Defensa diu a TV3 que el CNI no té res a veure amb l'espionatge Pegasus

El CNI, el Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol, s'ha desmarcat dels casos d'espionatge a través del telèfon mòbil coneguts aquest dimarts.

Fonts del Ministeri de Defensa han dit a TV3 que no hi han tingut res a veure i que confien que la justícia aclareixi els fets.

De tota manera, el CNI està protegit per una llei que fa pràcticament impossible desclassificar qualsevol informació relativa al seu funcionament o les seves activitats.

Es tracta de la Llei orgànica 11/2002, reguladora del CNI, que, en l'article 5.1, estableix:

"Les activitats del CNI, i també l'organització i estructura interna, mitjans i procediments, personal, instal·lacions, bases i centres de dades, fonts d'informació i les informacions o dades que puguin conduir al coneixement de les anteriors matèries constitueixen informació classificada amb el grau de secret."

La informació publicada aquest dimarts pels diaris El País i The Guardian parlava, inicialment, de l'espionatge, mitjançant el telèfon mòbil, al president del Parlament, Roger Torrent.

El mòbil de Torrent va ser hackejat l'any passat amb el programa Pegasus, que s'instal·la remotament aprofitant vulnerabilitats com la que es va detectar a WhatsApp l'any passat.

Així ho ha pogut confirmar Citizen Lab, un laboratori interdisciplinari centrat en internet, ciberseguretat i drets humans, de la Univeristat de Toronto, que posteriorment ha afegit a la llista de persones espiades els noms de l'aleshores candidat a l'alcaldia de Barcelona per ERC, Ernest Maragall, i el director tècnic del Consell per la República, Sergi Miquel.

Torrent s'ha mostrat convençut, des del primer moment, que l'espionatge és obra del govern espanyol.

Es dona la circumstància que el programa Pegasus només es ven a governs.

Aquest matí, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, s'ha referit a aquesta qüestió, l'endemà que la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, va dir que no en tenien cap constància i va animar Torrent a denunciar els fets.

Campo ha dit que "la situacio és greu" i que "si hi ha hagut algun transgressor caldrà investigar-ho".

De tota manera, ha assegurat que té "plena confiança en l'estat de dret", que "garanteix el secret de les comunicacions".

A més, ha defensat que "les actuacions de l'Estat són clares quant al rigor i al compliment de la llei", i ha recordat que "el CNI està supervisat per magistrats del Tribunal Suprem".