Sánchez salva el decret digital amb PP i Cs, i l'abstenció del seu soci, Unides Podem

En plenes negociacions per a la investidura, el PSOE ha votat amb el Partit Popular per tirar endavant el polèmic decret per tancar webs sense autorització judicial. Podem s'ha abstingut i Esquerra, amb qui aquest dijous negociarà la investidura, hi ha votat en contra.

La Diputació Permanent del Congrés ha convalidat el decret que el mateix president en funcions va definir com l'eina per evitar la independència "on line" i que l'independentisme va qualificar de "155 digital". El resultat de la votació ha estat de 50 vots a favor (PSOE, PP i Cs), 10 en contra (VOX, ERC, PNB i Mixt) i 8 abstencions (Unides Podem).

A la sessió de la Diputació Permanent, la ministra d'Economia en funcions, Nadia Calviño, ha fet una defensa aferrissada del decret, que ha assegurat que no representa cap censura.

"Aquesta norma respecta el marc jurídic nacional i comunitari, la separació de poders , les competències de l'estat i de les comunitats autònomes... Preveu que les decisions han de ser motivades."

Aprovat per la via d'urgència, dies abans de les eleccions i per raons de seguretat, el reial decret digital de Sánchez s'ha convertit en una pedra a la sabata en plenes negociacions. Fins i tot el soci del possible govern de coalició ha marcat distàncies.

Antón Gómez Reino, d'Unides Podem-En Marea, expressava així les seves reticències:

"Que totes les retallades de llibertats que s'apliquen a internet poden acabar sent traduïts en retallades també als carrers."

Unes hores abans de la reunió per a la investidura, ERC ha estat contundent. I també Junts per Catalunya. Consideren que el decret va contra Catalunya i contra la llibertat.

Montse Bassa, ERC: "No hi haurà estabilitat política mentre no abordin políticament aquells conflictes de naturalesa política."

Laura Borràs, Junts per Catalunya: "De la llei del cop de peu a la porta passem ara a la llei Sánchez que és la llei del cop de peu al servidor."

El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, encarregat de desevolupar, entre d'altres, el projecte de l'IdentiCAT, ha anunciat un combat fins al final.

"Les cadires sembla que passen per davant dels drets."

El polèmic decret ha tirat endavant amb els vots del PSOE, el PP i Ciutadans. Ana Belén Vázquez, del PP, argumentava el vot d'aquesta manera:

"Votarem que sí perquè anem a dir les coses pel seu nom. Perquè volem aturar la república catalana digital."

Amb tot, la ministra s'ha obert a introduir modificacions i ha negat que es vulnerin drets.

El PSOE ja sabia que no ho tindria fàcil amb un decret redactat amb urgència i pensat per aturar el que es coneix com a "república digital catalana".

I només ha aconseguit tirar-lo endavant amb el suport del PP i de Ciutadans, malgrat que fins i tot ells l'han qualifiicat de nyap i que podria ratllar en alguns aspectes la inconstuticionalitat.

Tallar internet per amenaça de desordres públics

El text es va aprovar pocs dies abans de les eleccions espanyoles i quan a Catalunya se succeïen les protestes al carrer. Està en vigor des d'aleshores, però calia que el Congrés dels Diputats el ratifiqués en un termini de 30 dies perquè continués vigent.

El moment de la convalidació, però, li ha arribat al PSOE en circumstàncies ben diferents, pel pacte de govern que tenen amb Unides Podem.

Recordem que el text deixa les mans lliures a l'executiu per tancar webs i comptes de xarxes socials si creu que representen una amenaça per a la seguretat de l'Estat.

A més, aquesta ratificació podria enterbolir ja d'entrada la possibilitat d'un acord amb ERC per facilitar la investidura de Sánchez quan les negociacions no han ni començat. 

El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va viatjar ja aquest dimarts a Madrid per intentar buscar la complicitat del PNB i de Podem per intentar frenar la convalidació de la norma.

El govern engega la maquinària judicial

Mentrestant, a Catalunya, la Generalitat ja ha posat en marxa la maquinària per plantar cara judicialment al decret. El primer pas del govern ha estat demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.

Si aquest òrgan considera que el text vulnera les competències de la Generalitat, l'executiu presentaria un recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional.