De què depèn que un record sigui bo o dolent? La clau és una molècula del cervell

El cervell té tendència a valorar negativament els records, tret que es generi una molècula anomenada neurotensina i la memòria es torni plaent.

Així ho ha demostrat, en ratolins, un equip d'investigadors nord-americans liderat per Kay Tye, investigadora del Laboratori de Neurobiologia de Sistemes de l'Institut Salk de La Jolla, a Califòrnia. La recerca s'ha publicat a Nature.

El descobriment obre el camí per investigar la raó per la qual algunes persones tinguin més tendència a la depressió o al trastorn per estrès posttraumàtic, i fins i tot a explorar formes de tractament.

L'equip de Tye ha investigat el que en psicologia s'anomena valència, la mesura del sentiment d'atracció o d'aversió que una persona sent cap a un esdeveniment o un objecte. El 2016, quan Tye era al Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston, on encara col·labora, va descobrir que el sentiment positiu i negatiu s'assigna en un grup de neurones de l'amígdala basolateral del cervell. Van publicar els resultats a Neuron.

L'estudi també es va fer amb ratolins. Els investigadors van observar quines neurones s'activaven amb una associació positiva, quan un so anava acompanyat d'un aliment dolç, o negativa, quan un so diferent anava juntament amb un aliment amarg.

El que no van poder esbrinar era el mecanisme pel qual el cervell etiquetava aquela associació com a positiva o negativa. I per això van plantejar nous experiments, també amb ratolins.

L'interruptor dels records positius

La recerca es va orientar cap a la neurotensina, un neurotransmissor format per una cadena de 13 aminoàcids del qual ja es coneixia la implicació en els processos de recompensa o de càstig.

Els autors van utilitzar la tècnica d'edició genètica CRISPR per obtenir ratolins sense el gen que dirigeix la síntesi de neurotensina. I van observar que aquests animals mai no aprenien a associar el to amb el gust dolç de la recompensa. En canvi, seguien sent capaços d'associar el segon to amb el record negatiu --en aquest cas anava acompanyat d'una lleugera descàrrega elèctrica.

Això demostra, segons els investigadors, que la neurotensina és l'interruptor que permet associar una sensació amb un record positiu. Per tant, en absència del neurotransmissor, el cervell fa l'associació negativa.

De fet, segons Tye, els resultats suggereixen que la tendència del cervell és l'associació negativa, perquè això ajuda a evitar situacions potencialment perilloses. Devia ser molt útil per als nostres ancestres, quan els perills en el medi eren constants.

L'equip també va demostrar que alts nivells de neurotensina promovien l'aprenentatge per recompensa i esmorteïen la valència negativa. Per això, concloïen amb les possibles aplicacions clíniques de la seva recerca:

"Implica la neurotensina i els seus receptors com a dianes potencials per intervencions terapèutiques en malalties psiquiàtriques que afecten la valència emocional, com depressió, ansietat i addicció."

En una entrevista publicada a l'agost al South Carolina News, la doctora Tye explicava que si bé l'humor pot fluctuar dintre d'uns certs nivells, quan supera uns valors normals es pot considerar una patologia: en general, afegia, massa associació positiva porta a addiccions i massa associació negativa a depressió o ansietat.

Per això, considerava que alterant la presència de neurotensina en l'amígdala es podien modular i equilibrar aquestes respostes. També ho considera així el primer signant de l'article, Hao Li, que treballa al laboratori de Tye:

"Realment, podem manipular aquest interruptor per obtenir un aprenentatge positiu o negatiu. Ens agradaria identificar noves dianes terapèutiques per aquesta via".

Però per això encara falta investigar molt més. L'experiment s'ha fet en ratolins i tot i que és probable que el mateix circuit funcioni en humans, els autors encara no saben si es podrien alterar els nivells del neurotransmissor per obtenir respostes en persones amb ansietat o trastorn per estrès posttraumàtic.

També volen planificar estudis per esbrinar de quina forma es dispara l'ordre de generar neurotensina i alliberar-la en aquesta part del cervell.