De robots a l'escola al videoart immersiu: creatius i científics col·laboren a la universitat

L'IASLab, el laboratori interactiu d'arts i ciència del campus La Salle de la Universitat Ramon Llull, inaugurat fa pocs mesos, és una instal·lació equipada amb les últimes tecnologies que transcendeix el seu ús pedagògic o formatiu. Als seus laboratoris es posen en contacte directament la recerca científica i tecnològica, per exemple, amb la creació digital multimèdia. Però també hi ha transferència de tecnologia i coneixement amb empreses i institucions d'altres àmbits amb un impacte evident a la societat.

Hi ha més de 50 investigadors treballant-hi en règim permanent i 400 alumnes fent-hi pràctiques i recerca. Es tracta d'una combinació original, sense gaires precedents al món.

Segons Rosa M. Alsina, la directora de recerca i innovació de La Salle-URL, van decidir fer una aposta:

"No quedar-nos només en la recerca, que ja feia anys que treballàvem des d'un punt de vista científic, i fins i tot amb transferència amb empreses, més vinculada a l'acústica i al processament de la imatge, sinó fer un pas endavant i entrar molt més de ple a la part de les indústries creatives, una mirada més experiencial, més humana."

Al "Valor afegit" hem volgut desgranar tota una sèrie de projectes artístics i d'investigació que s'estan endegant gràcies a aquesta infraestructura.

Simbiosi entre art i tecnologia

La joia de la corona de l'IASLab és una sala de projecció immersiva de 360 graus, amb una pantalla de 20 milions de píxels, 26 altaveus que ofereixen so espacial i, sobretot, sensors que donen la possibilitat que el públic interactuï amb la creació audiovisual.

Segons Xavier Bové, el director del grau i el màster d'Arts Digitals, "tot això fa que aquest espai sigui singular a Europa, per aquesta immersivitat i per aquesta voluntat que sigui un espai de laboratori, experimentació, de recerca... en el qual volem que passin coses, volem allotjar diferents tipus de projectes que puguin fer-se des d'aquí i després es puguin exportar a d'altres contextos".

"És molt important que espais acadèmics, espais universitaris, realment tinguin laboratoris d'experimentació pura per posar a prova noves tecnologies, les tecnologies futures, per veure realment o per marcar directrius de cap a on aniran les coses", assegura Albert Arqué-Duran, investigador i artista de l'IASLab.

Daniel Sabio és un altre artista nord-americà que participa en un programa conjunt d'aquesta universitat i el festival d'arts digitals MIRA. Això li permet disposar d'aquestes instal·lacions per fer la seva recerca i després transferir els coneixements als estudiants.

"Un espai immersiu com aquest realment ofereix moltes oportunitats per crear un tipus d'obra d'art diferent, en la qual la gent pot entrar, de manera que tinguis totes aquestes pantalles al voltant i pots separar-les i crear diferents moments dins de l'espai o ser capaç d'envoltar completament algú dins d'un món diferent."

De fet, aquest centre universitari s'ha convertit en una punta de llança de l'art digital a Barcelona. Xavier Bové: "Actualment, a Barcelona s'ha creat aquest ecosistema de l'art digital, que està en el punt de mira internacional. Ens miren què està passant aquí a Barcelona per poder copiar models. No tenim res a envejar a altres espais del món, on s'està desenvolupant potser tecnologia, però aquí som fàbrica de talent".

Recerca a través del so i l'acústica

A la Ramona li han instal·lat, per tot el seu pis, diversos sensors que capten automàticament tots els sons quotidians. Encendre l'extractor de la cuina, obrir una aixeta, posar la rentadora... Són sorolls que defineixen la nostra activitat diària.

L'objectiu és, sense envair la seva intimitat, construir un mapa sonor dels hàbits diaris de gent gran que viu sola i que, quan hi hagi canvis en el seu comportament, saltin automàticament les alarmes sobre l'estat físic o cognitiu de la persona.

Es tracta d'una prova pilot impulsada per la cooperativa Suara, dedicada a l'atenció de les persones, la Universitat de Girona i La Salle-Universitat Ramon Llull.

"No mesurem només un dia, mesurem durant molts mesos, mínim un any. Per tant, d'alguna forma, hi ha el contrast de la corba de soroll diària, d'un dia al següent i al següent, i durant el cap de setmana i durant molts mesos, de tal manera que si hi ha algun tipus de canvi en la conducta diària d'hora d'aixecar-se d'hora, de dinar...".

"En el cas que, per exemple, el mateix extractor que dèiem, s'utilitzi més o s'utilitzi menys, ja ens pot donar una informació molt valuosa, com per exemple, que existeix un canvi de comportament en relació amb la cuina. Potser la persona menja menys, la persona ja té una pèrdua de les capacitats del dia a dia", afegeix Bàrbara Outeiro, la responsable d'Innovació Oberta de Suara.

Per garantir la fiabilitat dels sensors que s'han instal·lat als pisos, abans s'han calibrat en la sala anecoica de l'IASlab, el laboratori universitari de La Salle-Ramon Llull, aïllada absolutament de qualsevol interferència acústica o electromagnètica. Unes instal·lacions que són utilitzades per empreses, però també per fer-hi docència i recerca.

L'art de la paraula en mans de màquines

Des d'aquí, Marc Arnella i Jorge Geatambé han llançat un projecte d'investigació per reproduir la veu humana, que han batejat com Aedos.

Han desenvolupat rèpliques del tracte bucal que són capaces d'articular diferents vocals quan hi passa l'aire a través. I per divulgar-ho han modelat tres caps, en una instal·lació interactiva que ja es va poder veure al Sónar.

El Jorge és professor del grau d'Arts Digitals: "El visitant toca la pantalla tàctil i l'escultura parla, per això és Aedos. Aedos eren els poetes grecs que recitaven la poesia, la música, i són també els portadors del so i de la cultura".

Una recerca que, més enllà de l'art, podria tenir moltes aplicacions. Marc Arnella, responsable del laboratori d'acústica de l'IASlab: "Al final, si som capaços de fer, en un futur, màquines que pugui emular, no només el moviment d'un braç o del dit, sinó també dels òrgans articulatoris, seríem capaços també de generar la veu com ho fem nosaltres, i crec que aquesta és una línia de treball cap a la qual segurament en algun moment anirem".

Robots que ajuden nens autistes

Al Col·legi La Salle de la Seu d'Urgell havien treballat amb un robot dinosaure, el Pleo. Es tracta d'una mascota que ajuda els nens amb un trastorn autista a crear un vincle afectiu i a relaxar-se. Però van voler anar més enllà: veure si utilitzant un robot humanoide també podien millorar les capacitats comunicatives i d'atenció d'aquests alumnes.

I gràcies a l'ajuda tècnica i pedagògica dels centres universitaris de La Salle a Barcelona i Madrid, fa dos anys van iniciar una prova pilot, el projecte DivInTech, amb un altre petit robot, el Nao, capaç de parlar, moure's i, fins i tot, ballar.

Es proposen activitats a l'alumne a través d'una tauleta, que són controlades a certa distància per educadores i s'enregistren totes les reaccions del nen.

Xavier Canaleta és el director d'innovació educativa de La Salle-URL:

"El robot el que fa és de mitjancer, en aquell moment està substituint el professor o l'educador. El robot genera aquest punt d'atenció o aquest punt de comunicació o el facilita, amb nens amb TEA."

Selene Caro, professora i investigadora del centre: "Les educadores, elles mateixes tenen una pantalla amb la qual poden anar interactuant amb el nen a través del robot. Si el nen, per exemple, diu alguna cosa que no té res a veure amb l'activitat, elles poden escriure i el robot dirà el que elles han escrit".

"S'ha vist una millora, s'ha pogut constatar una millora en la comunicació lingüística i en els processos narratius gràcies a la intermediació del robot", conclou Canaleta.

Facilitar el diagnòstic de malalties minoritàries

Amb un set de càmeres de fotogrametria es prenen simultàniament 10 fotografies d'una cara des de diferents angles i alçades.

El projecte preveu, amb aquest sistema, fer models facials en tres dimensions d'una mostra de 600 persones.

L'objectiu és establir uns trets característics de les persones que tenen la síndrome de Turner, per ajudar els metges, a través de la intel·ligència artificial, a diagnosticar més ràpidament aquesta malaltia genètica minoritària.

Neus Martínez-Abadías és professora i investigadora de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona:

"Si pensem en la síndrome de Down, tots ens imaginem les característiques facials que tenen les persones amb síndrome de Down. Doncs això passa amb milers, amb moltíssimes malalties rares."

Volen reduir la informació de les cares a uns certs biomarcadors i crear una aplicació al mòbil que permeti identificar més fàcilment les que tenen aquesta síndrome.

Xavier Sevillano és professor i investigador de La Salle-URL: "El projecte preveu desprendre'ns del set de fotogrametria i que els genetistes clínics puguin tenir una aplicació d'ús exclusivament clínic en els seus mòbils que els permeti fer aquests escanejos facials".

Aquesta tecnologia podria servir també per diagnosticar altres malalties genètiques. Ells, però, han començat per aquesta perquè és una de les més esteses i que es triga més a diagnosticar.

Segons Martínez-Abadías, "si la mitjana d'endarreriment en el diagnòstic d'una malaltia minoritària és a Espanya de sis anys, en el cas de la síndrome de Turner és de quinze anys. Potser el fet que només afecti les dones també és una de les raons".