De Putin a Macron: els líders mundials fan balanç d'un any marcat per les guerres
Els discursos de Cap d'Any dels principals mandataris reflecteixen la inestabilitat mundial
Un dels primers líders mundials a enviar el seu missatge de Cap d'Any, tan bon punt les regions més orientals del país han arribat a la mitjanit, ha estat Vladímir Putin.
El líder del Kremlin ha subratllat que Rússia "ha sabut respondre als desafiaments més difícils" i ha parlat dels "herois" que l'han defensat al camp de batalla, malgrat que no ha mencionat Ucraïna de manera explícita.
Vladímir Putin va accedir al poder fa exactament 25 anys, quan el llavors president Borís Ieltsin va anunciar, durant el discurs de Cap d'Any, que dimitia.
Ara, amb 72 anys, Putin fa balanç d'èxits davant els russos i, tot i que ha admès que "encara hi ha molt per resoldre", ha volgut enviar un missatge d'esperança:
"Estem segurs que tot anirà bé, que només anirem a millor. Tenim molt clar que el nostre valor més alt és, era i serà el destí de Rússia; el benestar dels seus ciutadans."
A qui ha volgut felicitar personalment és al líder xinès, Xi Jinping. Els missatges que han gravat són gairebé idèntics i tots dos parlen de la voluntat d'enfortir les relacions d'amistat.
Crida l'atenció, però, que Xi hagi fet referència a la "gran contribució de la Xina al manteniment de la pau i l'estabilitat mundial", i hagi tornat a citar la pau com un dels desitjos per al 2025.
Scholz recorda Magdeburg
El canceller alemany, Olaf Scholz, ha fet una crida a la cohesió onze dies després de l'atemptat en un mercat de Nadal a Magdeburg que va causar cinc morts i més de 200 ferits.
"No només a Magdeburg molts es pregunten: d'on sortiran les forces per continuar endavant després d'una catàstrofe així? Estimats conciutadans, la força ve de la cohesió, i som un país que es manté unit."
Des de Berlín, Scholz també ha llançat un advertiment a l'altre costat de l'Atlàntic després que el principal aliat de Trump, Elon Musk, s'hagi posicionat a favor de l'extrema dreta d'Alternativa per Alemanya de cara a les eleccions del febrer.
El canceller socialdemòcrata ha promès que només els ciutadans alemanys --i no "els propietaris de les xarxes socials"-- decidiran el resultat dels comicis.
Macron assumeix els errors
El president francès, Emmanuel Macron, ha reconegut aquest dimarts que les eleccions anticipades que va convocar el juny passat han portat més inestabilitat al país.
"La lucidesa i la humilitat obliguen a reconèixer que, en aquests moments, aquella decisió ha produït més inestabilitat que serenitat, i assumeixo la meva responsabilitat."
A banda, Macron ha anunciat que durant l'any que comença demanarà als francesos que decideixin sobre "qüestions determinants", insinuant possibles referèndums o consultes ciutadanes.
El cap de l'Estat francès també s'ha compromès a "vetllar" perquè França "continuï sent atractiva" i "asseguri el creixement mantenint les seves finances", en referència al nou govern de Bayrou, que té el repte d'aprovar uns pressupostos.
Guterres i el papa parlen d'esperança
"Al llarg del 2024, l'esperança ha estat difícil de trobar", ha admès el secretari general de l'ONU, António Guterres.
El líder de Nacions Unides ha assenyalat les guerres que causen "un enorme dolor", les desigualtats, i la crisi climàtica que vivim "en temps real".
Malgrat tot, ha declarat que ha observat l'esperança en "herois humanitaris" de tot el planeta que "ajuden els més vulnerables", així com en els països que "lluiten per la justícia financera i climàtica".
"No hi ha garanties pel que vindrà el 2025, però prometo quedar-me amb tots aquells que estan treballant per construir un futur més pacífic, igualitari, estable i just per a tothom."
"L'esperança del món es troba a la fraternitat", ha declarat el papa Francesc durant l'última missa de l'any a la basílica de Sant Pere del Vaticà.
El pontífex ha afegit que l'esperança "no és una ideologia, ni un sistema econòmic ni el progrés tecnològic", sinó que es tracta que "tots puguem convertir-nos" en "fills del Pare que és al cel i, per tant, germans i germanes".
Després de la missa, el Papa ha sortit a la plaça de Sant Pere, on ha visitat el pessebre i ha saludat centenars de fidels.
- ARXIVAT A:
- XinaVladímir PutinRússiaPolítica