Deixem un Egipte millor
Enllaç a altres textos de l'autor
Joan Roura
Periodista de la secció d'Internacional dels serveis informatius de TV3.
Dues setmanes i mitja de crisi. Divuit dies de revolució. Tres-cents dos morts: massa. Milers de ferits. Tres-cents deu milions de dòlars de pèrdues diàries per al país. Saquejos, periodistes agredits. Però l'Egipte que ara deixem és millor que el que vam trobar. No tenia cap oportunitat. Era un país a mans d'un autòcrata i la seva camarilla de torturadors i negociants il·lícits. Els egipcis s'han tret de sobre el primer, encara n'hi ha molts dels segons, però ara el país ha descobert la manera de desemmascarar-los. Probablement tenen una mica de por, i aquesta terra del Nil té una ocasió per alliberar-se'n, per tirar endavant, per encarar el futur amb millors possibilitats.
És cert que hi governen els militars, que es manté l'estat d'emergència, que no hi ha Parlament ni Constitució, però el poder ha après a tenir una mica de por al poble. Un poble que ha demostrat paciència, tenacitat, organització, força.
Els militars han demanat mig any per establir una democràcia i aplicar les reivindicacions dels revoltats. Potser intentaran ajornar-ho, però durant tot aquest temps tindran l'alè al clatell de la gent de la placa Tahrir, que poden tornar-hi. I és que els egipcis han recuperat la confiança en si mateixos.
Aquesta tarda he sentit una de les frases més boniques d'aquests dies: "Egipte és com el Nil: tranquil en la superfície, però amb corrents molt forts en la profunditat". Ja no són tan profunds, han sortit a la línia de flotació i fins i tot han desbordat el riu. Que vagin amb compte els que, de ben segur, intentaran tornar a enganyar aquest poble audaç.
Fins sempre, Egipte.
És cert que hi governen els militars, que es manté l'estat d'emergència, que no hi ha Parlament ni Constitució, però el poder ha après a tenir una mica de por al poble. Un poble que ha demostrat paciència, tenacitat, organització, força.
Els militars han demanat mig any per establir una democràcia i aplicar les reivindicacions dels revoltats. Potser intentaran ajornar-ho, però durant tot aquest temps tindran l'alè al clatell de la gent de la placa Tahrir, que poden tornar-hi. I és que els egipcis han recuperat la confiança en si mateixos.
Aquesta tarda he sentit una de les frases més boniques d'aquests dies: "Egipte és com el Nil: tranquil en la superfície, però amb corrents molt forts en la profunditat". Ja no són tan profunds, han sortit a la línia de flotació i fins i tot han desbordat el riu. Que vagin amb compte els que, de ben segur, intentaran tornar a enganyar aquest poble audaç.
Fins sempre, Egipte.