El pantà de Sau forma part de la xarxa d'Aigües Ter-Llobregat
El pantà de Sau forma part de la xarxa d'Aigües Ter-Llobregat (ACN/Jordi Borràs )

Del pou a la xarxa: 13 municipis es connectaran aquest any al sistema Ter-Llobregat

La sequera o la contaminació de l'aigua han empès aquestes poblacions a buscar noves vies de subministrament i es preveuen noves incorporacions en un futur pròxim

Enllaç a altres textos de l'autor

Montse Poblet

Periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en crisi climàtica

@montsepoblet

Tretze municipis de la demarcació de Barcelona estaran connectats a la xarxa Ter-Llobregat abans no s'acabi aquest any 2024. Les obres garantiran el subministrament d'aigua en aquests pobles del Baix Llobregat, el Bages, el Vallès, el Penedès i l'Anoia, on viuen unes 45.000 persones que ara depenen de pous i mines.  

Amb la sequera, el patiment per cobrir amb pous i mines la demanda d'aigua de la població ha augmentat, i en els últims mesos 29 ajuntaments han demanat a Aigües Ter-Llobregat connectar-se a la xarxa. Alguns ho fan perquè els pous se'ls queden curts i d'altres, perquè els pous estan contaminats amb nitrats o sulfats; 19 d'aquests municipis ja tenen la connexió aprovada.
 

A la recerca d'un abastament més estable i segur

El primer poble que es connectarà a la xarxa serà Santa Maria de Palautordera, on les obres ja estan enllestides. Més endavant, també durant aquest any, s'hi sumaran 12 municipis més, on ja han començat els treballs per fer-ho possible: Aguilar de Segarra, Calonge de Segarra, Castellví de la Marca, Copons, Jorba, Prats de Rei, Rubió, Sant Celoni, Sant Martí Sarroca, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana.

Instal·lacions de l'ATL a Cardedeu
Instal·lacions de l'ATL a Cardedeu (ACN)

Sant Celoni, amb més de 18.000 habitants, és la més gran d'aquestes poblacions. Aquí hi ha carrers aixecats per posar-hi una canonada de prop de dos quilòmetres que va des de l'AP-7 --per on passen els tubs de la xarxa d'Aigües Ter-Llobregat-- fins a un dipòsit municipal.

David Vila, director d'Aigües Ter-Llobregat, destaca la importància de la connexió per a aquests pobles.

"Garanteix el subministrament en els volums que necessitin. És una aigua potable i de qualitat. A més, tenim una xarxa reversible que permet aprofitar aigua dels embassaments, però també dur-la aigües amunt, des de les dessaladores."

Quan estigui feta la connexió, per exemple, Sant Celoni rebrà aigua de la dessalinitzadora de Blanes, amb la qual preveu cobrir un 10% de la demanda del municipi. Però, si cal, per falta d'aigua o perquè la dels pous no té prou qualitat, el percentatge es podrà augmentar.

Túnel i canonada de connexió de les xarxes d'aigües del Ter i el Llobregat
Túnel i canonada de connexió de les xarxes d'aigües del Ter i el Llobregat (ACN)

L'última de les incorporacions previstes és la de Vallirana, que no preveu connectar-s'hi fins al 2025. En aquest municipi del Baix Llobregat, on viuen 15.000 persones, cada dia es gasten 3.000 euros per dur aigua en camions cisterna, però l'obra per connectar-se a la xarxa és llarga i no estarà enllestida fins a l'estiu de l'any que ve.

El cost total de la connexió d'aquests municipis a la xarxa és de 20 milions d'euros, dels quals l'ACA n'assumeix un 70% i els ajuntaments, un 30%.

ARXIVAT A:
InfraestructuresSequeraMedi ambientCrisi climàtica
Anar al contingut