Un dels acusats del cas Borràs confessa haver fet "pressupostos comparsa" i la incrimina
Isaías Herrero declara al TSJC en el judici a Borràs per presumpta adjudicació irregular de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes
Aquest dilluns ha estat un dia important al judici a Laura Borràs, perquè han declarat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el TSJC, els altres dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol.
Herrero ha incriminat Borràs en les irregularitats de les quals se'ls acusa en contractacions quan ella era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, la ILC: ha reconegut haver fet "pressupostos comparsa" i li ha atribuït la iniciativa en les irregularitats.
Això ha donat la raó a la defensa de Borràs, que havia denunciat un pacte de la Fiscalia amb els altres dos acusats per incriminar-la. Aquest pacte, que les fiscals han negat que s'hagi formalitzat, no s'evidenciarà fins als seus informes definitius, si els rebaixen substancialment les penes, tal com sembla que passarà.
El tribunal rebutja suspendre el judici
Al principi de la sessió el president del tribunal, Jesús María Barrientos, ha anunciat que s'han desestimat totes les peticions de la defensa de Laura Borràs, sobretot la de suspendre el judici i, per tant, ha començat la sessió.
Li ha fet una pregunta general a Borràs, si "es reconeixia com a autora dels fets" objecte del judici. Ella ha contestat que "de cap manera", i s'ha posposat la seva declaració completa al final del judici, tal com havien demanat els seus advocats i va acceptar el tribunal.
Seguidament, ha començat l'interrogatori a l'informàtic Isaías Herrero per part de la Fiscalia, que li ha preguntat com va conèixer Borràs, i ha dit que va ser l'any 2008 arran dels premis literaris Ciutat de Vinaròs, ell com a concursant i ella com a jurat.
Després van mantenir el contacte i ella el va incloure en un grup de recerca, i després com a professor en un màster universitari que ella dirigia.
Herrero diu que va elaborar "pressupostos comparsa"
Quan el gener del 2013 Borràs va ser nomenada directora de la ILC, segons Herrero ella li va dir que li encarregaria la creació d'un portal web nou.
Sempre a preguntes de la fiscal, Herrero ha dit que Borràs li va dir que li faria diversos contractes de 18.000 euros, i que havia d'elaborar tres pressupostos diferents per a cada contracte.
Herrero ha qualificat de "pressupostos comparsa" els dos que acompanyaven el que estava destinat a ser l'escollit, precisament l'expressió que havien utilitzat les fiscals en el seu escrit d'acusació.
A més, l'acusat ha afirmat que tots els pressupostos, tant els reals com els "comparsa", que tenien l'objectiu de simular que hi havia diverses ofertes per escollir, els va elaborar ell mateix:
Herrero: "A cada contracte s'havien de portar tres pressupostos, els elaboràvem així: dos havien d'acompanyar el que s'acceptaria i sabíem que s'acceptaria; dos pressupostos acompanyants, o pressupostos comparsa si li volen dir, que ja sabíem que no s'acceptarien."
Fiscal: "Darrere de tots els pressupostos hi estava vostè?"
Herrero: "Sí."
Herrero també ha afirmat que els pressupostos per triplicat que va elaborar anaven a nom de diferents empreses cooperatives, i que els enviava per correu electrònic directament a Borràs, que segons ell estava al cas de tot.
Seguidament la Fiscalia ha fet servir com a prova els correus electrònics trobats a Herrero, que la defensa de Borràs havia demanat que no s'admetessin, però el tribunal ho ha desestimat en les qüestions prèvies.
"Qui li havia donat aquestes instruccions? La senyora Borràs"
A preguntes de la fiscal, Herrero ha validat aquests correus electrònics que va intercanviar amb Borràs i en què, segons l'acusació, la presidenta donava el vistiplau als contractes.
Després de repassar alguns dels contractes adjunts en aquests correus i alguns continguts dels correus, Herrero ha dit clarament que les instruccions de tota l'operativa les hi va donar Borràs:
Fiscal: "D'on ho havia tret, vostè, que eren tres pressupostos diferents per a cada contracte?"
Herrero: "Bé, perquè a mi se m'havien donat aquestes instruccions, que s'havien de fer tres pressupostos."
Fiscal: "Qui li havia donat aquestes instruccions?"
Herrero: "La senyora Borràs."
Pel que fa a la relació que té amb l'altre acusat, Andreu Pujol, ha dit que es coneixen des que eren adolescents i que li va demanar que l'ajudés a formalitzar els contractes per a la ILC.
Herrero ha dit que Pujol no va participar en tots els contractes i ha confessat que en alguns hi va posar el seu nom sense el seu consentiment.
Herrero es nega a respondre a les preguntes de la defensa de Borràs
Isaías Herrero no ha volgut respondre a les preguntes de la defensa de Borràs, que de tota manera ha intentat formular-ne unes quantes perquè constessin en l'acta del judici.
Se n'ha encarregat l'advocada Isabel Elbal, que ha volgut preguntar sobre el peritatge que van encarregar conjuntament en el seu moment els tres acusats per defensar-se de les acusacions.
El president del tribunal, però, no li ha deixat formular cap pregunta sobre aquest peritatge ni tampoc cap de les altres que ha volgut fer Elbal, centrades en la condició de drogoaddicte d'Herrero.
Pugna Barrientos-Elbal sobre la credibilitat d'Herrero
Barrientos ho ha argumentat afirmant que cap de les preguntes no tenia relació amb els fets que s'estan jutjant, i Elbal ha protestat i ha dubtat de la credibilitat d'Herrero:
"Aquesta defensa necessita saber per què aquest senyor canvia d'una versió a una altra; avui en dona una de diferent de la que ha mantingut durant 3 anys i per això va contractar un peritatge."
"Aquesta defensa vol almenys posar de manifest les preguntes que li hauria volgut fer, només per qüestionar la credibilitat del que acaba de manifestar l'acusat, que, per sorpresa, avui ha incriminat la meva clienta."
Barrientos ha mantingut la negativa afirmant que la credibilitat de l'acusat no està en funció de les condicions en les quals ha declarat i que en tot cas correspon al tribunal determinar-la.
Andreu Pujol tampoc no respon a la defensa de Borràs
Herrero ha acabat la declaració responent a les preguntes de la seva pròpia defensa, que no han afegit cap element destacable, i s'ha fet un recés de 15 minuts abans de la declaració de l'altre acusat, Andreu Pujol.
Aquesta declaració ha durat molt menys que el recés: s'ha ventilat en poc més de 5 minuts, perquè Fiscalia li ha fet molt poques preguntes.
En concret, li ha preguntat si va elaborar els pressupostos i les factures seguint les instruccions d'Herrero, cosa que ha confirmat, i també ha admès que el contingut de les factures no es corresponia amb les feines fetes:
"Les feines eren uns conceptes i unes coses; el que hi havia a la factura doncs n'eren uns altres completament diferents."
Pujol tampoc no ha volgut respondre a les preguntes de la defensa de Borràs, que ha intentat que constés en l'acta que volien saber si el canvi en la seva defensa era degut a un pacte amb la Fiscalia.
Barrientos, però, tampoc no ha acceptat la pregunta, i després d'un parell de preguntes de la seva advocada, la sessió s'ha acabat poc abans de la 1 del migdia.
5 dies més de judici
El judici continuarà aquest dimarts a les 10 del matí amb les declaracions de 10 testimonis, i dimecres al migdia amb més testimonis i agents dels Mossos d'Esquadra que van participar en la investigació del cas.
Dijous al matí declararan més mossos i també agents de la Guàrdia Civil, a més d'alguns testimonis de renom, com Ferran Mascarell, Santi Vila o Francesc Parcerises.
Dilluns dia 27 serà el dia que, a més d'altres guàrdies civils i de pèrits mèdics i psiquiatres, declararà Laura Borràs, i està previst que el dia 1 de març es presentin els informes finals de Fiscalia i les defenses.
Serà llavors quan se sabrà si les declaracions d'Herrero i de Pujol d'aquest dilluns que han incriminat Borràs els comporten una rebaixa substancial de les peticions de pena que els fa la Fiscalia.
Qui són Herrero i Pujol?
Isaías Herrero és enginyer informàtic. Va tenir contacte professional amb Laura Borràs quan va ser professor d'un màster de la Universitat de Barcelona dirigit per ella.
Poc després que Borràs fos nomenada directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) el gener del 2013, es va aprovar en Junta de Govern l'elaboració d'un portal web de referència en l'àmbit de les lletres catalanes.
Per fer aquesta feina, Borràs va adjudicar 18 contractes per uns 330.000 euros que, de forma directa o a través d'altres persones, haurien acabat en mans del també acusat Isaías Herrero.
La qüestió central del judici és si hi va haver o no irregularitats en l'adjudicació d'aquests contractes. Segons Borràs, no. Però la Fiscalia sosté que s'haurien fragmentat contractes grans en 18 de més petits per poder-los donar a dit a l'acusat Isaías Herrero, sense haver de passar per cap concurs públic. La Fiscalia descriu el comportament de Laura Borràs i d'Isaías Herrero així:
"Actuant de mutu acord i amb unitat de propòsit van acordar que la retribució d'aquells treballs informàtics es faria a través de la contractació administrativa, fraccionant indegudament en diferents contractes menors (...) amb el propòsit de vulnerar els principis de transparència i concurrència pública previstos legalment i essent perfectament conscients que en la seva manera d'actuar infringien obertament el compliment de la normativa."
Amb tot això, la Fiscalia acusa Isaías Herrero de prevaricació i falsedat documental. Demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació (els mateixos que per a Laura Borràs) i una multa més petita, de 72.000 euros.
Andreu Pujol, el tercer acusat, és empresari. Segons la Fiscalia, va presentar pressupostos i va cobrar feines per a la Institució de les Lletres Catalanes que no hauria fet. Les fiscals sostenen que els diners acabaven en mans de l'altre acusat, Isaías Herrero, i que tot plegat formava part, presumptament, d'una operació per donar una falsa sensació d'autèntica competència en l'adjudicació. La Fiscalia descriu el comportament d'Andreu Pujol així:
"Per tal d'oferir una aparença fingida de respecte pels principis de publicitat i pública concurrència (...) Laura Borràs i Isaías Herrero van pactar que en cadascun d'aquests expedients aportarien tres pressupostos a nom de proveïdors diferents, dos dels quals no eren ofertes reals sinó pressupostos comparsa' elaborats fal·laçment pels acusats Isaías Herrero, Laura Borràs i Andreu Pujol, amb el propòsit (...) d'encobrir que l'adjudicatari real de tots ells era Isaías Herrero i d'emmascarar el fraccionament il·legal d'aquests contractes."
Per tot això, la Fiscalia també acusa Andreu Pujol de prevaricació i de falsedat documental, però li demana penes més baixes: 3 anys de presó, 10 d'inhabilitació i 30.000 euros de multa.
Els advocats de Borràs van demanar en la primera sessió del judici, celebrada el divendres 10 de febrer, que l'expresidenta del Parlament declarés al final del judici, petició a la qual es va oposar la Fiscalia.
Els advocats ho van demanar argumentant que els altres dos acusats havien negociat amb les fiscals i que això ha generat indefensió a Borràs, perquè ara l'acusació coneix la seva estratègia, que havien coordinat amb les altres defenses durant els últims tres anys.
La defensa de Borràs fins i tot havia demanat suspendre el judici per sol·licitar una dispensa al Col·legi d'Advocats per aixecar el secret de sumari i aportar proves d'aquestes estratègies compartides. Aquesta dispensa ja ha estat tramitada i és a l'espera de resolució, però de moment el tribunal ha rebutjat suspendre'l.
Els advocats de Borràs, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, també han demanat la nul·litat de tot el procediment perquè creuen que s'han vulnerat drets fonamentals. Sostenen que el TSJC no és el tribunal competent per jutjar la presidenta de Junts, perquè ja no és aforada. També mantenen que el president del tribunal, Jesús María Barrientos, no és un magistrat imparcial i que tampoc no s'ha respectat el dret a la presumpció d'innocència.
En una entrevista a "Els matins" de TV3 abans de l'inici del judici, el 7 de febrer, Borràs va dir això:
"La meva causa no té res a veure amb l'1-O. La meva causa és un procés de lawfare'. (...) És una estratègia de persecució política. És persecució política fer falses acusacions. És persecució política utilitzar motius judicials per apartar políticament."
En la segona sessió del judici, dimarts passat dia 14 de febrer, el tribunal va dir que deixava per a aquest dilluns el seu pronunciament sobre aquestes suposades vulneracions de drets fonamentals, incògnita que s'ha desvelat a primera hora quan Barrientos ha dit que les havien desestimat totes.
- ARXIVAT A:
- Laura BorràsTSJC