Torra sobre la sentència del Suprem: "Volem respondre en positiu"

El president diu: "No ens aixecarem de la taula del diàleg, però tirarem endavant" i "mai permetré que s'associï un moviment democràtic amb terrorisme"

RedaccióActualitzat

Durant poc més de dues hores, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet el seu segon discurs en un debat de política general al Parlament de Catalunya. El debat arriba en un moment d'alt voltatge polític, a l'espera de la sentència del Suprem i després de les detencions de dilluns passat.

Torra ha dit que mai no permetrà que s'associï el moviment independentista, que ha qualificat de "radicalment democràtic", amb el terrorisme. Una vegada més ha demanat a l'Estat un referèndum pactat, ha retret a l'oposició tenir por i témer la democràcia, i ha reclamat diàleg.

Sobre la sentència del Suprem, que se sabrà aviat, el president de la Generalitat ha assegurat que es vol "respondre en positiu":

"Nosaltres volem respondre en positiu, per molt que costi d'entendre. Acabarem una etapa, i en començarem una altra on prenem la iniciativa. Podem protestar, podem mostrar la tristesa, el plany, el lament… però ens toca acordar, proposar, fer projecte, construir, avançar i traçar un horitzó, amb l'ambició col·lectiva de la llibertat, amb el repte de complir amb l'objectiu de la independència. Necessitarem tota la il·lusió, confiança, coratge i complicitat cívica i democràtica per tornar-ho a fer."

A més de repassar la seva acció de govern, ha denunciat un "setge econòmic" de l'estat espanyol contra Catalunya agreujat per la situació d'inestabilitat política:

"Aquesta inestabilitat [del govern espanyol] i, sobretot, la deslleialtat institucional i, més greu, la deslleialtat amb els ciutadans de Catalunya ens porten a una situació de setge econòmic constant."

Torra ha començat el discurs denunciant la judicialització del procés independentista i qualificant de "miratge" la separació de poders. Ha afirmat que "la democràcia espanyola fa aigües".

Hemicicle del Parlament de Catalunya durant el debat de política general (ACN)


"Mai permetré que s'associï un moviment democràtic amb terrorisme"

Torra ha qualificat de "fets gravíssims" les detencions del dilluns passat de nou persones a Catalunya acusades de terrorisme per la Fiscalia de l'Audiència Nacional, unes "detencions preventives que no haurien de ser possibles en un estat de dret", ha dit.

Pel president de la Generalitat, cal respondre amb "radicalitat democràtica, drets humans, socials i polítics i republicanisme". Ha dit que no s'aturaria en els insults "baixos i grollers" que ha rebut per part de diputats i diputades i ha assegurat:

"No permetré mai que s'associï un moviment radicalment democràtic amb el terrorisme. Mai."

El president ha explicat que dilluns va enviar una carta a Pedro Sánchez en què va qualificar els fets d'"operació judicial-policíaca-mediàtica" que feia saltar "tots els principis de la presumpció d'innocència" i que servia "per inventar un fals relat de violència a Catalunya."


"La democràcia espanyola fa aigües"

Torra ha començat la intervenció dient que es deu al poder legislatiu i als ciutadans i ha carregat contra la separació de poders a l'estat espanyol:

"Aquests últims anys hem assistit a la mort política de Montesquieu a l'estat espanyol. La separació de poders al regne d'Espanya és un miratge que tan sols algú molt confós o molt malintencionat pot defensar que existeix. A banda que el monarca fa temps que va perdre la seva deguda neutralitat constitucional, si és que mai l'havia tinguda i que el Tribunal Constitucional ja va actuar contra la paraula democràtica d'un Estatut aprovat en referèndum."


Torra ha afirmat que la "democràcia espanyola fa aigües" i ha denunciat la repressió política en un estat que "basa la seva constitució en la voluntat del poder judicial".

En aquest sentit, ha recordat que les autoritats judicials espanyoles fa poc mantenien que "la unitat de la nació espanyola és la base de l'estat de dret i un mandat directe pels jutges".

Davant d'això, Torra s'ha preguntat: "Com podem pretendre un encaix amb aquesta proposta de país que no sigui una carta de defunció per Catalunya?" i ha reivindicant de nou la celebració d'un referèndum:

"Què us fa por? Per què temeu la democràcia? Per què no defenseu allò que voleu amb la paraula i la raó, en lloc de la força i l'amenaça? [..] Què us fa por, repeteixo? Que no tingueu majoria? Si a totes les vostres intervencions dieu que l'independentisme no és majoritari! Aleshores, quin problema hi ha? Per què no ens feu callar uns quants anys amb un referèndum pactat, vinculant i reconegut com fan els països democràtics?"

 

Torra afirma que la democràcia espanyola fa aigües (ACN)


"No ens aixecarem de la taula del diàleg però tirarem endavant"

El president de la Generalitat ha retret a l'Estat la falta de diàleg i ha reclamat aquesta via per solucionar el conflicte entre Catalunya i Espanya:

"Ho he dit i repetit moltes vegades: nosaltres no ens aixecarem mai de la taula del diàleg. Hi estem collats. Esperem que a La Moncloa hi hagi algun dia algú disposat a parlar i a resoldre els problemes parlant i no pas en una sala d'interrogatoris ni als bancs d'acusats."

Ha lamentat que, tot i algun gest tímid de Pedro Sánchez, aviat es va constatar la falta de compromís amb aquest diàleg per part del govern socialista:

"És aquest mateix afany d'enterrar la voluntat popular majoritària a Catalunya que fa que no hi hagi interlocutors a la taula del diàleg. Des que vam ajudar a fer caure el govern de Mariano Rajoy, el govern més corrupte d'Europa, hem estat asseguts a la taula del diàleg esperant respostes i fent propostes. Els primers mesos del mandat de Pedro Sánchez va semblar que es feia algun gest tímid. Però aviat vam comprovar que tot era tàctica i càlcul. Que no hi havia un veritable compromís amb el diàleg."

En aquest sentit, Torra ha afegit que en un any i mig no hi ha hagut "cap proposta concreta" i ha denunciat la seva estratègia: "Ens diuen que no podem decidir sols, però tampoc no compareixen a la negociació."

Malgrat aquest escenari d'"obstacles", el president català ha recordat el seu compromís de fer realitat la voluntat dels catalans:

"Ja us ho he dit al començar, de fet, afirmo que és la meva obligació, com hauria de ser l'obligació de tot demòcrata: fer possible que es compleixi allò que demana la ciutadania. I així ho faré. No en tinguin cap dubte."

 

"Que la inestabilitat d'Espanya no ofegui Catalunya"

Les imminents eleccions a Espanya són per Torra "el resultat del fracàs, de la inestabilitat i de la fallida política d'aquests últims anys" i perjudiquen encara més la manca d'interlocutors perquè hi hagi diàleg amb el govern espanyol.

Pel president de la Generalitat, Catalunya és víctima d'"una estratègia d'ofec polític, però també econòmic descarat i gens dissimulat" per part de l'estat espanyol:

"Aquesta inestabilitat i, sobretot, la deslleialtat institucional i, més greu, la deslleialtat amb els ciutadans de Catalunya ens porten a una situació de setge econòmic constant, d'absència de recursos per als serveis bàsics, a la manca d'inversions estratègiques per a l'activitat econòmica i empresarial, a la infradotació de serveis que havien de ser finançats a parts iguals…"

El president de la Generalitat ha dit que el que a ell no el deixa dormir a la nit és pensar en el "potencial" que tindria Catalunya si es deslliurés dels "obstacles del progrés", de la "motxilla feixuga que ens voleu fer portar els defensors de l'Espanya".

Torra ha insistit que Espanya viu una greu crisi constitucional tot i que es vulgui parlar d'"inestabilitat" i "desgovern" a Catalunya.

Ha recordat que a Catalunya hi ha un govern format per diferents partits des del 2012 i que a Espanya no es posen d'acord "si no és per defensar la unitat". "Per què no hi ha hagut cap govern de coalició a l'Estat des del franquisme?", s'ha preguntat Torra, que ha lamentat el "silenci clamorós dels partits a l'estat espanyol". "On és ara l'amic espanyol dels drets i les llibertats dels catalans?", demana el president.

Torra s'ha referit a la seva situació personal i al judici per desobediència ajornat fins al 18 de novembre. Manté que es va fer "una cursa plena d'irregularitats i errors processals" amb la voluntat d'inhabilitar-lo i s'ha demanat, de manera retòrica, per què ara, just abans de les eleccions, no interessa que es produeixi.


Balanç del curs polític

En un segon bloc, Torra ha fet balanç de l'acció de govern. Per fer-ho, ha començat recordant la recuperació de les institucions "després de la paràlisi que va representar el 155" i ha donat diferents xifres que, segons el president, demostren que s'ha produït una recuperació econòmica.

Ha fet un repàs de les accions en matèria d'afers socials i famílies, de salut, d'habitatge, d'igualtat homes-dones, de cultura, de polítiques educatives i de treball.


Aquest és el discurs íntegre del president Quim Torra al debat de política general:



Segon debat de política general de Torra

El debat continuarà a la tarda amb les intervencions dels grups parlamentaris i aquest dijous es debatran i votaran les propostes de resolució.

Coincideix també amb el termini que li ha donat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al president de la Generalitat perquè retiri la pancarta en suport als presos polítics del Palau de la Generalitat.

Just fa un any, el president Torra reclamava a Sánchez asseure's a dialogar i ara estem enmig d'unes eleccions espanyoles de resultat incert.


Reunió prèvia de l'executiu per mostrar unitat

Abans d'anar a l'hemicicle, el president Torra i el vicepresident Pere Aragonès s'han reunit amb els grups parlamentaris de Junts per Catalunya i d'Esquerra per escenificar un gest d'unitat. El debat d'enguany torna posar a prova la sintonia dins del bloc independentista: dicotomia Catalunya-Espanya, repressió i dret a l'autodeterminació. Conceptes que amb matisos comparteixen Junts per Catatalunya i Esquerra i la CUP.

L'aposta dels comuns és trobar la fórmula més efectiva d'alliberar els presos incidint amb una reforma del Codi Penal, mentre que el PSC reiterarà que el govern està dividit i en fallida i li recordarà que, fora de la llei, no hi ha camí.

Lorena Roldán, de Ciutadans, s'estrenarà com a cap de l'oposició en un debat de política general. Ho fa després d'acusar el president de voler prémer el detonador.

ARXIVAT A:
Parlament de CatalunyaQuim TorraProcés catalàDebat política generalJunts
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut