De samarretes i corbates

Van baixar junts la rampa del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, distesos, somrients, parlant... I si ens hi fixàvem una mica més, es veien els gestos de complicitat de tots dos, del president Artur Mas i del diputat David Fernàndez, un dels polítics més ben valorats. Potser perquè no era un acte oficial o per deferència, Mas va arribar amb americana, camisa i sense corbata. David Fernàndez, segurament per deferència perquè no és habitual, portava una de les seves samarretes però amb camisa al damunt. Va aclarir que l'havia demanat al seu amic Guillem...

Amb ideologies ben contraposades a molts sorprèn la bona relació, la complicitat i la sintonia entre Mas i el diputat de la CUP. Per això la seva abraçada durant la nit del 9-N va encendre les xarxes i va aixecar tanta polseguera entre els que la criticaven o els que l'aplaudien. En el seu diàleg al CCCB, organitzat per celebrar els 20 anys de Vilaweb, hi va haver confessions... que van arrencar rialles a la sala.

Primera confessió: l'abraçada del 9-N no era la primera. Durant les tenses reunions de partits per negociar com es feia la consulta ja se n'havia fet una. Després de demanar-li permís a David Fernàndez, Mas ho va explicar : "em vas agafar i em vas fer una bona abraçada, espontàniament... Teníem tots els canons apuntant, en el sentit figurat, però vam tenir la capacitat de desencallar els entrebancs..."

El David (disculpeu, però, com va dir Vicent Partal, editor de Vilaweb, com que no vol ser anomenat il.lustre diputat, tots ens hem acostumat a tutejar-lo), lluny d'amagar-se d'abraçar l'oponent, va reivindicar l'abraçada i diu que ho farà la resta de la seva vida perquè n'està profundament orgullós.

Però, a què vénen tantes abraçades?

D'això, també en vam saber més durant la xerrada al CCCB.

Tornem a les tenses reunions per salvar el 9-N. Artur Mas va dir que el paper del David i de la CUP  per tirar endavant i no tirar la tovallola va ser decisiu. Diu que van ser dies difícils i un dels cul-de-sac es va viure el 13 d'octubre al Palau de Pedralbes. El David no té la data clara al cap, però Mas li diu "jo sí que me'n recordo. " Va ser la nit en què la consulta va passar a ser un procés participatiu.

El president de la Generalitat ho explicava així: "La revolució d'aquell dia, si es pot dir així, va ser la capacitat que la fessin els de les samarretes i els de la corbata... La conjunció de samarreta i corbata va ser la fórmula que ens va portar al 9-N."   I posava la nota de complicitat quan, directament, al David, li deia que ells es van decidir sense cap assemblea.

Un a cada extrem polític, però, pel que fa al país, de costat. Ben bé el que David Fernàndez ja va anunciar durant el ple d'investidura de Mas al Parlament, quan s'estrenava com a diputat. Llavors va  oferir a Mas mà estesa en la qüestió nacional i puny i crítica en la qüestió social.

I ell mateix, durant la conversa , reblava la seva manera de fer: "La nova forma de fer política és que persones diferents dialoguin. És més nova política el gest senzill d'una abraçada que la lògica de l'estirabot."

I,  suposo que ja s'imaginen com va acabar la xerrada, oi?