Una fotografia del jurista Santiago Muñoz Machado, nomenat director de la RAE el 20 de desembre del 2018

La RAE mostra "preocupació" per la situació del castellà amb la llei Celaá

La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola demana al govern de Pedro Sánchez que no posi "obstacles" perquè la llengua castellana pugui ser vehicular en l'educació a Catalunya
Agències Actualitzat
TEMA:
Català

La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE) demana al govern de Pedro Sánchez que no posi "obstacles" perquè l'espanyol sigui llengua vehicular a l'educació catalana. La RAE ha reaccionat amb "preocupació" a l'aprovació de l'anomenada llei Celaá, la nova llei d'educació, que, entre d'altres, elimina l'obligatorietat del castellà com a llengua vehicular a l'escola catalana.

L'acadèmia demana al Congrés i al Senat que no es desviïn de la protecció que la Constitució dispensa a l'espanyol com a llengua oficial de l'Estat i afirma que la preocupació principal que té és que el futur text legal "no posi en qüestió l'ús de l'espanyol a cap territori de l'Estat ni promogui obstacles perquè els ciutadans puguin ser educats en la seva llengua materna":

"La RAE confia que el legislador no es desviarà de la protecció que l'article 3 de la Constitució dispensa a l'espanyol com a llengua oficial de l'Estat, que tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret d'utilitzar."

L'entitat recorda que Espanya forma part d'una "comunitat cultural" integrada per "prop de 600 milions de persones" amb capacitat per utilitzar l'espanyol, "i més de 485 milions que el tenen com a llengua materna".

Per això subratllen que el castellà és un "bé de valor incalculable" i "patrimoni comú" de "les nacions i els pobles que l'utilitzen".Això, afirma la RAE, "obliga tots els govern, especialment el d'Espanya, a garantir-ne el coneixement i la lliure utilització".

 

El debat en el si de la RAE sobre la situació del castellà ha coincidit amb la recent aprovació a la Comissió d'Educació del Congrés dels Diputats del dictamen de la ponència de la reforma de la llei d'educació, que substituirà la LOMCE, i que inclou l'esmena pactada entre PSOE, Podem i ERC per eliminar de la llei la referència al castellà com a llengua vehicular a l'escola a Catalunya.

L'anomenada llei Celaá ha passat així a la seva última fase, la discussió en ple, i incorpora també l'acord entre les mateixes formacions perquè les escoles concertades no puguin segregar per sexe.

 

Crítiques i suports

La modificació ha despertat dures crítiques del PP, de Ciutadans i també d'Alfonso Guerra, vicepresident del govern espanyol durant l'etapa socialista de Felipe González, que va afirmar que el castellà pateix un "arraconament" a Catalunya, i fins i tot va considerar que, amb aquesta modificació, el seu idioma "serà tractat com a llengua estrangera".

JxCat i PDeCAT també han mostrat discrepàncies sobre aquesta llei, però per raons oposades. Els dos partits independentistes consideren que, si s'aprova la llei Celaá, s'obrirà la porta perquè el Ministeri d'Educació estableixi per decret quantes classes de castellà cal fer.

El PNB es va abstenir en la votació en considerar que l'acord no reconeix a l'euskera el caràcter de llengua pròpia i vehicular en l'àmbit educatiu.

Una altra institució, l'Institut Cervantes, sí que s'ha pronunciat respecte a aquesta llei a través del seu director, Luis García Montero, durant una compareixença al Congrés. Així, dimecres passat, García Montero es mostrava "convençut" que la reforma de la llei educativa "afavorirà la integració i el bilingüisme, més que no pas perseguir l'espanyol".

"No em correspon a mi entrar en la polèmica de la llei debatuda a Educació, però estic convençut que serà sempre una llei que afavorirà la integració i el bilingüisme, més que no pas una llei que persegueixi l'espanyol. La meva experiència no és aquesta", va assenyalar aleshores el director del Cervantes.

García Montero responia d'aquesta manera a diferents diputats que plantejaven a la comissió la situació del bilingüisme a Espanya i la possibilitat que les comunitats autònomes poguessin determinar quina és la llengua vehicular al seu territori en l'àmbit educatiu.

"No entenc gaire bé aquestes lluites entre català i espanyol o entre basc i espanyol, perquè tenim una experiència de convivència i no hi ha raons per alarmar-se: l'espanyol no està en perill. Som la segona llengua del món", va reblar ell mateix.

ARXIVAT A:
Català Educació
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut