Del "càntut" al "rascló": reivindiquen el parlar gironí com un subdialecte

En Miquel Gros, advocat de professió, però apassionat per la llengua, ha entrevistat una cinquantena de persones per detectar les peculiaritats del parlar gironí. Malgrat que se'n pot situar els parlants dins el dialecte central, considera que té prou trets fonètics, lèxics, morfològics i sintàctics per considerar-lo un subdialecte propi.

N'és un exemple, quan en Lluís Paradeda, de 86 anys i nascut al veïnat de Penedes, de Llagostera, utilitza paraules com "rascló" per referir-se a un rasclet, "fressa" per soroll, o fa servir la construcció "poc que ho faré pas" per expressar negació.

Gros ha dedicat cinc anys a la seva recerca, que constata singularitats com el reforç a la primera persona del present indicatiu ("càntut", "agàfut"), el sufix de plural amb "s" al verb ésser ("soms, sous, serems") o l'ús de possessius masculins en mots femenins (la meu mare, casa meu). Són trets singulars que es detecten al territori corresponent al bisbat de Girona.

El treball de Gros té l'aval de l'Institut d'Estudis Catalans, que n'ha publicat una primera part a la revista "Estudis romànics", on recull 15 trets dialectals. Ara n'està a punt de sortir la segona part, amb 15 trets més, i ja treballa en la tercera, centrada en les fonts literàries del gironí.

Gros reivindica la inclusió del gironí en el mapa dialectal del català i defensa les seves peculiaritats davant la uniformització de la llengua estàndard.