Del finançament a la defensa de la llengua: els 6 reptes del govern de Salvador Illa

El president encara una legislatura que comença en solitari, amb el repte d'arribar a acords amb ERC i els Comuns, però també amb Junts

Rosa Taboada / Elisabet CortilesActualitzat

En la seva presa de possessió com a 133è president de la Generalitat, Salvador Illa va comprometre's a governar "tan bé com sàpiga per a tothom", una declaració d'intencions compartida per tots els qui han passat pel govern de Catalunya i que han dut a terme amb més o menys encert. I si bé tots volen governar bé, els reptes que afronta el nou president combinen reivindicacions històriques, necessitats sobrevingudes i promeses fruit dels acords polítics.

Demà farà dues setmanes que va començar la legislatura de salvador Illa i aquests són els compromisos principals que marcaran la seva presidència:


Pactar el finançament singular

Serà un dels reptes més difícils que Salvador Illa tindrà al davant, tenint en compte que la resta de comunitats autònomes ja han avisat que no permetran que Catalunya disposi de cap privilegi diferent de les altres.

El finançament va ser un punt clau per al suport dels republicans a l'hora d'investir-lo i, malgrat que el president mateix el considera "necessari" per a l'autogovern català, els darrers dies ja ha generat conflicte a les files socialistes.

Mentre els republicans i alguns membres del partit com Josep Borrell defensen considerar el pacte com un "concert econòmic", la vicepresidenta del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, es nega a fer servir cap terme que pugui recordar els models de finançament de Navarra i el País Basc.

Sigui com sigui, serà la consellera d'Economia, Alícia Romero, qui n'haurà de negociar els termes amb el govern espanyol, i sempre deixant clar -tal com ha insistit Illa- que no posarà en risc el principi de solidaritat que regeix el model impositiu espanyol. Tots els detalls han d'estar a punt abans de l'estiu de l'any que ve.

Concloure el traspàs de Rodalies

Més encarrilat està el traspàs de Rodalies, una antiga reivindicació que després de molts anys reclamant-se, finalment es va pactar amb l'anterior govern de Pere Aragonès. Serà, però, el nou executiu qui l'haurà de concloure en un traspàs que serà llarg i acordat per fases.

De moment, la primera mesura del govern de Salvador Illa en relació amb Rodalies va ser ratificar Pere Macias com a comissionat, una mena de mediador que vetllarà pel compliment i eficiència de l'operació.

A la vista hi ha la promesa de traspassar la línia del Maresme, l'R1, al mes de gener, i prop de mil milions d'euros per a la millora del servei.


Reforçar la imatge dels Mossos

El primer gest públic de Salvador Illa va ser amb el cos dels Mossos d'Esquadra. La primera visita institucional que va fer com a president ja investit va ser a la seu central de la institució, a Sabadell, per mostrar suport al cos després de la fugida de Barcelona de l'expresident Carles Puigdemont el 8 d'agost.

Reforçar la imatge dels Mossos és un dels reptes sobrevinguts, que se suma a la millora de la seguretat, una de les prioritats d'aquest govern.

Salvador Illa ja tenia prevista la renovació de la cúpula dels Mossos d'Esquadra, i durant la seva campanya electoral va anunciar la reincorporació del sergent Josep Lluís Trapero en la direcció del cos.

Salvador Illa al complex central dels Mossos a Sabadell (EuropaPress)

Precisament, els pròxims dies, la nova consellera d'Interior Núria Parlon anunciarà noves mesures organitzatives dins del cos, entre les quals hi haurà les funcions de Trapero. Des de la conselleria, però, s'ha avançat que els canvis seran progressius per evitar donar la imatge de purga dins del cos.

Ampliar l'oferta d'habitatge

És un repte important per a Salvador Illa, però va ser la condició innegociable dels Comuns per avalar la seva investidura com a president. Illa haurà de complir la promesa que els va fer de crear 50.000 pisos protegits per fer front a l'augment dels preus dels lloguers.

Directament relacionat amb l'ampliació de l'oferta d'habitatge hi ha la regulació, més estricta, dels pisos turístics. Precisament aquesta setmana, en la primera reunió que, com a president, ha tingut Salvador Illa amb Jaume Collboni, l'alcalde de Barcelona li ha demanat mantenir el decret proposat per l'anterior govern, que permetria eliminar prop de deu mil pisos turístics a la capital catalana en els pròxims cinc anys.


Combatre la sequera

Les últimes pluges que van caure al mes de maig i les que han caigut durant l'estiu han permès flexibilitzar les restriccions per la sequera, però el problema continua present. L'emergència climàtica provocarà --amb tota probabilitat-- que la situació es repeteixi any rere any, i és per això que la millora en l'aprofitament i la conservació dels recursos hídrics serà també un dels reptes de Salvador Illa.

El president va assegurar quan era cap de l'oposició que "Catalunya no està preparada per afrontar el repte climàtic a l'altura de les seves capacitats". Per combatre-ho, ha anunciat un decret de mesures per no dependre només dels embassaments.

A la pràctica, això es tradueix en la construcció d'infraestructures -algunes ja previstes en l'anterior govern-, com dessaladores o potabilitzadores, així com la millora dels sistemes de canalització, per on es perd la majoria de l'aigua que es consumeix.

Millorar l'educació i defensar la llengua

Reforçar l'educació dels infants catalans, alhora que es protegeix i s'impulsa l'ús de la llengua catalana són dos grans reptes que van de bracet.

Després dels mals resultats dels últims informes PISA, especialment en matemàtiques i comprensió lectora, Salvador Illa s'ha compromès a millorar el sistema educatiu, un desafiament que assumeix que s'haurà de desenvolupar a curt i a llarg termini.

ARXIVAT A:
InvestiduraSalvador IllaPSC
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut