De Politkóvskaia a Navalni: la llista de rivals de Putin morts en estranyes circumstàncies
Litvinenko, Nemtsov o Prigojin són alguns dels casos més coneguts de personatges crítics amb el règim assassinats
Durant els 24 anys que Vladímir Putin ha liderat el Kremlin, a Rússia hi ha hagut diversos assassinats d'opositors polítics, empresaris, periodistes i defensors dels drets humans.
A més del llarg llistat d'oligarques de l'entorn del president rus que han mort en circumstàncies ben estranyes, sobretot els darrers anys, la sobtada mort d'Aleksei Navalni és l'últim d'una llarga llista de dissidents russos que acaben a la presó, a l'exili o morts en circumstàncies misterioses.
La repressió a la Rússia de Putin és implacable i les últimes dues dècades han deixat un reguitzell de noms, amb casos sonats com els de la periodista Anna Politkóvskaia, Aleksandr Litvinenko o Borís Nemtsov, entre d'altres.
Anna Politkóvskaia
La coneguda periodista va revelar en el seu diari Nóvaia Gazeta la repressió de l'exèrcit rus a Txetxènia. Va morir cosida a trets a l'ascensor del seu bloc, l'octubre de 2006, coincidint amb el 54è aniversari de Putin.
La justícia russa va dictaminar que l'assassinat va ser organitzat i comès per un grup de txetxens, tot i que els tribunals mai van identificar l'autor intel·lectual del crim.
La família, advocats i col·legues professionals de Politkóvskaia al diari Nóvaia Gazeta responsabilitzen el líder txetxè Ramzan Kadírov --fidel a Putin-- d'estar implicat en la mort de la periodista.
Aleksandr Litvinenko
L'exespia rus, antic coronel del KGB Aleksandr Litvinenko va morir enverinat pocs dies després de beure's una tassa de te on algú havia col·locat poloni radioactiu.
Va passar l'any 2006 a Londres, on Litvinenko s'havia establert uns anys abans, fugint de la repressió. Havia escrit dos llibres destapant la corrupció al Kremlin.
Stanislav Markélov i Anastàssia Babúrova
L'advocat Stanislav Markélov i la periodista del diari opositor Nóvaia Gazeta, Anastàssia Babúrova, van ser assassinats a Moscou l'any 2009. Un jurat popular va declarar culpables de la seva mort els dos ultres que els van tirotejar al mig del carrer, quan sortien d'una roda de premsa.
La justícia russa va establir que l'assassinat va ser perpetrat per motius "polítics i ideològics", ja que Markélov defensava a víctimes d'atacs violents per part de grups neonazis russos.
Natàlia Estemírova
L'activista pels drets humans i col·laboradora del diari Nóvaia Gazeta va aparèixer morta prop d'una carretera a la república d'Ingúixia, al Caucas del Nord, l'estiu de 2009.
La periodista investigava els segrestos, execucions sumàries, tortures i altres abusos contra civils al Caucas i, concretament, a Txetxènia, on es va guanyar l'enemistat de Kadírov, estretament lligat a Putin.
Borís Nemtsov
Nemtsov va arribar a ser viceprimer ministre amb Ieltsin. Però quan Putin va arribar a la presidència del país, va passar a l'oposició. Després d'uns anys com a diputat liberal a la Duma, va començar a denunciar la falta de llibertats democràtiques i la corrupció al Kremlin, sobretot la relacionada amb els Jocs Olímpics d'hivern de Sotxi, el 2014. També es va mostrar crític amb la invasió encoberta del Donbàs, l'any 2015.
Al febrer d'aquell mateix any va ser tirotejat, mentre passejava amb la seva parella just davant les muralles del Kremlin.
La seva família acusa el govern rus d'haver creat les condicions que van portar al tiroteig de l'opositor a mans, suposadament, d'un grup txetxè.
Considerat l'assassinat més greu en la història de la Rússia moderna, la seva mort va provocar protestes a Moscou i condemnes internacionals unànimes contra les autoritats d'aquest país.
Ievgueni Prigojin
El cap del grup de mercenaris Wagner, i que havia estat col·laborador i amic personal de Putin, va començar a criticar els militars russos per ser massa tous i ineptes en la guerra d'Ucraïna. Prigojin va anar pujant de to les seves crítiques cap a les decisions del govern rus fins que va arribar a encapçalar una rebel·lió armada contra el Kremlin.
Dos mesos després d'aquells fets, l'agost de 2023, l'avió en què viatjava juntament amb diversos dels seus col·laboradors va ser abatut. Els 10 ocupants de l'avió van morir.
Putin, però, va negar cap responsabilitat en els fets i va acusar Prigojin i la resta d'ocupants de l'avió d'haver causat ells mateixos la tragèdia, pel fet de transportar, suposadament, granades a bord i consumir drogues i alcohol.
- ARXIVAT A:
- RússiaVladímir PutinAleksei Navalni
