Aquest divendres se celebra al Parlament de Catalunya el debat d'investidura de Pere Aragonès com a candidat a la presidència de la Generalitat.

És el primer ple d'investidura de la XIII legislatura, la resultant de les eleccions del 14 de febrer.

El presidenciable d'Esquerra només compta amb el suport de 42 diputats, els 33 del seu grup i els 9 de la CUP. Aquest dijous, Junts va anunciar la seva abstenció.

En principi, PSC, Vox, En Comú Podem, Ciutadans i PP, que sumen 61 diputats, hi votaran en contra.

Amb aquestes xifres, Aragonès no serà investit aquest divendres. Si, de cara a una segona votació, aconsegueix que Junts passi de l'abstenció al sí, aconseguiria ser investit en segona volta.
 

El ple d'aquest divendres se celebrarà a l'Auditori del Parlament en comptes de l'hemicicle, com era tradicional. És el mateix que es va fer amb el ple de constitució de la cambra. En aquesta altra ubicació, es pot garantir la presència de tots els diputats i diputades a la mateixa sala i, al mateix temps, complir les mesures recomanades pel context sanitari.

Els diputats es distribuiran en tres blocs de cadires, distribuïts per grups parlamentaris. A les fileres més avançades s'hi ubicaran el PSC, ERC i Junts, les tres formacions majoritàries a la cambra. Més endarrere hi haurà Vox, la CUP, En Comú Podem, Ciutadans i el PP.

A la primera fila hi haurà els membres del govern en funcions. Davant de l'espai on hi haurà la mesa del Parlament s'hi ha instal·lat un faristol, des d'on intervindran el candidat a la investidura, Pere Aragonès, i els representants dels grups parlamentaris.

 

Un candidat a la investidura necessita aconseguir el suport de la majoria absoluta del Parlament, és a dir 68 diputats, per ser investit en primera votació. Aragonès, sumant ERC i CUP, té assegurats 42 vots favorables.

Si el candidat no és investit en primera volta, al cap de dos dies se celebra un segon debat i una segona votació. En aquest cas, el candidat en té prou d'obtenir més vots a favor que en contra per ser investit president de la Generalitat.

En cas que un debat acabi sense la investidura del candidat, ni en primera ni en segona volta, la presidenta del Parlament ha d'iniciar una altra ronda de consultes amb els grups i tornar a proposar un candidat, que pot ser el mateix o un de nou.




El que sí que s'engegarà avui, si Aragonès no és investit, és el rellotge cap a unes hipotètiques noves eleccions. Si dos mesos després de la primera votació d'investidura no hi ha president investit, la legislatura es dissoldrà automàticament.
 

El d'avui és el quinzè debat d'investidura que celebra el Parlament des de la restauració de la Generalitat. Fins ara, els presidents que han estat investits ho han estat majoritàriament en primera volta, amb les excepcions de Jordi Pujol (1980 i 1995), Artur Mas (2010) i Quim Torra (2018), que ho van ser en segona. A més, hi ha hagut dos debats d'investidura que han acabat sense que el candidat fos investit.
 

• 1980: Jordi Pujol, investit en segona votació, amb 75 sís, 59 nos i 1 absència
• 1984: Jordi Pujol, investit en primera votació, amb 87 sís, 44 nos i 4 absències
• 1988: Jordi Pujol, investit en primera votació, amb 69 sís, 56 nos , 9 abstencions i 1 absència
• 1992: Jordi Pujol, investit en primera votació, amb 70 sís, 58 nos i 7 abstencions
• 1995: Jordi Pujol, investit en segona votació, amb 60 sís, 11 nos , 63 abstencions i 1 absència
• 1999: Jordi Pujol, investit en primera votació, amb 68 sís, 55 nos i 12 abstencions
• 2003:Pasqual Maragall, investit en primera votació, amb 74 sísi 61 nos
• 2006:José Montilla, investit en primera votació, amb 70 sísi 65 nos
• 2010:Artur Mas, investit en segona votació, amb 62 sís, 45 nos i 28 abstencions
• 2012:Artur Mas, investit en primera votació, amb 71 sís, 63 nos i 1 absència
• 2015:Artur Mas no és investit, amb 62 sís i 73 nos
• 2016:Carles Puigdemont, investit en primera votació, amb 70 sís, 63 nos i 2 abstencions
• 2018:Jordi Turull no és investit, amb 64 sís, 65 nos, 4 abstencions i 2 absències
• 2018:Quim Torra, investit en segona votació, amb 66 sís, 65 nos i 4 abstencions

El ple comença amb unes paraules de la presidenta de la cambra, Laura Borràs, i amb la lectura de la resolució en què proposa el candidat a la investidura.

A partir d'aquí, Pere Aragonès exposarà el programa de govern sense límit de temps.

Acabada la intervenció del candidat a la investidura, cada grup disposa de 30 minuts per fixar la seva posició. La intervenció dels grups es farà de més a menys representació, deixant el grup del candidat, Esquerra, per al final.
 

La votació de la investidura es farà per crida. Un secretari de la mesa diu el nom de cada diputat, que ha de respondre en veu alta "sí", "no" o "abstenció".

La crida es fa per ordre alfabètic, començant pel diputat que surti escollit en un sorteig que fa la mesa. Els últims a votar seran els membres del govern en funcions que siguin diputats i els set membres de la mesa.

El secretari quart de la mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, no assistirà presencialment al ple d'investidura d'aquest divendres. El diputat d'Esquerra ha de passar deu dies confinat per haver estat contacte estret amb un positiu de Covid.

Wagensberg està confinat des de dimecres a la nit i delegarà el vot en un altre diputat d'ERC.

A un altre membre de la mesa, el cupaire Pau Juvillà, li va passar el mateix amb el ple de constitució de la cambra.
 

La mesa del Parlament s'ha reunit abans del ple per debatre la petició del PSC, el PP i Vox de reconsiderar que el diputat Lluís Puig pugui delegar el vot des de Bèlgica.

El PSC ha demanat un informe als lletrats de la cambra referent a aquesta decisió, presa aquest dijous per la mesa, presidida per Laura Borràs.
Lluís Puig no va poder votar en el primer ple d'aquesta legislatura per decisió de la mesa d'edat.
 

La mesa del Parlament s'ha tornat a reunir a les 10 en punt per debatre una nova petició de reconsideració del vot delegat de Lluís Puig, aquest cop de Ciutadans.

La mesa ha rebutjat abans les reconsideracions del PSC, el PP i Vox per impedir que Lluís Puig pugui votar per delegació. Un dels membres de la mesa, Jaume Alonso-Cuevillas, s'ha abstingut perquè és l'advocat de Lluís Puig.

Ciutadans ha decidit portar davant del Tribunal Constitucional la decisió de la mesa de permetre el vot de Puig per delegació, un pas que també estudia fer el PSC.
 

Molts diputats i membres del govern en funcions de Junts han entrat a l'auditori del Parlament on es farà el ple d'investidura portant mascaretes grogues.
 

El ple, que estava previst que comencés a les 10, va amb retard perquè la mesa del Parlament i també la junta de portaveus han tractat les reconsideracions de quatre partits per intentar evitar que Lluís Puig pugui delegar el vot.

Després de la reunió de la junta de portaveus s'ha tornat a reunir la mesa, que previsiblement també rebutjarà la reconsideració presentada per Ciutadans contra el vot delegat de Lluís Puig.

Després d'aquesta reunió començarà el ple, que s'ha fixat per a les 10.40, amb 40 minuts de retard.
 

Abans de l'inici del ple d'investidura s'ha sabut que la segona sessió es farà dimarts, i no diumenge, que s'havia apuntat com a possibilitat. El motiu és que el reglament marca que la segona sessió s'ha de fer 48 hores després de la primera, però hi havia dubtes si el cap de setmana comptava o no.

 

 Finalment el candidat d'ERC Pere Aragonès ha començat el seu discurs d'investidura quan faltaven 10 minuts per les 11 del matí, i ho ha fet afirmant que vol encapçalar "el govern de la nova Generalitat republicana."

Aragonès ha assegurat que el seu govern tindrà "tota la creativitat, tota la innovació i tota la voluntat de canvi per transformar el país":

"Comparec davant de tots vostès per presentar la meva candidatura a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Estic preparat i tinc tota l'energia per afrontar el conjunt d'urgències que ens exigeixen, sense més dilació, disposar, després de massa mesos d'interinitat forçada, d'un govern fort, estable, eficient i ambiciós."

Aragonès ha resumit en tres els objectius que es marca si aconsegueix la presidència de la Generalitat, centrats en els àmbits social, econòmic i nacional:

"El govern que vull encapçalar tindrà tres objectius clars i diàfans:

- Afrontar amb total determinació les urgències i desigualtats socials que patim i que la pandèmia ha agreujat.

- Impulsar una reconstrucció econòmica encaminada a assentar les bases d'un nou model productiu que mesuri la seva fortalesa en termes de prosperitat i benestar per a tothom.

- I encaminar la resolució del conflicte polític amb l'Estat fent inevitable l'amnistia i l'autodeterminació."

El candidat ha proposat "revitalitzar el vell eslògan de "Catalunya, un sol poble"", i ha assegurat que ho vol fer amb una "concepció republicana i de progrés de la nació catalana".

Segons ha dit, això segueix un "fil roig republicà" que es va iniciar el segle XIX amb Pi i Margall i Valentí Almirall i arriba fins ara, però que no ha d'excloure ningú:

"Avui, ser català, ser catalana, sense cap mena de dubte, parteix d'una adscripció nacional moderna que no viu de reminiscències històriques ni mira orígens, sinó que assenta la seva fortalesa en la construcció d'un projecte de futur compartit que en bona part passa per la recerca del bé comú. I això és el que ens enforteix, el que ens cohesiona i el que ens fa imparables."

Després de fer un repàs de la situació del país per la pandèmia i assegurar que vol "atendre les urgències" i "combatre les desigualtats", Pere Aragonès ha fet referència al conflicte polític català.

Ha insistit que l'ha de resoldre "la voluntat majoritària dels catalans i les catalanes", amb un referèndum d'autodeterminació:

"Crec que és una forma simple, justa i democràtica de voler resoldre el conflicte, perquè l'alternativa que fins a dia d'avui proposa l'Estat, l'alternativa de la judicialització i la repressió, lluny de resoldre res, agreuja els dèficits i les mancances del sistema democràtic espanyol."

Pel que fa al govern que vol presidir, que ha dit que ha de ser "plural, fort i estable", Pere Aragonès ha assegurat que sortirà d'unes eleccions que "han mostrat un país divers però amb grans idees compartides".

En aquest sentit, ha agraït expressament a la CUP-UNCG "els esforços, l'empatia i la generositat" que han portat a l'acord amb ERC:

"Hem parlat. Ens hem escoltat. I ens hem entès. No és fàcil el pas que han fet. I els hi agraeixo profundament, perquè estic convençudíssim que és una molt bona notícia que la CUP sumi esforços per ajudar-nos a transformar el país."

El candidat a la presidència de la Generalitat ha inclòs en el seu discurs un dels principals acords adoptats amb la CUP: sotmetre's a una moció de confiança a mitja legislatura.

Segons ha dit Pere Aragonès, això ha d'ajudar a "retornar l'exigència a la política" i a treure-la del curt termini, i ha afirmat que això implicarà que el govern "no té por de retre comptes":

"En conseqüència, com és públic, em comprometo a sotmetre'm a una qüestió de confiança a meitat de legislatura per avaluar-nos, per renovar els acords i per reforçar l'estabilitat del Govern."
"L'objectiu, en definitiva, és canviar inèrcies, trencar amb l'"això sempre s'ha fet així", construir de nou i iniciar una etapa de transformació profunda del país des del minut u de la legislatura."

Pel que fa al sistema sanitari, Pere Aragonès ha assegurat que "cal defensar i posar al dia el sistema públic de salut universal" més enllà del que ha suposat la pandèmia.

Ha quantificat els diners que això suposa: uns 5.000 milions d'euros més, cosa que ha de permetre que l'atenció primària tingui el 25% del pressupost:

"No és una quimera. En el darrer any s'han injectat, en el marc dels fons Covid, més de 2.000M d'euros al sistema sanitari de Catalunya per fer front a l'emergència. Ara toca consolidar-los un cop se superi la Covid-19, com a primer pas per poder arribar a l'increment dels 5.000M d'euros."

Malgrat els problemes pressupostaris, Pere Aragonès s'ha mostrat convençut que l'administració pública catalana ha de poder actuar com "un estat emprenedor".

Ha assegurat que això la pot convertir en un "actor clau de la innovació i el desenvolupament econòmic", i que l'Institut Català de Finances ha de ser un dels instruments principals:

"És imprescindible culminar la transformació de l'Institut Català de Finances com a banca pública que actuï com a autèntic motor d'emprenedoria i transformació. Hem avançat molt perquè així sigui, i estic convençut que en aquesta legislatura ho aconseguirem."

Pel que fa als fons de la Unió Europea anomenats Next Generation creats per superar la crisi de la pandèmia, Pere Aragonès ha dit que per gestionar-los vol crear un Comissionat amb aquest mateix nom.

Segons ha dit, ho farà amb el que ha anomenat "agenda de prosperitat" per "reactivar els sectors estratègics de futur", entre els quals la digitalització i la transició ecològica"

"Aquests són els principals sectors productius que s'han de beneficiar de la inversió extraordinària dels fons europeus nodrint especialment les petites i mitjanes empreses. Per això crearem el Comissionat Next Generation. Per treure el màxim rendiment transformador dels fons europeus."

Pere Aragonès s'ha fixat com a objectiu arribar al 100% d'energia renovable el 2050, i ha afirmat que aquest ha de ser "el gran objectiu" d'un Pacte Nacional per la Transició Ecològica.

Per gestionar-ho ha dit que vol crear una conselleria que es dediqui específicament a aconseguir convertir-ho en realitat:

"Per això necessitem una Conselleria d'Acció Climàtica, i per això cal fer possible com sigui el Pacte Nacional per a la Transició Ecològica. Perquè aquesta també és una crisi que fa massa temps que tolerem, arribant a una situació límit que exigeix que no malgastem la darrera oportunitat que tenim."

El candidat a la presidència de la Generalitat ha assegurat que el seu govern vol "assegurar la plena igualtat d'homes i dones".

En aquesta línia, ha anunciat que el seu govern serà "100% paritari" i que per donar-li impuls vol crear una conselleria dedicada al feminisme:

"Vull un govern paritari i vull una Conselleria de Feminismes que s'obstini en l'eradicació de tota forma de discriminació, que situï de nou al centre de les polítiques públiques l'agenda feminista i la perspectiva de gènere."

Pere Aragonès ha reservat el final del discurs per referir-se al conflicte polític Catalunya-Espanya: ha admès que "la taula ha començat amb mal peu", però ha dit que "cal reactivar aquest espai de negociació" amb l'administració central.

Segons el candidat, serà "una negociació dificilíssima, segurament la més difícil que ha fet mai la Generalitat de Catalunya", però s'ha mostrat convençut que es pot fer "recuperant la unitat estratègica" de l'1-O:

"Vull anar a aquesta mesa de negociació representant no un moviment polític, no un govern o un Parlament, vull anar-hi representant un país."
"Per aquesta raó convocaré un Acord nacional per l'Amnistia i l'Autodeterminació, que agrupi totes aquelles formacions polítiques, institucions i entitats que estan d'acord amb una solució: el conflicte polític amb l'Estat es resol amb la llibertat dels presos i preses i els exiliats i exiliades i amb un referèndum per decidir el nostre futur en llibertat."

S'ha reprès la sessió amb la intervenció del cap de llista del PSC, Salvador Illa, que ha retret a Pere Aragonès que hagi pactat amb la CUP:

"Què més ha de passar perquè estem en allò que hem d'estar? Està segur que el millor soci és la CUP, són els antisistema els que poden garantir l'estabilitat, no creu que cal un canvi de rumb?"

"La victòria del PSC fa possible una majoria d'esquerres, però ha escollit seguir parapetat en la seva còmoda trinxera, amb una Catalunya estancada i el país bloquejat. Vol repetir el fracàs, però el que cal és competència, no independència."

Una anàlisi de les paraules del discurs d'investidura d'Aragonès ens fa veure quines han estat les idees força del candidat i quins són els conceptes que ha reforçat amb el seu text. Es pot veure amb el que anomenem núvol de paraules.

Pel que fa als termes, no hi ha dubte. Destaquen, amb distància i per sobre la resta, les paraules "país" i "Catalunya". També s'ha referit sovint a la "ciutadania", al "govern", a la "cultura" i a la "societat". I també ha fet referència a la "Generalitat republicana".

En el torn de rèplica a Salvador Illa, Pere Aragonès li ha dit que no renunciarà a lluitar per l'amnistia i per l'autodeterminació, i li ha demanat que no li demani, perquè ell tampoc li demana que renunciï a una Catalunya dins d'Espanya.

Aragonès l'ha acusat de contradir-se, dient alhora que el seu ha estat un discurs continuista i trencador, i li ha negat que Catalunya estigui en decadència pel projecte independentista.

I li ha recordat que, malgrat que el partit més votat fos el PSC, el 14F el 52% dels votants van optar per forces polítiques independentistes:

"Podran fer veure que no, poden tapar-se els ulls, però amb alta participació o amb baixa participació, hi ha una majoria independentista al Parlament, afrontin la realitat."

Salvador Illa ha replicat a la rèplica de Pere Aragonès assegurant que ell no li ha demanat que renunciï al seu projecte polític, i s'ha refermat en afirmar que Catalunya està pitjor que fa 10 anys:

"Ha fet un plantejament divisiu que ha dividit la nostra societat. Ara Catalunya és menys rica que no era el 2010 i s'han desprestigiat les institucions."

"Li demano, no s'ho prengui malament, no sigui l'Evergreen de la política catalana, no bloquegi més la política catalana. És una fórmula ja hem tingut i que no ha funcionat."

En la contrarèplica a Salvador Illa, Pere Aragonès li ha dit que no demanarà res a les administracions superiors mentre no hagi esgotat les possibilitats pròpies, i que no vol fer victimisme:

"No trobarà en mi victimisme, no li posaré fàcil, vull la independència de Cat per tenir totes les responsabilitats, les vull totes les responsabilitats, que és el que comporta la llibertat."

"No venim a fer un debat entre advocats, venim a fer lleis noves, a trencar lleis velles i substituir-les per noves lleis, i assumir que els conflictes polítics han de poder comportar canvis."

En l'última rèplica a Pere Aragonès, Salvador Illa li ha tornat a recordar un cop més que de moment només compta amb el suport de la CUP, i a més amb una condició important:

"Això de la moció de confiança d'aquí a 2 anys... no ho he vist massa això, normalment es fan acords per 4 anys, que ja és un període prou curt."

"Crec que es dispara un tret al peu, que poca confiança que tenen ells en vostè."