels resultats electorals, però, en la retina d'aquests anys trepidants, moltes de les imatges que han quedat són les de les assemblees de Vistalegre.
El nom el pren de l'espai multiús de Madrid que, inicialment, va ser concebut com a plaça de braus. La primera assemblea, que després passaria a ser coneguda com a Vistalegre I, es va celebrar l'octubre del 2014.
Va ser en aquell acte multitudinari del "Sí se puede" que Pablo Iglesias va pronunciar una de les frases més definitòries d'aquella etapa:
"El cel no es pren per consens, el cel es pren per assalt."
La marea morada obté, en els anys següents, els millors resultats. L'espai a l'esquerra del PSOE creix. Les alcaldesses Ada Colau, a Barcelona, i Manuela Carmena, a Madrid, es converteixen en el símbol dels ajuntaments del canvi del 2015.
Primera coalició
Un any després, Podemos i Esquerra Unida arriben a un pacte per concórrer en coalició a les eleccions del juny del 2016. Col·loquialment, es va conèixer com "Pacto de los botellines".
Malgrat tot, la suma dels comunistes, Equo i les confluències d'En Comú Podem, En Marea i Compromís no aconsegueix l'esperat sorpasso al PSOE.
Internament, les coses també s'allunyen del somni dels inicis. Quan arribi l'assemblea Vistalegre 2, el febrer del 2017, hauran canviat molt les coses. Un dels pares de Podem, Juan Carlos Monedero, ja havia sortit de la foto molt abans. El 2015 va presentar la dimissió.
Monedero creia que Podem estava perdent els orígens, la frescor dels inicis i, el pitjor, que cada vegada s'assemblava més als partits de la casta.
El 2017 és l'any en què Podem perd la innocència. Pablo Iglesias i Íñigo Errejón arriben enfrontats a Vistalegre 2 i el número dos perd la batalla. El cisma ja no deixarà de créixer.
De Vistalegre 2... a Galapagar
Els resultats d'aquella segona assemblea són clars. Pablo Iglesias assoleix el 89% dels vots. Un suport intern inqüestionable que, no obstant això, un any després, s'ha de sotmetre a una prova de foc que ningú esperava.
La compra d'un xalet de 600.000 euros amb la seva parella, Irene Montero, a Galapagar obre la caixa dels trons. Per alguns, va ser gairebé com veure la casta a casa. La polèmica porta Iglesias i Montero a sotmetre's a una consulta interna. La superen, però Iglesias perd 20 punts de suport intern en relació amb Vistalegre 2.
Per la seva banda, Irene Montero compareix i denuncia el que considera una costant en la seva carrera política:
"A nosaltres no ens tracten com a la resta, amb nosaltres es traspassen tots els límits".
Vulneracions de la intimitat, insults masclistes per la seva relació amb Pablo Iglesias... Un exemple és el de Marta Fernández, de VOX, que acaba de ser elegida presidenta de les Corts de l'Aragó. De Montero, va dir: "Només sap agenollar-se per prosperar."
La violència política que denuncia Montero ha viscut els moments més àlgids des que va ser nomenada ministra d'Igualat en el primer govern de coalició de la democràcia. I, encara més, a partir de la polèmica de la llei del només sí és sí.
Pablo Iglesias deixa la política
Vistalegre 3 se celebra amb un any d'antelació, justament per adequar el paper de Podem com a membre del nou govern de coalició amb el PSOE. I l'assemblea s'ha de celebrar de forma telemàtica a causa de la covid.
Som al maig del 2020. Pablo Iglesias ja no arribarà a la quarta assemblea, ni la reunió es farà a Vistalegre. El juny del 2021, Podem es reuneix a Alcorcón per elegir Ione Belarra com a nova secretària general.
Iglesias havà deixat el govern per presentar-se a les eleccions autonòmiques madrilenyes, però el fracàs electoral el porta a deixar definitivament la política.
La irrupció de Yolanda Díaz
Yolanda Díaz n'havia de ser la successora, però decideix fer les coses a la seva manera i les tensions apareixen aviat. Els morats no assisteixen, l'abril passat, a la presentació de la plataforma Sumar.
I quan arriba l'hora de fer les llistes de cara al 23J, la realitat s'imposa. A Podem li toca assumir un paper "modest", en paraules de Ione Belarra, que denuncia que Irene Montero ha patit "un veto injust", tot i que l'assumeixen.
La llista de Madrid l'encapçala Yolanda Díaz; Más Madrid, d'Íñigo Errejón, ocupa els números 3 i 4. Al darrere hi va Ione Belarra, amb el número 5.
Els morats guarden armes a l'espera del que diguin les urnes, amb la convicció que Irene Montero és "part del present i part indispensable del futur" de la formació.
