Del govern de Barcelona a la investidura: les peces del trencaclosques no encaixen

L'ajornament inesperat de la reunió en què els militants d'Esquerra a Barcelona havien de decidir si entrar o no a l'equip de govern de Jaume Collboni és una prova que les decisions a Esquerra no seran fàcils ni unànimes en aquesta etapa de transició.

El que semblava un camí aplanat feia temps cap a un acord ajornat fins a tres vegades ha demostrat ser una decisió que els militants no veuen amb indiferència i que obre el debat de les conseqüències que pot tenir de cara al futur del partit i d'un hipotètic acord d'investidura amb el PSC.

L'afluència massiva que va desbordar les previsions del partit no pressuposa la decisió final. És cert, però, que quan la militància dels partits participa massivament en les decisions és quan vol mostrar-se més crítica amb la direcció.

Com a president del partit, Oriol Junqueras va avalar l'entrada al govern de Collboni. La direcció que ara lidera Marta Rovira, però, ha demanat sempre evitar lectures nacionals a una decisió de ciutat, tot i defensar el respecte al que decideixin les bases.

I malgrat que el calendari electoral s'ha superat, el debat sobre els pactes al Parlament està completament obert. És per això que la direcció també ha advertit que el reglament del partit requereix validar un pacte postelectoral com aquest.
 

El 25 de juny s'obren diversos escenaris

La direcció del partit a Barcelona, pròxima a Junqueras, va decidir moure fitxa i accelerar l'acord. No volien un nou ajornament i menys amb l'horitzó que al Parlament pugui no haver-hi un acord d'investidura que allargui el bloqueig.

Un primer ajornament va ser quan Aragonès negociava amb el PSC i els Comuns els pressupostos al Parlament. El no de Collboni a l'entrada de Colau al govern i la possibilitat que el lloc fos per als republicans va endurir la posició dels Comuns.

El resultat va ser un no dels Comuns a Aragonès, que, en canvi, va rebre un sí insuficient del PSC. Un escenari que va portar Aragonès a avançar les eleccions i a la direcció del partit a demanar novament que s'ajornés l'entrada al govern de Collboni per evitar que això interferís en l'agenda nacional.

El calendari i els resultats electorals endimoniats no ajuden a encaixar les peces del trencaclosques català. Malgrat que Pedro Sánchez insisteix a dir que "tots els camins porten a Illa", el camí cap a la investidura del pròxim president de la Generalitat no és tan senzill.

Per al 25 de juny, en què s'hauria de celebrar un ple d'investidura, s'obren diversos escenaris, però cap d'ells té un horitzó clar a hores d'ara. Amb la pèrdua de la majoria absoluta independentista, el guanyador és sens dubte Salvador Illa, però no té prou suports i se'ls ha de guanyar.

Disposat a negociar, Illa ha dit per activa i per passiva que la seva prioritat és una aliança de forces progressistes d'esquerres, equació que passa per Esquerra i Comuns, però qui té la pressió són els republicans.
 

Pressió cap a ERC

A "Els matins" de TV3, Raquel Sans reiterava les condicions d'ERC: avançar en la resolució del conflicte polític, un nou model de finançament per a la Generalitat i reforçar els serveis públics i l'ús del català.

Però Illa, veient el viacrucis intern en què es troba Esquerra després de la debacle electoral, no acaba de concretar quines són les prioritats perquè la negociació arribi a bon port, o almenys no les fa públiques. I a més, si hi sumem que la maniobra de la mesa per fer Josep Rull president del Parlament no ha agradat als socialistes, això fa que Illa es mostri discret.

És a través de la portaveu Alícia Romero que al "Més 324" donava alguna pista de per on poden anar els trets davant el fet que si el trencaclosques Illa és difícil --en descartar el PP per arribar a cap majoria--, el trencaclosques Puigdemont encara ho és més:

‘'No ens abstindrem, ho hem dit moltes vegades; no sé en quin cap pot entrar això. Treballarem per la majoria progressista i és important no enganyar la gent. Volem aconseguir 68 vots; no els tenim encara però la suma que ells plantegen (Junts) no suma. O som capaços d'articular una majoria per investir Illa o haurem de repetir les eleccions."

El fantasma de la repetició electoral

Si el 25 de juny ningú surt investit, el president Rull farà un acte equivalent, com ja ha passat en ocasions anteriors, i el rellotge es posa en marxa. És aleshores que totes les formacions es donen un temps fins al 25 d'agost per recompondre l'estratègia. I si el 25 d'agost no hi ha candidat, repetició electoral a la tardor.

La majoria independentista que proposa Junts passa perquè el PSC s'abstingui, i Salvador Illa ha dit en tots els idiomes ("Je n'ai pas voté Puigdemont") que això no passarà.

Josep Rull, el president del Parlament, que dimarts començarà la ronda de consultes, va dir que no faria coses estranyes i, per tant, tot fa pensar que el millor situat per encarar una investidura sigui Illa. I de fet, és el que fa Junts, reptar el PSC a presentar-se primer. I això posa també pressió sobre Esquerra.

Si qui anés primer a una eventual investidura fos Puigdemont amb els vots a favor d'Esquerra, la investidura fracassaria, però seria el dia del retorn del president i la rehabilitació de la seva figura. El seu advocat, Gonzalo Boye, ha assegurat que "el retorn serà secret". "Quan Puigdemont estigui aquí hi ha gent que estarà molt contenta i gent que estarà molt nerviosa", ha afegit.

Ningú podrà retreure-li a Esquerra que no ha apostat primer per l'eix independentista i després, en fer evident que la suma que proposa Junts no surt, podria facilitar la presidència d'Illa quedant-se a l'oposició i obligant els socialistes a tenir un govern en minoria i pactar-ho tot, com ja li passava al govern Aragonès.

Aquest seria l'ideal, però la proposta de Junts de fer passar Illa primer dona temps a Puigdemont, però alhora posa pressió a ERC, que ha de prendre una decisió. Si dona els vots a la primera, fa Illa president i Puigdemont no es podria sotmetre a cap debat.

Una opció que podria salvar Esquerra d'aquestes hores infernals entre la votació a l'Ajuntament de Barcelona i el consell nacional de dissabte és prendre la iniciativa i fer públic el seu suport a Puigdemont per a un primer debat.

Tot i així, tot fa pensar que els 3 partits necessiten un temps que no tenen i que si el 25 de juny no hi ha ple d'investidura els negociadors aleshores tindrien l'estiu de coll per mirar d'encaixar les peces i evitar la repetició electoral, una repetició que, si es produeix, serà a la tardor.