Del centre comercial de Bonaire a les ones HAARP: les mentides de la dana a València

A mesura que passen els dies, les mentides i mitges veritats al voltant del que ha provocat la dana al País Valencià van aclarint-se.

L'aparcament del Bonaire, un focus de mentides

L'aparcament del centre comercial de Bonaire és l'exemple més recent de com una expectativa incerta i la manca d'informació oficial degenera en mentides que alarmen i sobredimensionen fets que no acaben succeïnt. Els bombers han confirmat que no hi ha cap mort en aquest aparcament.

D'entrada es va dir que hi cabien 5.000 cotxes quan aquests són el total que hi caben afegint els que poden aparcar en superfície. Els que hi caben a les plantes inundades són uns 3.000.

Aquestes xifres van atiar tota mena de rumors assegurant que havia estat una ratera i que estava ple de cadàvers. Aquest discurs el van amplificar perfils de xarxes i de mitjans com Iker Jiménez, del programa de Mediaset Cuarto Milenio, i altres grupuscles d'agitadors sovint relacionats amb l'ultradreta espanyola, tal com detalla el periodista d'investigació Julián Macías Tovar.

De fet, en les últimes hores el vídeo d'un dels reporters d'aquest programa, Rubén Gisbert, s'ha fet viral perquè se'l veu embrutant-se voluntàriament abans d'entrar a fer una peça en directe i tenir un aspecte més apocalíptic.

La tesi dels centenars de morts al pàrquing va saltar a directes d'influencers amb milers de seguidors com The Grefg, que ho va ampliar llegint algun comentari als seus xats. Un àudio molt difós a xarxes també parlava de més de 250 morts en el mateix espai.

Un altre rumor que va circular molt ràpidament és que hi havia 700 tiquets validats de cotxes dins de l'aparcament, cosa que donava a entendre que hi podria haver aquest nombre de persones com a mínim, quan per entrar en aquest aparcament no cal tiquet.

Al llarg de les hores, es van difondre desinformacions assegurant que els submarinistes de l'UME havien aconseguit baixar a l'aparcament i havien trobat un cementiri. Una de les proves que s'oferia per assegurar que el pàrquing estava ple de morts és aquesta foto d'un submarinista dels equips d'emergència. En la foto estàtica sembla que s'estigui tapant la cara per desesperació però el vídeo en moviment mostra com simplement s'estava eixugant la cara. A hores d'ara, els equips d'emergència no han trobat ni un cadàver en aquest aparcament.

Durant dies, les dades de víctimes mortals no han variat i les de desapareguts no s'han fet públiques. Aquest fet ha atiat relats com ara que les autoritats i els mitjans estaven amagant la realitat. Finalment, aquest dimarts a la nit s'ha explicat que la xifra oficial de desapareguts és de 89 i que queden 62 cossos sense identificar.

Pel que fa a les víctimes mortals, el nombre oficial a 5 de novembre és de 211 només per la dana a València.

Sigui com sigui, les feines de neteja i la baixada del nivell de l'aigua poden fer que aquests números augmentin.

La gestió de l'emergència

Una altra font de desinformació estan sent els polítics encarregats de la gestió de l'emergència. En l'última setmana ha quedat clar que el president del govern valencià, Carlos Mazón, ha canviat la seva versió dels fets diverses vegades per enfocar la culpa cap a diverses bandes. Inicialment, tant Mazón com també Alberto Núñez Feijóo van disparar contra l'Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET):

Com hem explicat en diverses peces al llarg dels últims dies, l'AEMET i els responsables de preveure la situació meteorològica havien avisat repetidament al llarg dels dies previs del que podia passar. L'AEMET ha estat en el punt de mira d'agitadors i negacionistes del canvi climàtic des de fa molt de temps.

Se l'acusa de ser una organització que enganya sobre els efectes de l'escalfament global i de ser una mena d'"agent de l'agenda 2030", que és el programa d'actuacions europeu per encarar la pròxima dècada en referència a la transició verda, entre d'altres coses.

Un cop l'AEMET va deixar clar que la tasca de previsió meteorològica estava feta i ben feta, el PP va girar el discurs cap a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Segons Mazón, aquest ens que monitoritza el cabal d'aigua que porten els rius i rieres va desactivar tres vegades les alertes hidrològiques i això va contribuir al fet que no s'avisés la població.

El cert és que aquesta confederació, com la resta, té informació al minut de l'estat del cabal de rius i rieres, però no emet alertes, sinó que informa dels cabals. El matí del dia 29 va advertir que la Rambla del Poio ja baixava amb molta més aigua del normal. En les hores següents, va reportar que aquest cabal havia baixat, perquè estava deixant de ploure a les capçaleres.

A aquesta dada és a la que s'agafa Mazón per explicar la seva veritat a mitges. Un cop les pluges van tornar a la part alta del riu, a les 17.30 la confederació va tornar a informar per mail de la crescuda alarmant del nivell de l'aigua. Recordem que al migdia, el president valencià havia explicat que es preveia que a les sis la pluja marxaria cap a Conca.

En les següents informacions de la confederació del Xúquer, entre tres quarts de set i les set, ja van advertir que el riu portava un cabal equivalent a entre 4 i 5 vegades el que porta l'Ebre en un dia normal. L'alerta als mòbils dels ciutadans encara va trigar una hora més a arribar als mòbils dels ciutadans.

La no agressió a Pedro Sánchez amb un pal

A l'altre extrem de l'espectre polític, una mentida ha circulat al voltant de la suposada agressió que hauria patit Pedro Sánchez en la visita a Paiporta en què els reis van rebre escridassades i llançament de fang.

Segons han confirmat, entre altres, EFE Verifica, durant la visita diverses persones van llançar objectes al president espanyol. A les imatges, però, no es veu que en cap cas un pal toqués Sánchez. El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, va confirmar que Sánchez va marxar perquè hi havia "un risc real i evident" per a ell i que va rebre algun cop, sense donar més detalls.

El trencament de preses, de la mentida al pànic

Durant les primeres hores de la dana, amb les aigües dels rius encara creixent, una mentida que podria haver estat letal es va escampar pels pobles afectats: que la presa de Forata, que es troba a 50 quilòmetres sobre la zona inundada, s'havia trencat i l'aigua baixava arrasant-ho tot.

A Catalunya Ràdio, les cròniques dels periodistes enviats a la zona informaven que la gent entrava en pànic i mirava de fugir amb els cotxes a correcuita després d'haver rebut aquesta alerta falsa per Whatsapp. El boca-orella va fer la resta.

El cert és que la presa de Forata no es va trencar però aquesta bola la van recollir, entre d'altres, els líders de Vox i alguns agitadors afins que van assegurar que els governs socialistes havien destruït centenars de preses, rescloses i assuts dels rius en els darrers anys i que això havia contribuït a les crescudes mortals dels rius.

El veritat és, però, que el que s'està eliminant progressivament dels rius són murs d'entre 1,5 i 2 metres, aquestes rescloses i assuts, construïdes molts anys enrere amb finalitats de rec, sobretot i que ara estan en desús. Segons els experts, aquesta mena d'estructures no serveixen de res a l'hora d'aturar riuades, perquè són massa petites, i el perill és que es trenquin i afegeixin runa al que arrossega el riu avall.

Fraus aprofitant la solidaritat

Quan es donen catàstrofes com aquestes, sempre hi ha qui intenta aprofitar-se'n i treure partit de la solidaritat dels altres. En aquest cas, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ja ha alertat que tant la Guàrdia Civil com la Creu Roja han detectat visites a domicilis i trucades telefòniques demanant diners per als damnificats.

Creu Roja ja ha alertat que no s'estan demanant diners en efectiu porta a porta i posa a disposició canals oficials per fer donatius de manera electrònica.

L'OCU, per la seva banda, també ha facilitat un web on concentra totes les opcions per canalitzar l'ajuda.

Les teories de la conspiració no falten

Com ja va passar amb la sequera o amb l'erupció del volcà de La Palma, unes velles conegudes tornen a treure el cap en aquesta dana: les ones HAARP. Aquestes ones són, segons molta gent que creu en diverses teories conspiratives, les culpables d'aquesta dana. Entre els que han escampat aquesta història hi ha Miguel Bosé, que fa temps que dona bola a les tesis més esperpèntiques sobre qualsevol esdeveniment.

Durant la sequera que vam patir durant prop de tres anys, la teoria deia que aquestes ones HAARP es feien servir per destruir tempestes i provocar així la sequera i fins i tot s'ha assegurat que poden provocar erupcions volcàniques i terratrèmols.

Com sempre, les teories conspiratives tenen una part de veritat i la deformen. El projecte HAARP (High-frequency Active Auroral Research Program) és un projecte real de la universitat d'Alaska que consisteix en excitar petites parts de la ionosfera terrestre (entre 75 i 600 km d'alçada) amb ones d'alta freqüència per estudiar-ne el comportament i entendre com funcionen diversos processos a aquestes alçades. La recerca pertany al camp de la geoenginyeria.

La mentida s'ha anat sofisticant al llarg de les hores i s'hi ha afegit una fotografia d'un suposat vaixell amb antenes que podrien emetre aquesta mena d'ones al port de València. La realitat és que es tracta d'una planta elèctrica flotant que va arribar a les Canàries fa unes setmanes.

A aquest projecte se li atribueixen poders propis dels grans dolents de les pel·lícules, però el cert és que no tenen cap capacitat d'influir en el clima ni la meteorologia ni en les plaques tectòniques de la Terra.

Fotos fora de context i intel·ligència artificial

En els temps que corren no podien faltar les fotografies fetes amb intel·ligència artificial, per bé que cal remarcar que la seva difusió ha estat molt limitada. Aquesta és la que més ha circulat i porta la marca d'aigua de BCN Legends. A la xarxa X, aquest compte es dedica a amplificar vídeos sensacionalistes o imatges espectaculars amb l'objectiu d'aconseguir comentaris i interaccions (engagement).

Una altra pràctica habitual en moments de crisi és fer circular imatges d'altres emergències com si fossin de la crisi actual. Això va passar dimarts 4 de novembre a Catalunya, quan la fuetada de la dana va provocar una crescuda del Llobregat i l'Anoia al pas per Martorell. En aquell moment va circular una imatge d'una altra crescuda, que havia tingut lloc l'any 2010:

Aquest mateix dia, per Whatsapp va circular un vídeo d'un temporal de mar que generava onades de molts metres d'alçada que va resultar ser l'efecte del temporal Glòria a les Balears el 2020.