La justícia europea tomba el recurs de Puigdemont i deixa l'escó de Comín en l'aire

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)  ha desestimat aquest dijous el recurs de Carles Puigdemont i Toni Comín contra el Parlament Europeu per no haver-los reconegut inicialment com a eurodiputats després de les eleccions europees del maig del 2019. 

El tribunal considera que l'aleshores president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, no podia fer altra cosa que atendre's a la llista de diputats electes que la Junta Electoral Central (JEC) espanyola li havia notificat oficialment. Una llista en què Comín i Puigdemont no constaven perquè no havien acatat presencialment la Constitució a Madrid.

Això ja no tindrà conseqüències per al president Puigdemont, però sí que en pot tenir per a Toni Comín en aquesta nova legislatura europea.

El TJUE no resol sobre el fons de la qüestió i sobre la clau: si el requisit d'haver d'acatar, de forma presencial, la Constitució Espanyola per ser reconegut eurodiputat s'ajusta o no al dret europeu. Per tant, si s'hauria de mantenir o no.

L'actual presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, estava pendent de la decisió del TJUE per decidir què fer amb l'escó de Comín, reelegit com a eurodiputat per Junts en les europees del 9 de juny, i a qui no va acreditar com a eurodiputat perquè no havia acatat, de forma presencial, la Constitució espanyola i no apareixia a les llistes definitives enviades per la JEC. 

Ara Metsola podria agafar-se a aquesta sentència ferma per mantenir l'escó de Comín vacant, mentre no acati la Constitució a Madrid; o bé acreditar-lo com a eurodiputat. Però, amb la sentència d'aquest dijous, les opcions es limiten molt.

Per ara, el Parlament Europeu ha dit que pren nota de la sentència i que els seus serveis jurídics "l'estan analitzant".
 

Puigdemont i Comín denuncien "indefensió" davant la sentència del TJUE

Carles Puigdemont i Toni Comín han reaccionat a través d'un comunicat en què expressen "sorpresa i preocupació pel contingut de la sentència del TJUE" i lamenten que no resolgui sobre una qüestió que consideren clau:

"La sentència no entra en el fons de la qüestió que nosaltres vam plantejar al Tribunal, a saber, si un estat pot posar requisits incompatibles amb el dret europeu per impedir que un eurodiputat electe pugui ser reconegut com a tal per part del Parlament Europeu."

Apunten que el Tribunal de Luxemburg "es limita a constatar que el president del Parlament no és competent per dirimir si els requisits que imposa la LOREG són o no compatibles amb el dret europeu". Puigdemont i Comín denuncien que aquest argument els deixa "en una situació d'indefensió" davant l'actuació de l'estat espanyol.

En aquest sentit, avisen que, mentre no resolgui definitivament la qüestió, el TJUE o "obre una porta perquè d'altres estats membres de la UE puguin imitar l'exemple d'Espanya i inventar requisits contraris als principis de la democràcia, per subvertir els resultats electorals del seu país."

Davant d'aquesta situació, Puigdemont i Comín ja han avançat que demanaran a la justícia espanyola "que presenti una qüestió prejudicial sobre aquest assumpte al TJUE", una de les vies que dona la sentència per determinar si el requisit de jurar la Constitució espanyola s'ajusta al dret europeu. Aquest procediment, apunten, obriria la porta a demanar mesures cautelars per revertir la decisió de la presidenta Metsola de denegar l'escó de Toni Comín.

Qui també ha reaccionat a la sentència del TJUE és l'eurodiputada del Partit Popular Dolors Montserrat, que ha celebrat una decisió que qualifica de "cop dur" per a Puigdemont i Comín:

Des d'Esquerra, per la seva banda, han lamentat que el TJUE no hagi seguit la "doctrina Junqueras", una sentència en què el mateix tribunal establia que la condició d'eurodiputat s'obté des del moment de l'elecció a les urnes i va reconèixer la immunitat a Oriol Junqueras.
 

El cas Tajani: d'on ve?

El 27 de juny del 2019, l'aleshores president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, envia una carta als eurodiputats electes de Junts, Carles Puigdemont i Toni Comín. Els diu que no els pot acreditar a l'Eurocambra perquè els seus noms no surten a la llista que els ha enviat la JEC espanyola. El motiu: no van acatar, de forma presencial, la Constitució.

Aquesta és la decisió de Tajani que Puigdemont i Comín van portar a la justícia europea i sobre la qual el TJUE s'ha pronunciat aquest dijous al matí. 

De fet, el desembre del 2019, el mateix TJUE va sentenciar que la condició d'eurodiputat s'adquireix des de la proclamació oficial dels resultats, sense la necessitat d'acatar la Constitució. Ho va fer arran de la consulta, de la qüestió prejudicial, presentada per Oriol Junqueras per saber com s'havia d'interpretar un article del protocol sobre privilegis i immunitats de la Unió Europea.

Per què Metsola ha deixat vacant l'escó de Comín?

Des de l'origen de tot aquest cas, des de les eleccions europees del 26 de maig del 2019, hi ha hagut tres presidents al Parlament Europeu que han actuat de forma diferent amb els escons de Carles Puigdemont i de Toni Comín. 

Primer, el popular Antonio Tajani no els reconeix la condició d'eurodiputats a l'inici del seu mandat. Ho fa el 27 de juny del 2019. I aquest és el cas sobre el qual avui el TJUE ha dictat sentència.

Segon, el socialdemòcrata David Sassoli sí que els acredita com a eurodiputats, just l'endemà de la sentència sobre el cas Junqueras del 19 de desembre del 2019. En aquesta sentència, el TJUE dictamina que la condició d'eurodiputat s'adquireix des de la proclamació dels resultats. Per tant, sense necessitat de fer cap més formalisme, com acatar la Constitució de forma presencial, tal com exigeix la JEC espanyola.

Tercer, l'actual presidenta del Parlament Europeu, la popular Roberta Metsola, deixa vacant l'escó com a eurodiputat de Junts de Toni Comín, després de les últimes eleccions europees, les del 9 de juny del 2024. L'argument, de nou, és que Comín no apareix a les llistes de la JEC espanyola perquè no ha acatat, de forma presencial, la Constitució. 

Però per què Metsola segueix els passos de Tajani i no pas els de Sassoli?

La resposta: el 22 de setembre del 2022. Aquell dia, Metsola demana un aclariment a la JEC espanyola, a petició d'un eurodiputat de Ciutadans que ara ha renovat mandat, però dins les llistes del PP: Adrián Vázquez, aleshores president de la Comissió d'Afers Jurídics de l'Eurocambra.

Metsola torna a preguntar a la JEC espanyola per què a la seva llista no figuren eurodiputats, com Puigdemont i Comín, que sí que estan ocupant l'escó a l'Eurocambra.  

El 3 de novembre del 2022, la JEC respon. Insisteix que Puigdemont i Comín no han adquirit la plena condició d'eurodiputats perquè no han seguit els procediments marcats per la Loreg, és a dir, jurar o acatar la Constitució de forma presencial. Com a conseqüència, la JEC demana que els escons quedin vacants fins que es completin aquests procediments.

Metsola no arriba a fer això. No deixa vacants els escons de Puigdemont i de Comín que acaben el seu mandat a l'anterior legislatura del Parlament Europeu. Però quan comença la nova, Metsola no acredita Comín. I amb la sentència ferma d'avui del TJUE, sembla molt difícil que ho faci ara.