De Ventimiglia a Catalunya amagats en camions, la ruta silenciada dels migrants

En només 20 dies, al mes de febrer, la policia va localitzar 39 immigrants que havien travessat la frontera a Catalunya, amagats dins la càrrega de diferents camions.

En tots els casos, el xofer explica que havia fet nit a Ventimiglia, una població als peus dels Alps marítims, a la frontera entre Itàlia i França.

També en tots els casos, no van sentir res fins que en arribar a la Jonquera, comencen a sentir sorolls a la càrrega. La majoria, en advertir els sorolls i moviments, van alertar als Mossos d'Esquadra. Un dels xofers, va deixar els immigrants en una estació de descans i va seguir el camí.

Davant d'aquesta situació, hem volgut saber d'on venen, perquè pugen als camions arriscant la seva vida, perquè diuen que el seu destí no era arribar a Catalunya.

Marxem a Ventimiglia, una població turística de la costa italiana, just a la frontera amb França. Té 25 mil habitants. Està a set hores en cotxe, des de Girona, per una autopista molt transitada, on els camions han de fer el trajecte fent parades de descans.

Hem quedat amb en Dimitri Viorel, un dels conductors de camions de l'empresa de Celrà on van trobar vuit immigrants d'Eritrea, tres d'ells menors que van quedar sota la tutela de la generalitat. Ens ensenya on va fer nit. Un aparcament situat al costat de l'autopista, a pocs metres de la població i molt a prop del campament on malviuen sota el pont, unes 300 persones. En Dimitri ens explica com van anar els fets:

"El camió va parar aquí a fer nit. Ara sabem, per un sistema que té el camió, quan van entrar els immigrants. La porta es va obrir a la 1:31 i es va tancar dos minuts més tard. El conductor va fer parada a França, però no va sentir cap soroll. VA ser quan es va aturar a la seu de l'empresa, a Celrà, quan em va cridar. Vam obrir i vam veure que hi havia gent. Va ser quan vam alertar a la policia."

En aquest aparcament, on abans hi havia les duanes, passen la nit, o les hores de descans, més de 600 camions. En Marcelino Otero ens explica que aquí tenen de tot el que els hi fa falta, dutxes, menjar, per això s'aturen aquí:

"Preferim fer nit aquí que a França, és més segur, perquè ens roben arreu. Això sí, quan marxem, hem de revisar-ho tot, sobretot pels robatoris. A mi, em fa més por quan em trobo els immigrants pels túnels que no pas que s'amaguin entre la càrrega. De vegades, a primera hora del matí quan marxem, i encara és fosc, de sobte veus algú que camina, en aquests trams estrets, i em fa por fer mal algú per no veure¿ls, això sí em preocupa."

Volem demanar més opinions. Ens apropem a un altre camió. La primera reacció quan ens veuen, és posar-se a la defensiva. Ens amenacen de trucar a la policia. Ens presentem, i es disculpen. Són una parella, home i dona, tots dos camioners. Diuen que han patit diferents robatoris durant la nit i per això han reaccionat així. Els preguntem si coneixen la problemàtica dels últims dies.

En Martino Ciambella i la seva dona Lijia Ordóñez ens expliquen que ja els han robat més d'un cop:

"Tenim que dormir amb la finestra oberta perquè ens roben gasoil, els mateixos camioners. Trobem immigració arreu, això és imparable. A Calais ens hi hem trobat, que en un moment ens van pujar un grup d'immigrants i els van haver de fer baixar. Jo els hauria apropat a Anglaterra."

L'endemà al matí tornem a l'aparcament. Veiem patrulles de la policia italiana. Miren la càrrega dels camions per veure si algú s'hi ha amagat. També veiem un rètol a l'entrada de l'aparcament que adverteix als camioners que sobretot, i després dels casos que s'han descobert, cal revisar el vehicle per evitar que ningú s'hi hagi amagat.

Els camioners ens expliquen que fa pocs dies que hi ha vigilància policial en aquest aparcament, abans no n'hi havia. Per contrastar la informació i tenir explicacions oficials intentem fer-li una entrevista al comissari. Tornem al centre del poble. La comissaria està a l'entrada. El comissari ens rep, però ens diu que no pot fer declaracions davant de càmera, és un moment delicat per parlar de segons què, ens assegura.

Mentre estem allà, arriba una furgoneta amb immigrants que entren a la comissaria. Ens explica que França ha blindat les seves fronteres, i per tant és difícil que arribin camions amb immigrants a Catalunya. Li assegurem que hi arriben, tenim informació de primera mà.

Tornem a l'aparcament i ens trobem amb un camioner que té el remolc obert. És en Cristian Bane, que ens diu que fa només deu minuts, han baixat tres persones de la seva càrrega. Eren tres nois que s'hi havia amagat.

"Si, fa deu minuts. Estava dins de la cabina, fent un cafè i s'ha mogut, i he pensat... ja són dins. He obert la porta, i han baixat. Els pobres no tenen la culpa."

Ell mateix ens passa unes imatges que té d'altres companys que s'han trobat amb la mateixa situació. Comença a ser habitual veure immigrants amagats a la càrrega. De fet, els agents de la policia, que no poden parlar davant de càmera, sí que ens diuen que setmanalment localitzen entre 50 i 60 persones que van amagades a la càrrega de camions en un viatge equivocat cap al sud del país.

De nou, els camions es converteixen en mitjà de transport per passar fronteres. Ja l'any 98, un accident a Capmany, a l'Alt Empordà, on 11 persones van perdre la vida, va evidenciar l'existència de màfies que traficaven en vides humanes.

Vaig poder realitzar un documental, un 30 minuts "El Viaje", amb Carles Bosch i Ramon Larumbe, explicant el trajecte que van fer els 15 immigrants que viatjaven en el camió,  des del Marroc fins al punt on hi va haver el fatídic accident. Immigrants que entraven per l'estret, en pasteres, i que després volien passar la frontera per anar, en aquell cas cap a Itàlia, on era més fàcil la vida per ells, on hi tenien família.

Ara, els immigrants arriben d'Afganistan, Blangadesh, Eretrea, Sudan.. la majoria, països en guerra, fugides per salvar la vida, fugides que en molts casos s'hi deixen la vida.

Ventimiglia es converteix en el lloc d'espera, el quilòmetre zero per passar a França des d'on viatjaran a Anglaterra, Alemanya o Suïssa.

En aquesta població turística, on hi ha uns 25 mil habitants, a només cinc minuts de França, la presència dels prop de 600 immigrants que hi viuen ha provocat tensions.

Daniela Zitarosa, d'Intersos ens ensenya on està situada la frontera per carretera. Ens hem d'endinsar pel poble, vorejant el mar. Només sortir de la població, veiem un grup de joves que estan tornant, amb maletes. Ens diu que els coneix, són del Pakistan. Segurament hauran intentat passar sense èxit passar la frontera.

Seguim la carretera, molt estreta i amb uns precipicis importants que dibuixen la costa rocosa, salvatge i realment espectacular fins arribar a Menton. Policies i militars controlen l'entrada a França. Parem just en un espai entre un país i l'altre. La Daniela assegura a en Kilian Soler, el càmera, que pot gravar sempre que no instal·li el trípode. El dret europeu ens empara. Allà aprofita per explicar-nos com tracten als immigrants:

"A la frontera italiana, el passa, almenys tres cops a la setmana, sense cap dia en concret, és que la policia de frontera espera les persones que retorna França i els puja a un autocar per portar-los a Taranto. Si l'autocar no està ple, i dins un pla de descompressió territorial es desplacen a la ciutat, a la recerca de més immigrants, a l'estació, a prop de Càritas o sota el Pont. Els detenen i si no tenen la documentació que els cal per estar al país, els porten a comissaria i d'allà a l'autocar Això, evidentment comporta, el pànic entre els joves que no ho entenen."

Fins a Ventimiglia han arribat centenars de voluntaris. N'hi ha que venen a diari de Niça fins aquí per ajudar a Caritas. També alguns veïns han oberts els seus domicilis per ajudar-los, però una part dels veïns que hi estan en contra. Han pressionat fins aconseguir que l'ajuntament i el govern prohibís al capellà Rito Álvarez seguir acollint a nens, dones i malalts a la seva església, situada en el barri obrer de Ventimiglia, just davant on ara s'ha instal·lat aquest campament, amb tendes d'acampar.

L'any 2016 van arribar a Itàlia 180 mil immigrants procedents de Líbia. Es calcula que França va retornar a Itàlia, el mateix any, més de 18.000 immigrants. Per la població de Ventimiglia, hi van passar en un any, més de 30.000 persones.

Des de Ventimiglia, entre Itàlia i França, molts immigrants intenten endinsar-se en territori europeu amagats en camions. Alguns arriben fins a Catalunya https://t.co/J3dkzUPVm5 #Play324 pic.twitter.com/SUg1O4Ginx

— 324.cat (@324cat) 20 March 2018

Segons les ONG amb les que hem parlat, l'últim any, van morir 20 persones, en aquest punt fronterer, intentant arribar a França i n'hi així es fa res per no seguir violant els drets humans.

Saben, que el resultat de les eleccions del 4 de Març, complicarà, probablement, encara més, la situació que es viu aquí, i on l'arribada de persones, és imparable, perquè, encara que els portin al sud, molts tornaran a intentar, fins aconseguir-ho, passar la frontera.

Volen demanar asil polític, ser refugiats, per ser-ho on ells creuen que poden tenir millor vida, però aquest és un altre capítol, llarg i complexe, també.