Del "coworking" al "comaking", tallers compartits per estalviar costos

Des de fa uns anys, s'han popularitzat els espais d'oficines compartits, coneguts com a "coworkings". Són instal·lacions en què s'ofereix a les empreses tots els serveis que tindrien en una oficina i la flexibilitat de llogar només l'espai de treball que necessitin en cada moment.

Moltes startups que comencen i petites empreses de serveis a internet, en què el nombre de treballadors va variant molt en funció de la marxa del negoci, han optat per aquesta fórmula.

Darrera dels "coworkings", però, també han arribat els "colivings", els pisos compartits. I ara, més enllà de les oficines o els pisos, s'està començant a traslladar el mateix model a altres activitats que, a més d'una cadira i una taula, també necessiten eines i maquinària per funcionar. Són els "comakings", tallers de fabricació compartits en què els professionals manuals disposen de la infraestructura necessària sense haver de fer la inversió que requeriria començar una nova activitat.

Procedents del món virtual, els coworkings estan passant també al món físic. Al Valor Afegit ens hem fixat en diverses propostes d'èxit.

Fusters, ferrers i artesans de tota mena

El Marc és arquitecte i l'Ignasi és dissenyador de productes. Però a tots dos els apassiona produir coses amb les seves mans i, des de fa un any, estan dedicats a l'ebenisteria: dissenyen i fabriquen mobles i altres objectes de fusta a mida.

Estan allotjats al TMDC, al barri de la Verneda de Barcelona, un innovador taller de coworking en què petites empreses, professionals i artesans, pagant una quota, comparteixen espais i tota la maquinària que necessiten.

Per a Marc Aballí, començar un projecte d'aquest tipus "requereix una inversió que, quan estàs començant, sobretot, és difícil d'assumir". "I després t'adones que, realment, el valor afegit és la comunitat que hi ha", afegeix.

"Moltes vegades ens entren feines pel simple fet d'estar aquí, amb altres companys del sector."

Pedro Pineda és un dels impulsors de la iniciativa: "TMDC és una idea d'un lloc on tothom pugui entrar a fabricar, desenvolupar, prototipar i provar les seves idees que vulgui materialitzar en coses tangibles".

Aquesta instal·lació, des de fa sis anys ha anat creixent en superfície i màquines, i ara ja compta amb 150 usuaris. Aquí treballen la fusta, el metall, la pintura o el plàstic, i poden accedir a formació pràctica sobre els seus oficis.

Startups que també necessiten desenvolupar productes

Ara, TMDC farà el salt també al sector tecnològic amb l'arribada de Stage 2, un programa d'acceleració per a startups europees que tenen prototips d'aparells que volen industrialitzar i llançar al mercat.

Segons Oriol Pascual, el fundador i director de Stage 2, buacaven un lloc que ens permetés donar suport a aquestes startups: "No només amb cadires i taules, sinó amb un espai, un entorn industrial que permeti treballar el producte, permeti desenvolupar prototips, validar el producte, soldar, fer soroll i embrutar".

De fet, treballar en aquest entorn amb professionals de molts àmbits genera multitud de sinergies. Pedro Pineda: "I al final, el que tenim aquí és una xarxa molt forta. Aquí no hi ha ningú que no tingui feina, perquè, quan no tens feina tu, en té un altre i treballa amb tu perquè et coneix".

"Com que hi ha gent de tota mena d'activitat, hi ha molt de coneixement que es comparteix. I fa que tot sigui més resilient".

Cuines compartides i assessorament gastronòmic

La Sarah i la Rocío són dues pastisseres que sempre han treballat en restaurants i obradors. Des de fa cinc mesos, però, han muntat el seu propi negoci i ja tenen diversos restaurants i cafeteries que els compren els pastissos.

Han pogut fer el salt a establir-se pel seu compte perquè no han hagut d'invertir en un obrador propi. Utilitzen les instal·lacions de Coocció, un espai que es defineix com a incubadora gastronòmica.

Aquí comparteixen l'espai de treball i la maquinària --neveres, fogons, forns i multitud d'utensilis-- amb altres emprenedors que comencen i amb restaurants que puntualment necessiten una cuina més gran.

Segons Xavi Carmona, soci fundador de Coocció: "Si haig de provar una nova empresa, amb una nova idea, amb un nou producte, diria que el més intel·ligent és reduir la inversió al mínim, almenys pel que fa a la infraestructura, i dedicar aquesta inversió a màrqueting, a comercial, a investigació..."

"Des del minut 1 comences a produir fent una inversió zero i amb totes les garanties sanitàries i de manera legal"

Compartir coneixement gastronòmic

La Katarina Kostic és una consultora d'agricultura regenerativa que fabrica aquí probiòtics a base de gingebre. En valora, sobretot, els avantatges de treballar al costat d'altres professionals: "Es crea una xarxa de suport. Nosaltres els assessorem i ells a nosaltres. Crec que creixem com a persones i com a negocis".

Per Xavi Carmona hi ha sinergies tant del dia a dia com de negoci: "Al final el que generem és una comunitat d'usuaris que s'aporten experiència entre ells. Llavors, poden compartir proveïdors, experiències o idees de costos, idees de negocis, distribuïdors..."

La Danielle Pacheco ha trobat a Coocció la cambra freda que necessitava per elaborar bombons. Aquesta jove canadenca, abans era redactora de pàgines web, però la xocolata sempre havia estat la seva passió. "De fet, era el meu pla de jubilació, que seria muntar una xocolateria. I aleshores vaig pensar: per què haig d'esperar fins a jubilar-me? I ho he fet ara mateix", explica.

Un taller compartit per a tot tipus de públic

El David Prat és lutier de professió. Ara està fent un banjo. Fabrica artesanalment instruments de corda tradicionals nord-americans per a clients francesos i dels països nòrdics. Però no té un taller propi. Utilitza, per hores, les instal·lacions de Comaking Space, a Rubí, al Vallès Occidental, que comparteix amb altres professionals, aficionats i estudiants.

"Aquí tinc tota la maquinària industrial que jo no em podria costejar perquè és maquinària de gran valor, i llavors, hi ha petites màquines o així que són molt específiques de la meva feina i aquestes sí que són utillatges que m'he de fer jo", explica el David.

El Joel Dorado i la seva dona han obert fa uns mesos aquestes noves instal·lacions amb eines i maquinària per fer treballs de metal·lúrgia, fusteria, mecànica i pintura. A la gent que inicia una activitat empresarial, no haver de fer una gran inversió inicial els minimitza els riscos: "Aquí només tenen cost quan venen a treballar".

Pagar només pel temps que es necessiten les instal·lacions

L'Ivan Strungaro és un fuster d'origen moldau que no tenia taller i es dedicava només a instal·lar portes i parquet a casa dels clients. Ara també treballa amb l'acer i pot mecanitzar peces: "Per comprar un taller, això val molt i jo no puc... Millor em compro hores i faig la feina. I cobrem tots."

Però, a més de reduir costos, els tallers compartits com aquest, un model molt més estès als Estats Units, també tenen altres avantatges. David Prat: "Hi ha coses que potser jo no sé fer, o tinc el desconeixement, i els altres que també treballen la fusta o el metall o altres camps, doncs sempre pots tenir consells dels acabats, de maneres de polir i de treballar. Sí, és enriquidor."