Aragonès respon a Garriga amb paraules de Carolin Emcke
26/03/2021 - 17.13h
Pere Aragonès ha llegit un fragment del llibre "Contra l'odi" de Carolin Emcke, periodista i filòsofa alemanya:
"Un cop llimades les vores i convertits els individus, com a tals, en alguna cosa irreconeixible, només queden uns col·lectius desdibuixats com a receptors de l'odi, i llavors es difama, es menysprea, es crida i s'esvalota a discreció. L'odi es fabrica el seu propi objecte. I ho fa a mida. [...]
Els que pateixen aquest odi en la seva pròpia carn; qui estan exposats a ell, ja sigui al carrer o internet, a la nit o a ple dia; els que han de suportar l'ús de termes que amaguen tota una història de menyspreu i de maltractament; qui reben aquests missatges en què es desitja la seva mort o les que son víctimes de la violència sexual, o els que directament reben aquest tipus d'amenaces; aquells a qui no se'ls concedeixen més que alguns drets... [...] tots els que són objecte de l'odi no poden ni volen acostumar-se a ell. Doncs bé, que es pugui cridar, ofendre i agredir sense fre no em sembla cap avanç per a la nostra civilització. [...] Igual que molts altres, no estic disposada a acostumar-me. No vull que el nou plaer d'odiar lliurement es normalitzi. Ni al meu país, ni a Europa, ni en cap altre lloc. L'odi només es combat rebutjant la seva invitació al contagi. [...] L'odi només es pot combatre amb el que a ells se'ls escapa: l'observació atenta, la matisació constant i el qüestionament d'un mateix. [...] N'hi hauria prou que els qui donen suport i aplaudeixen els actes d'odi dubtessin de si mateixos. N'hi hauria prou que els que l'incuben, imposant els seus patrons de pensament i el seu tipus de mirada, es veiessin desproveïts de la ingenuïtat imprudent i del cinisme que els caracteritza."
Després de llegir les paraules d'Emcke, Aragonès ha finalitzat la seva intervenció citant Neus Català.
"Si es dubta de l'odi, no és possible odiar. Si dubtessin, no podrien estar tan furiosos. Odiar requereix d'una certesa absoluta. [...] L'odi és sempre difús. Amb exactitud no s'odia bé. La precisió portaria implícita la subtilesa, la mirada o l'escolta atentes; la precisió portaria implícita aquesta diferenciació que reconeix cada persona com un ésser humà amb totes les seves característiques i inclinacions diverses i contradictòries".
"Un cop llimades les vores i convertits els individus, com a tals, en alguna cosa irreconeixible, només queden uns col·lectius desdibuixats com a receptors de l'odi, i llavors es difama, es menysprea, es crida i s'esvalota a discreció. L'odi es fabrica el seu propi objecte. I ho fa a mida. [...]
Els que pateixen aquest odi en la seva pròpia carn; qui estan exposats a ell, ja sigui al carrer o internet, a la nit o a ple dia; els que han de suportar l'ús de termes que amaguen tota una història de menyspreu i de maltractament; qui reben aquests missatges en què es desitja la seva mort o les que son víctimes de la violència sexual, o els que directament reben aquest tipus d'amenaces; aquells a qui no se'ls concedeixen més que alguns drets... [...] tots els que són objecte de l'odi no poden ni volen acostumar-se a ell. Doncs bé, que es pugui cridar, ofendre i agredir sense fre no em sembla cap avanç per a la nostra civilització. [...] Igual que molts altres, no estic disposada a acostumar-me. No vull que el nou plaer d'odiar lliurement es normalitzi. Ni al meu país, ni a Europa, ni en cap altre lloc. L'odi només es combat rebutjant la seva invitació al contagi. [...] L'odi només es pot combatre amb el que a ells se'ls escapa: l'observació atenta, la matisació constant i el qüestionament d'un mateix. [...] N'hi hauria prou que els qui donen suport i aplaudeixen els actes d'odi dubtessin de si mateixos. N'hi hauria prou que els que l'incuben, imposant els seus patrons de pensament i el seu tipus de mirada, es veiessin desproveïts de la ingenuïtat imprudent i del cinisme que els caracteritza."
Després de llegir les paraules d'Emcke, Aragonès ha finalitzat la seva intervenció citant Neus Català.
"La presència de Vox en aquest parlament fa més vives que mai les paraules de Neus Català, supervivent dels camps de concentració nazis. 'La llibertat és una cosa que encara no tenim guanyada i per la qual hem de lluitar sempre.' Així ho fem. Així ho farem i així guanyarem la llibertat.
