De Portugal i França als EUA o Colòmbia: com han aplicat l'amnistia arreu del món

L'amnistia és una de les línies vermelles que han dibuixat els partits independentistes catalans per enfrontar les negociacions d'investidura. A l'entorn de Sumar s'ha reunit un grup d'experts que estudien l'encaix de l'amnistia amb la Constitució, i observen processos d'amnistia que s'han donat a Europa.

La proposta de llei d'amnistia que van registrar ERC, Junts, PDeCAT i la CUP al Congrés l'any 2021 també feia referència a exemples europeus. 

L'amnistia, a diferència dels indults, implica el reconeixement d'un conflicte polític en el si d'una societat. Un bon grapat dels països europeus han promulgat lleis d'amnistia en algun moment de la seva història, com mostra aquest mapa.

O bé es van fer en moments de transició, per superar el seu passat autoritari. O bé en democràcia, en períodes de resolució de conflictes polítics, armats, colonials...

Però realment una llei d'amnistia a Catalunya es pot inspirar en altres casos europeus? Ho hem analitzat amb alguns experts. 
 

França, Algèria i Nova Caledònia

Després de vuit anys d'una guerra sagnant per la independència d'Algèria, França --poder colonial-- i el Front d'Alliberament Nacional (FLN) signaven l'any 1962 els acords d'Evian.

Aquesta declaració contenia la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, i una amnistia general als membres de l'FLN. El suport al sí a la independència va ser massiu, i el 5 de juliol de 1962, Algèria es declarava estat independent. 

Vint anys més tard, a Nova Caledònia --un dels territoris d'ultramar pertanyents a França-- va esclatar una revolta per la independència liderada pel Front Socialista d'Alliberament Nacional Canac.

Després d'alguns episodis violents, l'any 1988 es van signar els acords de Matignon, que reconeixien l'amnistia per als independentistes canacs i un referèndum d'autodeterminació. Des de llavors, a Nova Caledònia s'han celebrat tres referèndums, i el no a la independència ha estat l'opció guanyadora. 

"En el cas francès, hi ha un element sobre el conflicte polític i territorial que té unes similituds evidents: les mobilitzacions per la independència. Ara bé, en el context del dret internacional, Nova Caledònia és un poble reconegut com a subjecte del dret al'autodeterminació en l'àmbit de les Nacions Unides. Per tant, també hi ha diferències, també pel que fa l'ús de la violència", explica Marcos Aparicio, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Girona.  

Portugal i l'amnistia a Forças Populares-25 de Abril

Portugal va aprovar l'any 1996 una llei d'amnistia per a un grup de militars que es van revoltar contra el govern democràtic sorgit després de la Revolució dels Clavells. Un dels amnistiats va ser un heroi de la revolució, el tinent coronel Otelo Saraiva de Carvalho.

Havia estat condemnat a 18 anys de presó acusat de dirigir el grup armat Forças Populares-25 de Abril. D'aquesta llei d'amnistia també es van beneficiar altres membres del grup. 

"Tota llei d'amnistia neix en un context social i polític massa específic per establir comparatives que serveixin per validar-la. Però està bé saber que en sistemes constitucionals consolidats com el portuguès o el francès, i per tant, en contextos jurídicament propers, s'han donat lleis d'amnistia", apunta Aparicio. 

La llei d'amnistia de 1977 a Espanya

La llei d'amnistia de 1977 va ser concebuda com una mesura de "reconciliació social". Va servir per alliberar els presos polítics, però també va incloure els agents i funcionaris responsables de la repressió franquista.

Les Nacions Unides i altres organismes internacionals han carregat contra la llei d'amnistia perquè ha impedit investigar delictes com les desaparicions forçoses durant la dictadura. 

"El debat sobre la llei de 1977 crec que és pertinent ara. Un cop el sistema constitucional està suficientment consolidat i per tant, no hi ha un risc de regressió, hi ha certes previsions de la llei d'amnistia que s'han de qüestionar: els crims de lesa humanitat. Perquè ja ha estat qüestionada pel dret internacional", assenyala Aparicio. 

Per Sònia Güell, professora de Dret Internacional, el fet que la llei d'amnistia de 1977 no hagi estat derogada dona pistes sobre la constitucionalitat d'aquesta figura: "Estic convençuda que el grup de juristes que treballen aquest tema tenen la llei de 1977 al costat". No obstant això, creu que l'amnistia de la Transició no és cap exemple de com fer les coses:

"Una llei d'amnistia, en contextos de justícia transicional, ha de venir acompanyada de procediments que permetin jutjar violacions massives de drets humans. En el cas espanyol, això no s'ha donat", diu Güell. 

Els acords de pau d'Irlanda del Nord no inclouen l'amnistia

Els acords de Pau d'Irlanda del Nord no incloïen formalment l'amnistia, però sí l'excarceració de presos de les organitzacions armades que respectessin l'alto el foc. Això va fer que molts membres de l'IRA sortissin de les presons d'una tacada. 

Però l'oblit penal és una qüestió que rebutgen tant republicans com unionistes. D'una banda, els independentistes exigeixen responsabilitats a les forces armades britàniques per la guerra bruta amb el pretext de l'IRA. D'una altra, els unionistes es queixen que les causes obertes contra membres de l'IRA no avancen per falta de proves i testimonis. 

L'any 2021, el govern de Boris Johnson va intentar tirar endavant una llei de memòria que suposaria la prohibició d'investigar delictes vinculats als 'troubles' comesos abans dels acords de 1998. Va aixecar polseguera tant a Dublín com a Belfast perquè la consideraven una amnistia encoberta. 

"A Catalunya no hi ha hagut una guerra, hi ha hagut una situació d'excepcionalitat política, amb alguns moments de tensió o disturbis puntuals. Les estructures de l'Estat i el seu monopoli de l'ús de la força no s'han vist alterats. Per això em grinyola que una llei d'amnistia a Catalunya pugui incloure els agents de policia, per uns fets que han comportat danys físics a les persones", manifesta Güell.  

L'amnistia no pot cobrir delictes contra els drets humans

Als noranta, el desmembrament de la Unió Soviètica va donar lloc a nous estats independents a Europa. Com a conseqüència, es van decretar amnisties per als presos polítics del règim soviètic. També als països que havien estat a l'òrbita de Moscou: a l'Alemanya reunificada, Polònia o a la República Txeca, entre d'altres.

Croàcia va decretar el 1997 una amnistia general per tots els delictes comesos durant la guerra de Iugoslàvia, a excepció de delictes greus contra la humanitat. 

A partir del recurs d'un soldat croat que es va acollir a l'amnistia, i després va ser condemnat per crims de guerra, el Tribunal Europeu de Drets Humans va sentenciar que les lleis d'amnistia no poden encobrir violacions greus dels drets humans.

I, per tant, als responsables d'aquests crims no se'ls aplica el Conveni Europeu de Drets Humans, que, entre altres coses, prohibeix jutjar dues vegades en un mateix estat. 

I fora d'Europa?

Arreu del món, també hi ha nombrosos exemples d'amnisties promulgades en democràcia. Als Estats Units, el president Jimmy Carter va amnistiar el 1977 els soldats desertors de la guerra del Vietnam, en un context de mobilitzacions massives per la pau i pels drets civils. 

 A Hondures, l'any passat el govern de Xiomara Castro va amnistiar activistes, líders sindicals i camperols per les protestes contra l'expresident Juan Orlando Hernández. L'amnistia també incloïa exfuncionaris públics del govern de Manuel Zelaya (2006-2009), marit de la presidenta Castro. 

"Aquesta llei pot ser un exemple parcial, pel que fa referència a defensors i manifestants. Però ha estat qüestionada pel seu llenguatge excessivament ampli, perquè pot beneficiar funcionaris acusats de corrupció", explica el doctor en Dret i professor de la UPF Karlos Castilla.

A Colòmbia, els acords de pau amb les FARC van establir una jurisdicció especial per investigar els crims comesos durant el conflicte armat. En paral·lel, el president Juan Manuel Santos va decretar l'amnistia per als membres de les FARC que tinguessin delictes "estricament polítics", com la sedició, i acceptessin el desarmament. 

També són conegudes les lleis de "punt final" que van seguir a les dictadures militars a l'Amèrica Llatina.  Ara bé, "moltes han estat qüestionades per la impunitat que van generar a greus violacions dels drets humans", assenyala Castilla. 

De fet, la Cort Interamericana de Drets Humans --equivalent al Tribunal d'Estrasburg-- també considera inadmissibles les lleis que impedeixin la investigació dels delictes de tortures, execucions sumàries i desaparicions forçoses.

Les lleis d'amnistia de Xile i l'Argentina van derogar-se un cop es va consolidar la democràcia, a diferència d'Espanya. I això va permetre jutjar els crims de la dictadura.

També hi ha casos d'amnistia que no estan estrictament vinculats a conflictes polítics. A Mèxic, el govern d'Andrés Manuel López Obrador va aprovar el 2020 una amnistia als condemnats per delictes lleus --des de robatoris sense violència fins a dones que haguessin avortat--.

"És una mesura per corregir la sobrepoblació a les presons i les violacions de drets humans derivades de judicis injustos a la població més vulnerable del país", explica Castilla.