Dur atac de De los Cobos a Trapero: "L'hauria apartat, posava pals a les rodes"

Segona setmana del judici a l'Audiència Nacional contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i tres responsables més dels Mossos i d'Interior durant l'1-O.

Aquesta setmana només declararan dos dels principals testimonis: el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que testifica aquest dilluns i aquest dimarts, i el comissari dels Mossos Ferran López.
 

La "tensió" amb Trapero

Interrogat pel fiscal Miguel Ángel Carballo, Pérez de los Cobos ha exposat el relat de com va viure la seva designació com a coordinador policial de l'1-O per part de la Fiscalia.

Això va ser el mateix dia 20 de setembre del 2017, el mateix dia que va haver-hi la concentració davant d'Economia.

Segons Pérez de los Cobos, en la primera reunió a la Fiscalia del TSJC, el dia 21 de setembre, va intentar parlar amb Trapero abans de la reunió, però ell aquest no ho va voler.

En la reunió pròpiament dita, segons el relat del coronel, hi va haver "tensió" quan el major va demanar que li comuniquessin per escrit el seu nomenament:

"Trapero manifesta que no consentirà que jo pugui tenir autoritat sobre el cos dels Mossos, i el fiscal superior li diu, amb la instrucció 4 al davant, que cal distingir comandament de coordinació. El que feia amb aquella instrucció era conservar la direcció per traslladar-me a mi la coordinació."

Trapero i els "pals a les rodes"

Durant tota la declaració, el testimoni ha afirmat una i una altra vegada que l'actitud de Trapero aquells dies va ser de posar-li "pals a les rodes", i ha donat a entendre que el seu objectiu era facilitar el referèndum.

Ho ha dit quan ha assegurat que no va tenir mai comandament sobre els Mossos, ni tampoc sobre la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional, sinó que va ser només coordinador:

"Algú pot pensar que si jo hagués tingut funcions de comandament sobre els Mossos i sobre el dispositiu conjunt, jo hauria permès que el senyor Trapero discutís amb mi?"

"Si jo hagués tingut comandament sobre els Mossos, la meva primera decisió hauria estat apartar el major Trapero d'aquest dipositiu. Si jo hagués exercit el comandament únic sobre el dispositiu, la meva primera decisió hauria estat apartar al major Trapero, que estava permanentment posant pals a les rodes en totes les feines de planejament orientades a impedir el referèndum."

"Jo no tenia facultats de comandament i no tenia cap competència per incidir sobre un pla d'actuació, el dels Mossos, que ells i només ells van decidir."

Trapero no va anar a reunions de coordinació

El coronel ha assegurat que Trapero no va presentar-se a cap de les reunions de coordinació que va convocar, que va delegar al comissari Ferran López, i que només va veure'l en les de la Fiscalia i a la Junta de Seguretat.

Pel que fa al pla que van presentar els Mossos per l'1-O, ha dit que en la segona reunió a la Fiscalia, el 23 de setembre, va tornar a mostrar el seu desacord amb el pla de Mossos:

Pérez de los Cobos: "Jo dic a Trapero que, amb aquell dispositiu, no es pot impedir el referèndum, i que hauria de modificar-se."

Fiscal Carballo: "Se li dona indicació de per què?"

Pérez de los Cobos: "No recordo que s'entrés en detalls, però crec que amb aquella explicació, que semblava orientada a cobrir unes eleccions legals, quedava clar que el que s'estava criticant o retraient era el concepte d'ús de la força, però no recordo que es detallés."

"Veu com m'estan donant instruccions?"

Segons De Los Cobos, després d'això Trapero va considerar que li estava donant instruccions de comandament:

"Trapero diu al fiscal: veu com m'estan donant instruccions?, no han dit que Pérez de los Cobos no pot impartir instruccions? El fiscal superior li diu que no són ordres del coordinador, sinó que són instruccions que li imparteix ell mateix."
 

El "piròman" Puigdemont

El testimoni ha assegurat que els Mossos no haurien d'haver compartit informació sobre l'operatiu policial de l'1-O amb els seus superior polítics.

Ho ha argumentat dient que havien d'actuar com a policia judicial, i ha dit que, en aquest cas, havien d'anar més amb compte, perquè Carles Puigdemont era un "piròman" que volia "definir les condicions en què havien d'actuar els bombers":

"El respecte per la salvaguarda del secret havia de ser molt més alt del que ha de ser habitualment. Exactament igual del que va passar a la Junta de Seguretat quan el senyor Puigdemont va dir que, allà, definirien entre tots els criteris d'actuació de la policia judicial per a l'1 d'octubre, com si un responsable polític pogués definir els criteris d'actuació de la policia judicial."

"Però encara molt més tenint en compte que ell era el convocant de l'1-O. És a dir, és com si el piròman definís les condicions en què han d'actuar els bombers i com han d'anar a extingir un incendi. Si el bomber fa cas d'aquests criteris que estableix el piròman, l'incendi no s'extingirà, sinó que es propagarà."

Trapero, d'acord amb Forn i Puigdemont

Segons el coronel, aquell dia Trapero va assumir com a propi el posicionament de Joaquim Forn que els Mossos no necessitaven suport de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per a l'1-O.

Forn ho va dir per carta al ministre de l'Interior, i Pérez de los Cobos s'ha mostrat sorprès que Trapero conegués el contingut de la carta.

El testimoni ha dit que no va tenir mai el comandament policial dels Mossos, ni tampoc de la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional, que en tot moment en va ser només coordinador.

Segons ha dit, la interlocutòria de la magistrada del TSJC del 27 de setembre, que va substituir les instruccions de la Fiscalia, gairebé ni va mencionar-ho.

Trapero i la Junta de Seguretat

També ha assegurat que, en la reunió de la Junta de Seguretat demanada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, Trapero va coincidir-hi.

En aquest sentit, ha dit que Trapero no va parlar mai d'impedir el referèndum, tampoc en la Junta de Seguretat del 28 de setembre.

Pérez de los Cobos ha dubtat que aquesta reunió es convoqués per buscar una solució, sinó que li ha atribuït a Puigdemont una altra intenció:

"Era una forma de demostrar que, fessin el que fessin fiscals o jutges, jo, com a president de la Generalitat, sempre tinc la possibilitat de convocar aquest organisme."

Sintonia entre fiscal i testimoni

En l'interrogatori, el fiscal Carballo ha fet moltes preguntes llargues que sovint suggerien una resposta que, també sovint, el testimoni contestava afirmativament.

En cap moment, però, la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, l'ha interromput, ni les defenses tampoc no s'han queixat.

Un dels casos més evidents ha estat quan li ha preguntat pel desplegament dels Mossos per l'1-O amb els anomenats "binomis" de 2 agents:

Carballo: "Creu vostè que l'enviament d'aquests binomis en aquestes condicions, sense portar el material adequat, perquè sembla que no portaven ni defenses... dues preguntes: era fàcil preveure que aquests dos agents poguessin complir amb la feina de tancar els col·legis i incautar el material per si mateixos? Més aviat no semblava que donaven una imatge institucional amb aquella presència als col·legis al referèndum?"

Pérez de los Cobos: "Efectivament, els binomis no només no eren beneficiosos pel compliment de la missió, sinó que eren perjudicials, perquè les possibilitats que tenien, com es va veure, d'impedir la celebració d'aquells actes va ser nul·la, però al mateix temps el fet d'una permanència prolongada, durant tota la jornada a la porta d'aquells locals, donava una imatge de normalitat i de legalitat o legitimitat a aquell acte il·legal, perquè no hi ha una imatge més coneguda per tothom en unes eleccions legals en un col·legi electoral que un parell de policies a la porta."

Pérez de los Cobos: "I, d'altra banda, suposava un fort inconvenient per a la nostra pròpia actuació, perquè, als ulls dels que quan apareixen les forces de seguretat de l'Estat per complir amb aquell mandat, intenten entrar als locals i es configuren allà unes muralles humanes oferint-los resistència per impossibilitat l'accés d'aquestes unitats, el fet que durant tot el dia hi haguessin hagut allà una parella de policies uniformats que no haguessin fet res, deslegitimava en part l'actuació de la nostra pròpia força i permetia que aquests ciutadans es poguessin preguntar fins a quin punt l'actuació de les forces de seguretat de l'Estat era legítima, o no, perquè allà hi havia uns altres membres de forces de seguretat que no estaven fent absolutament res i que, inclús, en algunes ocasions, com diu també la sentència del Suprem, van arribar a claudicar de manera vergonyosa, resignada i de vegades fins i tot complaent."

L'interrogatori del fiscal també ha permès a Pérez de los Cobos respondre de manera còmoda, sense interrupcions i podent-se estendre tant com ha volgut.

En síntesi, ha pogut ampliar la tesi que ja va defensar quan va declarar com a testimoni al judici del procés al Tribunal Suprem: que l'actuació dels Mossos va facilitar la celebració del referèndum.