El judici del procés es reprèn aquest dilluns amb la declaració del president del Parlament, Roger Torrent, i la del vicepresident de Cs, José María Espejo Saavedra. També hi haurà els interrogatoris als comandaments policials de les forces de seguretat espanyoles que van actuar l'1 d'octubre.

Avui declaren al Suprem: José Antonio Nieto, durant l'octubre del 2017 secretari d'Estat de Seguretat, el número 2 del Ministeri de l'Interior. Per llei, d'ell depenia el comandament de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, coordinar-los i supervisar els serveis que fessin.

També han de passar per la sala segona del Suprem l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i el secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, que després va ser supervisor de l'aplicació de l'article 155 i qui interlocutava directament amb la cúpula dels Mossos d'Esquadra.

 

Les declaracions de la cúpula policial giraran al voltant de qui va provocar la violència l'1 d'octubre. Les defenses responsabilitzaran els comandaments de l'operatiu policial i les decisions que van prendre, mentre que les acusacions l'atribuiran a l'organització del referèndum i assenyalaran els acusats, com ja van fer -en un i altre sentit- l'exministre Zoido i l'exconseller Joaquim Forn.

"Em soprèn i provoca perplexitat que els responsables d'un govern no tinguin cap coneixement o responsabilitat", ha declarat a "Els matins" la ministra de Política Territorial, en referència a les declaracions de la setmana passada de testimonis com Rajoy, Sáenz de Santamaría i Zodio. Tot i això, Batet ha dit que prefereix no manifestar-me "sobre les declaracions que han fet les diferents persones al tribunal" i que "és important mantenir aquest respecte".

 

Els fiscals de sala Javier Zaragoza i Jaime Moreno assisteixen a la sessió d'aquest dilluns del judici del procés, que es reprèn a les 10.00 amb nous testimonis.

Consulta qui són els fiscal al nostre especial del judici: Qui és qui.

 

Era secretari d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior, el segon de Juan Ignacio Zoido. Aquest dilluns, és el primer testimoni que declararà. Està previst que comenci a les 10.00.
 

Comença la desena sessió amb la declaració del número 2 de Zodio durant l'1-O, José Antonio Nieto. El fiscal Javier Zaragoza formula les seves preguntes.
 

"Vaig ser a Barcelona i en altres llocs de Catalunya abans i després de l'1 d'octubre", respon el número 2 de Zoido a preguntes del fiscal sobre l'organització del operatius per l'1-O. Declara que era ell qui proposava el nombre d'efectius: "Es van desplaçar prop de 6.000 agents a Catalunya. Jo proposo aquest operatiu." Nieto afegeix que "el ministre de l'Interior n'estava al cas".

 

"La interlocutòria judicial deixava clar que s'havia d'evitar el referèndum", afirma Nieto.

"El conseller Forn em va transmetre que no estava d'acord amb aquell operatiu perquè no hi havia hagut incidents greus", afirma quan Zaragoza li pregunta si Forn havia contactat amb ell i Nieto explica que van rebre una carta del conseller d'Interior. Explica que també se'ls va dir que amb els Mossos d'Esquadra n'hi hauria prou per garantir l'ordre i que "no hi havia concentració tumultuosa, quan havíem vist com s'atacaven vehicles policials", afegeix.

Nieto també afirma que no reconeixia la possibilitat que el govern pogués prendre decisions en matèria de seguretat a Catalunya.
 

El número 2 del Ministeri de l'Interior durant l'1-O es refereix a les concentracions del 20S i sosté la teoria que va haver-hi violència amb les seves afirmacions: "Vaig veure que hi havia un tumult a l'entrada de la Conselleria. També vaig comprovar els danys als vehicles policials, que van ser molt elevats." Ha afegit: "Al voltant de les 11 del matí vaig veure per televisió com augmentava la concentració davant la Conselleria d'Economia. Hi va haver moments en què els Mossos van retreure a la Guàrdia Civil que no els informessin de l'entrada a la Conselleria".

"Parlo dels CDRs, que tenien una estructura sòlida i que van fer una tasca de coordinació que va dirigir la gent. La seva actitud provocava a la violència", afirma Nieto, que afegeix que van pensar que "hi havia una organització perquè es fessin crides a concentrar-se on hi havia els escorcolls de la Guàrdia Civil".

 

L'ex-secretari d'Estat de Seguretat afirma que Trapero tenia una actitud de no voler col·laborar: "En tot moment, la direcció dels Mossos d'Esquadra no volia col·laborar amb el dispositiu policial organitzat." Nieto també diu que "el nomenament de Pérez de los Cobos com a cap de l'operatiu policial va ser criticat per part del major Trapero" i que així li va fer saber.

 

José Antonio Nieto ha afirmat:

"Nosaltres teníem cada dia reunions permanents i fèiem un tancament de jornada amb tots els temes que havien ocorregut cada dia, amb el senyor Pérez dels Cobos entre altres col·laboradors de la Secretaria d'Estat de Seguretat, i recordo que ell ens informava de com anaven aquestes reunions cada dia. Recordo com a les primeres reunions assistia el senyor Trapero, i tenia una actitud de poca col·laboració o de no assumir i no entendre que fos necessària aquesta coordinació. Posteriorment, crec que a partir d'una reunió que se celebra el 24 o 25 de setembre, ja no hi assistia el senyor Trapero, sinó que hi enviava altres oficials dels Mossos d'Esquadra."

"El mandat judicial deia clarament que no s'havia de celebrar el referèndum. També ordenava que es confisqués material i que no s'obrissin locals públics", defensa José Antonio Nieto, que afirma que "Carles Puigdemont deia que s'havia de vetllar per la convivència ciutadana i nosaltres li dèiem que s'havia de complir la llei":

"El president de la Generalitat ens trasllada que el bé suprem per protegir és la seguretat ciutadana. Per nosaltres, el més important era complir el mandat."

"Era surrealista estar asseguts a la mateixa taula amb aquells que havien convocat el referèndum", afirma l'ex-secretari d'estat de Seguretat, que diu que "no se'ls traslladava res del pla operatiu".

Nieto diu que es deixava entendre que la llei era el que s'havia aprovat al Parlament i no al Tribunal Superior de Justícia: "Ells insistien que s'havia de mantenir la convivència. Deien que una part de la ciutadania entenia que la llei era la que derivava del Parlament."

"Volien fer veure que no passava res i que no passaria res", afirma. L'ex-secretari d'estat defensa que hi havia una realitat paral·lela que indicava que hi hauria incidents però que no ho volien veure.

Nieto defensa també "no podien admetre" que se celebrés un acte prohibit: "Durant la Junta de Seguretat els vam insistir que el referèndum era il·legal i que la situació era de risc per la possibilitat de xocs violents."

L'ex-secretari d'estat de Seguretat afirma que van entendre que Trapero "estava totalment alineat amb el govern de la Generalitat" i que "el 20S va posar com a excusa per no actuar la presència de nens i gent gran a la concentració davant la conselleria".

Nieto, sobre l'1-O, diu que "es podria haver evitat acatant el mandat judicial" i nega cap voluntat de diàleg: "En cap moment van obrir cap possibilitat de diàleg. No van deixar marge a parlar. Tenien una idea i la mantenien." Ha afegit que "després de la Junta de Seguretat teníem clar que l'actuació dels Mossos d'Esquadra no seria l'adequada durant el referèndum".

"No em consta que els Mossos tanquessin cap col·legi electoral i tampoc que confisquessin cap tipus de material els dies previs al referèndum", defensa Nieto.

"El primer objectiu era complir el mandat judicial i l'1-O s'havia d'impedir el referèndum, perquè això era el punt prioritari de la instrucció", afirma Nieto. En aquest sentit, defensa l'actuació de les forces de seguretat:

"L'ús de la força va ser el mínim imprescindible i mantenir la convivència no passava per permetre el referèndum."

"Jo vaig ordenar que es posés en marxa el dispositiu i vaig avisar que es faria en solitari per la falta de col·laboració dels Mossos", afirma Nieto. En aquest sentit, ha afegit: "A quarts de 8 del matí no teníem constància que els Mossos haguessin tancat cap col·legi i, vist això, decidim fer les actuacions en solitari." Nieto diu que no li consta que la Brimo, la Brigada Mòbil, fes cap actuació aquell dia.

Defensa Nieto, que ha afegit: "Em consta que hi va haver crides, fins i tot per televisió, per evitar l'actuació policial. Hi havia gent que va actuar amb mala fe contra els agents."

Ho argumenta dient que cap actuació de les forces de seguretat durant el referèndum de l'1-O "tècnicament no es pot considerar una càrrega".
 

"Hi va haver agents amb lesions i contusions importants. Dic amb orgull que cap d'aquests agents no va demanar la baixa", afirma sobre els agents dels cossos de seguretat ferits, que diu que no sap exactament quants van ser.

Respecte als votants, afirma que li consta "que hi ha gent que va dir que estava lesionada" i "gent que diu que va tenir una crisi nerviosa quan va veure per la televisió el que estava passant". Quan Zaragoza li demana si van rebre informació dels ferits per part de la Generalitat, respon:

"No vam rebre informació detallada dels ferits per part de la Generalitat. Hi vam accedir quan es va aplicar el 155."

Nieto defensa que en cap moment hi va haver una ordre política per aturar l'actuació dels cossos de seguretat: "No hi va haver cap ordre de retirada de l'actuació policial." Ha defensat que "la retirada és per una qüestió física":

"Els agents es van llevar molt d'hora, van tenir una jornada llarga i intensa i no se'ls podia exigir més esforç."

"Hi va haver un escenari de resistència més gran del que havíem previst", afirma Nieto, que diu que "la resistència, en alguns col·legis, va arribar a la violència".

"L'actuació dels Mossos d'Esquadra va ser insuficient i ineficaç", l'1-O i els dies posteriors, manté Nieto, que contesta l'última pregunta del fiscal Zaragoza. Abans, preguntat sobre quants col·legis van tancar els Mossos, respon:

"Hi havia contradiccions en els informes dels Mossos sobre el tancament de col·legis electorals. Parlaven d'uns 200, però molts no van obrir."

"Si haguéssim volgut fer un ús més elevat de la força, hauríem estat emparats per la llei', respon així Nieto a l'última pregunta del fiscal Javier Zaragoza.

L'interroga ara l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane. Li pregunta sobre el nombre de dispositius enviats i continua defensant que "la presència de Mossos d'Esquadra va ser insuficient en tots els col·legis electorals".

 

"Els guàrdies civils que van participar en l'escorcoll a la conselleria em van transmetre que patien per la seva seguretat", afirma Nieto, que diu també que "els agents veien per la finestra com la gent concentrada atacava els seus vehicles".

"Es va comunicar al major Trapero que el dispositiu que havia preparat per a l'1 d'octubre era clarament insuficient. Ell no hi estava d'acord" i afegeix: "El major Trapero es va comprometre a tornar a revisar el seu operatiu però mai no ens va arribar res".

Acaba Seoane d'interrogar Nieto i pregunta ara Javier Ortega Smith, de l'acusació popular de Vox.