Decepció a Kenya perquè Carles III no ha demanat perdó pel colonialisme

El món gira molt de pressa i la monarquia britànica sembla viure ancorada en el passat. La visita de quatre dies a Kenya de Carles III i Camil·la, la primera del monarca en una excolònia britànica, havia aixecat moltes expectatives a les víctimes d'aquell període.

La primera nit en el sopar de gala, Carles va reconèixer que "es van cometre actes de violència horrorosos i injustificables contra els kenyans que tenien una dolorosa lluita per la independència i la sobirania, i per això no hi pot haver excusa".

Però el seu discurs es va quedar en un "els errors del passat són motiu de gran dolor i el més profund penediment"... però no va demanar perdó. Unes paraules clarament insuficients per a tots aquells que van viure dècades d'abusos durant el colonialisme. 

"Res d'excepcional" per la Comissió Kenyana dels Drets Humans, una ONG que havia demanat al rei excuses públiques incondicionals i inequívoques.

"Un primer pas més enllà de les mesures tímides i equívoques dels últims anys", segons el president de Kenya, William Ruto, que va destacar la "valentia i voluntat de posar el focus sobre veritats incòmodes".

El trist llegat del colonialisme

La colonització britànica de Kenya, del 1895 al 1963, va estar marcada per la brutal repressió de la revolta dels Mau-Mau que va deixar 90.000 morts i mutilats, i 160.000 detinguts. Van ser gairebé set dècades marcades pels assassinats, les expropiacions de terres, les tortures i les violacions.

Les víctimes d'aquell horror, com Gideon Mungai, membre de la guerrilla dels Mau-Mau, esperaven de Carles III una disculpa formal i l'oferta de reparacions, però no hi ha hagut ni una cosa ni l'altra. I això que aquells abusos han tingut conseqüències en el temps.

Kibore Cheruiyot Ngasura tenia 12 anys quan una part de la tribu dels kipsigi van ser expulsats de les seves terres, que van passar a ser ocupades per colons britànics i plantacions de te. Avui aquelles terres pertanyen a multinacionals i ells s'han quedat en la pobresa més absoluta.

Londres ja va manifestar el 2013 el seu "penediment sincer" per la violència colonial a Kenya i va acceptar pagar uns 3.000 euros a 5.200 víctimes. Però d'allò ja fa deu anys i ara es considera clarament insuficient. El govern britànic al·lega que una disculpa reial els portaria a un terreny legal pantanós.

L'esclat del moviment Black Lives Matter contra el racisme als Estats Units ha fet repensar globalment el llegat de l'esclavitud i el paper de la vella Europa amb el colonialisme.

El prisma ha canviat, de la mateixa manera que a Llatinoamèrica ja no se celebra el 12 d'octubre com a Dia de la Hispanitat, del descobriment d'Amèrica, sinó que es commemora el dia de la raça, en homenatge als que van morir en l'inici de la colonització i l'extermini indígena.

L'exemple alemany

La decepció amb l'antiga metròpoli s'ha fet més evident amb la visita els mateixos dies del president alemany, Frank-Walter Steinmeier, a Tanzània. Ell sí que ha demanat perdó sense pal·liatius pel règim colonial alemany que va acabar a principis del segle XX.

"Vull retre homenatge a les víctimes del règim colonial alemany", ha dit. "I com a president alemany vull demanar perdó pel que els alemanys van fer als vostres avantpassats."

Reunir-se amb represaliats com ha fet Carles III o dipositar una corona de flors al lloc on detenien les persones sospitoses de tenir relació amb els Mau-Mau són gestos, sí, però l'absència d'una paraula tan simple i alhora tan difícil, perdó, s'ha fet encara més colpidora amb la visita paral·lela del president alemany a la veïna Tanzània.