L'independentisme celebra l'amnistia: del "s'ha enterrat l''a por ellos'" al "continua la lluita"

L'aprovació definitiva de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats aquest dijous ha suposat el final d'una llarguíssima tramitació que volia ser ràpida i urgent, i els partits que l'han promogut ho han celebrat a les portes del Parlament espanyol.

Aquesta alegria s'ha traduït en imatges poc habituals: les de diputats o dirigents d'ERC i Junts abraçant-se entre rialles i felicitacions mútues. Així s'han saludat Oriol Junqueras i Jordi Turull, per exemple, o Teresa Jordà i Albert Batet:

En declaracions als mitjans, el secretari general de Junts, que ha assistit al ple com a convidat, ha apuntat que ara "la cúpula judicial té l'oportunitat d'alinear-se amb els estàndards judicials europeus":

"És una gran victòria per a l'independentisme, s'enterra l''a por ellos' judicial decretat el 3 d'octubre, i s'ha fet sense renunciar a res, ni a la legitimitat de l'1-O ni a les aspiracions de l'independentisme."

També a la sortida del Congrés, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha qualificat de "victòria molt important" l'aprovació de la llei, que ha afirmat que ha de donar "tranquil·litat" als represaliats, però que en cap cas és "un punt final":

"Aquesta victòria no és un punt final de res, és una continuïtat en una lluita per la democràcia que s'ha d'expressar tornant a votar."

Puigdemont: "Avui l'estat espanyol corregeix un error"

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha assenyalat el "caràcter històric" de la votació al Congrés, i ha recordat que el PSOE "s'hi negava en rodó" fins fa "menys d'un any".

"Cal mantenir la posició i saber aprofitar les oportunitats", ha dit durant un discurs gravat des de Waterloo i d'uns tres minuts de durada, en què no ha fet cap referència al seu possible retorn a Catalunya.

"L'estratègia de la mort civil a la qual ens volien condemnar ha estat combatuda i derrotada amb la nostra força."

El cap de llista de Junts+ --i possible candidat a presidir el futur govern-- ha afirmat que l'estat espanyol "corregeix un error" aprovant l'amnistia, un pas que era "imprescindible" per tal de negociar "sense l'amenaça de la repressió".

I en relació amb l'escenari que s'obre a partir d'ara, Puigdemont ha advertit que no serà "un camí de roses, començant per l'aplicació de la llei", però que el moviment independentista s'ha tret "una de les espines dels peus" que li impedien avançar.

Rovira: "És un missatge als jutges"

Des de Ginebra, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha dit que l'aprovació de la llei ha enviat un missatge als jutges:

"Els dona el missatge que han de prevaldre la democràcia, els drets humans i els polítics, i el repte de la llei serà la seva implementació, perquè els jutges que han actuat amb voluntat política intentaran esquivar l'amnistia."

Rovira ha dit que ja estan preparant la defensa jurídica de casos com el de Tsunami Democràtic perquè se'ls apliqui l'amnistia, i ha afegit que també s'està plantejant com recuperarà "la llibertat personal". 

La doble dimensió de l'amnistia segons Comín

Des de Brussel·les, Toni Comín, eurodiputat i cap de llista de Junts per repetir en el càrrec, també ha dit que l'amnistia té una doble dimensió, política i personal.

En aquest sentit, i com ha fet Rovira, ha dit que espera que l'amnistia li permeti "tornar a casa després de set anys", i ha defensat el paper que han fet a la Unió Europea:

"Des de l'exili considerem que hem fet una contribució molt important, perquè hem estat el testimoni de la repressió espanyola al cor de les institucions europees."

Sánchez: "Hem superat la major crisi"

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha afirmat que gràcies a l'aprovació de l'amnistia, Espanya ha "superat la major crisi territorial de la història" de la seva democràcia a Catalunya.

Després d'un dia de perfil baix, Sánchez s'hi ha referit en una intervenció durant un acte electoral del PSOE a Barakaldo, a Euskadi, des d'on ha dit que aquest dijous al Congrés han guanyat "els valors del PSOE d'avenç social i convivència".

Segons ell, gràcies a aquesta aposta, "Espanya està més unida i és més pròspera que el 2017, quan governava el PP". De fet, Sánchez ha dit que si els resultats de les últimes eleccions generals haguessin portat l'Estat a un govern de Feijóo i Abascal, ara hi hauria "confrontació permanent".

Sobre Vox, també ha expressat que "aquells qui apel·len a la pàtria" la venen per "fer-se una foto amb els qui insulten Espanya, Milei, i els qui amenacen Espanya, Netanyahu".

A més, Sánchez creu que "allò que trenca Espanya" són els pactes entre el PP i l'extrema dreta i no el PSOE, remarcant que la victòria socialista a les eleccions catalanes n'és una prova.

Al matí, al mateix Congrés on s'ha aprovat la llei, el ministre de la Presidència de Sánchez, Félix Bolaños, ha afirmat que a Catalunya l'amnistia ja ha complert els seus objectius.

Ho ha argumentat dient que els governs espanyol i català ja col·laboren amb normalitat, i que avui "a Catalunya es pensa i es treballa en allò que realment importa a la ciutadania":

"Es tanca una etapa i se n'obre una altra amb acords a les institucions i de prosperitat; ha guanyat la convivència, és un gran dia per a la democràcia."

Bolaños ha aprofitat per assegurar que els resultats de les eleccions del 12 de maig són una mostra d'això, perquè, ha dit, significa que hi ha "normalització política i institucional".

Aragonès: "És una victòria de país"

El president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, ha fet una compareixença institucional després de l'aprovació de la llei, ha coincidit que és un "dia històric en el camí cap a la llibertat" de Catalunya i que el text és "una esmena a la totalitat contra una sentència injusta".

"La llei d'amnistia és una victòria de país, una victòria de Catalunya, una victòria de la ciutadania."

Tot i això, ha indicat que "l'amnistia per si sola no resol el conflicte entre l'estat espanyol i Catalunya" i que, per això, ara "s'obre una etapa centrada en la negociació".

En una piulada a X/Twitter abans que la llei se sotmetés a votació, el president del govern en funcions ha assegurat que després de l'amnistia "també tindrem el referèndum":

L'amnistia ha de posar fi a l'"anormalitat" al Parlament, diu Erra

La presidenta del Parlament, Anna Erra, ha subratllat el "pas decisiu" que suposa l'amnistia per "tornar a la política allò que correspon o és, estrictament, de l'àmbit polític".

Erra ha recordat que el Parlament "ha viscut i encara viu una situació d'anormalitat pel fet d'haver tingut diputats encausats, a l'exili o a la presó", amb una menció especial a Carme Forcadell.

"Amb la llei d'amnistia, espero i desitjo que deixem enrere tots aquests greuges, que no són ni pocs ni irrellevants."

La presidenta de la cambra, tot i que ha afirmat que la llei "no resol els problemes de fons", també ha celebrat que se superi "una etapa marcada per la tensió que es va crear de manera artificiosa i interessada".

Puig anticipa una batalla judicial

L'exconseller Lluís Puig ha seguit la sessió del Congrés des de Perpinyà, des d'on ha admès que compta els dies per poder tornar a Catalunya. 

"A partir d'ara, en tot cas, començarà un procés d'enfrontament entre el sistema judicial si vol complir o no allò que acaba d'aprovar el sistema legislatiu."

En tot cas, Puig ha expressat la seva "plena satisfacció" amb el contingut de la llei, més enllà del conflicte judicial a què pugui donar peu.

El perfil oficial de Junts per Catalunya, per la seva banda, ha destacat que el PSOE no volia l'amnistia, i s'atribueixen el mèrit d'haver-la "posat sobre la taula" i haver "aguantat la posició":

El portaveu de Sumar al Congrés, Íñigo Errejón, que no ha intervingut al ple, ha afirmat que la llei s'ha aprovat malgrat "els intents de sabotatge dels que es creuen que el país és seu":