De salvar-se de l'ablació, a conscienciar: "Hem fet que al poble del meu pare s'hagi erradicat"

La Mariana Jallow i la Mariama Jallow van néixer a Catalunya, però les seves famílies provenen del Senegal i Gàmbia, països on hi ha una alta prevalença de la mutilació genital femenina.

La Mariana ho va patir en primera persona. Quan era petita, no sap dir si era estiu o hivern, la van portar de viatge i van practicar-li l'ablació sense que ella en fos conscient. Ho recorda "com un engany i una experiència molt traumàtica".

Mariana Jallow: "Encara avui ho passo molt malament. És una cosa que t'acompanya per sempre."

El cas de la Mariama, va ser diferent. A ella la van advertir, a través de la tieta, i, gràcies a això va poder evitar la mutilació i, alhora, conèixer les conseqüències que aquesta pràctica té per a la salut de les dones.

Ara és ella qui fa aquesta prevenció a altres dones, fins al punt d'aconseguir que es deixin de fer aquestes pràctiques al poblat del seu pare.

Mariama Jallow: "Ara són ells mateixos que transmeten aquesta informació als pobles del costat perquè parin de fer aquesta pràctica."

La Mariama ha aplicat al país on té les arrels el model elaborat per la Fundació Wassu i la investigadora Adriana Kaplan, que, des de fa molts anys, treballa per erradicar la mutilació genital femenina arreu del món.

Ara, un nou informe apunta a un creixement de dones que arriben de països on hi ha una forta prevalença de l'ablació. Concretament, a Catalunya hi resideixen prop de 25.000 dones amb arrels en aquests països, un 17% més que fa cinc anys. Amb diferència, és la comunitat autònoma amb més presència d'aquest segment, al davant de la Comunitat de Madrid, amb 9.799 dones, i Andalusia, amb 8.911.
 

Prevenció i iniciatives per evitar la mutilació

Adriana Kaplan, antropòloga experta en salut sexual i reproductiva i directora de la Fundació Wassu, una organització científica d'àmbit internacional allotjada a la Universitat Autònoma de Barcelona, concreta alguns indicadors derivats de l'informe de l'entitat:  

"L'estudi ens permet veure en quins municipis tenim presència d'aquesta població (provinent de països amb alta prevalença de la mutilació genital femenina ) i poder plantejar-hi polítiques públiques més concretes, sobretot en els àmbits de la salut, el treball social i l'educació."

L'organització creu que és essencial reforçar la prevenció per contribuir a la detecció de casos, però, sobretot, per alertar de les conseqüències que l'ablació té sobre la dona.

Per la seva part, Aina Mangas, doctora en Antropologia Social i investigadora, exposa: 

"Sempre ens centrem en la intervenció reactiva --quan la família se'n va de viatge--, i no cal arribar a aquest moment per plantejar el tema, sinó que cal treballar-hi molt abans."

Aquesta tasca de conscienciació es pot aconseguir des de les consultes pediàtriques, en el cas de les nenes i adolescents, i en l'àmbit de la ginecologia --i, especialment, l'obstetrícia-- entre la població adulta.

En aquest sentit, hi ha moltes dones que tenen problemes quan arriba el part, i és precisament en aquest el moment en què poden fer una relació causa-efecte sobre què suposa la mutilació dels seus òrgans genitals.

Aina Mangas explica que, un cop a Catalunya, moltes dones "es troben soles, sense xarxa comunitària, i troben en el personal de pediatria un vincle que ens permet treballar les conseqüències de la mutilació".

"Carta de compromís preventiu"

Ara mateix la mutilació genital femenina no s'inclou dins del currículum acadèmic dels estudis de ciències de la salut i s'ha de treballar en programes específics, segons Adriana Kaplan. Les entitats creuen que incorporar aquest àmbit ajudaria els professionals a tenir-ne coneixement des de l'inici de la pràctica professional.

Des del 2006, els professionals sanitaris disposen del que es coneix com a "Carta de compromís preventiu". És un document de caràcter jurídic creat per Adriana Kaplan que tipifica la mutilació genital femenina com un delicte de lesions que pot ser perseguit extraterritorialment.

Fer-ne ús no té conseqüències legals, però estableix un compromís preventiu que les famílies poden utilitzar com a recurs a l'hora de viatjar als països on es du a terme aquesta pràctica. Tenir aquest document no exclou ni substitueix altres mesures judicials, però és útil com a eina de suport a aquestes famílies.

La controvèrsia amb la llei

La mutilació genital femenina es considera una forma de violència sexual, tal com s'ha tipificat a la nova llei "del només sí és sí". Així, qui causi a un altre una mutilació genital en qualsevol de les seves manifestacions és castigat amb penes econòmiques i de presó, que poden anar dels sis a dotze anys.

Els investigadors alerten que, quan hi ha un cas de mutilació infantil, la nena acaba rebent una doble victimització. Primerament, perquè se li ha practicat la mutilació dels òrgans genitals i, segonament, perquè –arran de la denúncia-- se separa dels familiars, que han d'afrontar una pena econòmica i de presó.

En definitiva, fer una intervenció reactiva o la denúncia just quan les nenes acaben d'arribar mutilades, segons els experts, no soluciona el problema de fons i pot comportar que la pràctica continuï vigent al país d'origen i que les nenes a qui se'ls sotmet a l'ablació arribin quan siguin més grans, motiu pel qual es perd la possibilitat d'atendre-les i escolaritzar-les.