De Víctor Català a Mary Shelley, escriptores obligades a amagar-se rere un nom d'home
Alguns homes han amagat el seu nom sota pseudònims femenins, però tradicionalment, i a causa de les discriminacions masclistes, han estat les dones qui més han hagut de canviar els seus noms
Fins al dia que es va concedir el Planeta, Carmen Mola era una professora d'institut que escrivia thrillers violents i que preferia no revelar la seva identitat.
El fet que sota aquest pseudònim s'hi amaguessin tres homes va generar polèmica perquè, abans de rebre el guardó, aquests mateixos autors havien concedit entrevistes via mail en què explicaven alguns detalls (evidentment, falsos) de la vida personal de Carmen Mola.
Però el que va fer encendre més alguns col·lectius feministes és que, històricament, un bon grapat d'autors o autores que han hagut d'emmascarar el seu gènere no ho han fet per criteris de màrqueting, sinó per preservar la seva llibertat.
És el cas de l'algeriana Yasmina Khadra. O més ben dit: de l'algerià. Perquè durant anys aquest pseudònim ha camuflat la identitat d'un militar, Mohammed Moulessehoul, per motius de seguretat.
Més autores amagades que autors

Les restriccions que han patit tradicionalment les dones, però, van motivar que la circumstància inversa (és a dir, que una dona firmés com a home) fos freqüent al segle XIX.
Al comtat anglès de Yorkshire en trobem, d'una tacada, 3 exemples. Va ser aquí on les 3 germanes Brönte van escriure novel·les tan conegudes com "Jane Eyre" o "Cims borrascosos". Tanmateix, fins que no van tenir èxit no van revelar la seva veritable identitat. Els pseudònims que van triar van ser Currer (Charlotte), Ellis (Emily) i Acton (Anne) Bell.
Com tampoc no ho va poder fer Jane Austen. Avui, als bitllets de 10 lliures hi trobem la seva cara. Però, mentre era viva, l'autora d'"Orgull i prejudici" no va poder veure mai el seu nom a les portades dels llibres que va escriure.

A casa nostra, el cas de Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert) és àmpliament conegut. Com també és sabut que Mary Shelley va publicar la primera edició de "Frankenstein" sense firmar, com una obra anònima. Tothom es va pensar, gens sorprenentment, que l'havia escrit el seu marit, el poeta Percy Shelley.

Fa pocs dies "La Víctor C" ha inaugurat la nova temporada del TNC amb Carme Portaceli al capdavant. Rosa Renom, que es passa bona part de l'obra en un llit, interpreta l'escriptora de l'Escala, en una obra escrita per Anna Maria Ricart.
"Va ser una poeta extraordinària. Com a dona ha estat molt invisibilitzada, com tantes altres dones."
Altres autores contemporànies
I a la nostra època, les dues autores més venudes també han generat misteri. D'una banda, una investigació periodística va revelar que la italiana Elena Ferrante, que mai no havia fet cap aparició pública, era en realitat la traductora Anita Raja (cosa que l'escriptora no ha confirmat).
I en paral·lel, J.K. Rowling, als anys 90, va haver d'amagar el seu nom (Joanne) perquè l'editorial va considerar que els petits lectors de Harry Potter potser no podrien suportar que els llibres del nen mag estiguessin firmats per una dona.
- ARXIVAT A:
- Feminisme