Del vi al cafè o al menjar del salmó: com el sector agroalimentari combat el canvi climàtic

Els cultius estan sotmesos cada cop més al descens de les pluges i a l'increment de les temperatures causats pel canvi climàtic. D'aquí al 2050, però, la situació es pot agreujar molt més.

Els agricultors i la indústria agroalimentària ja s'hi estan enfrontant, per exemple, adaptant els mètodes de conreu o desenvolupant plantes més resistents que puguin mantenir la producció i la qualitat dels fruits.

Tot plegat, en un món en emergència ecològica que obliga els productors d'aliments a fer, també, esforços per ser més sostenibles.

La vinya, un conreu amenaçat

Les vinyes del Penedès i d'altres zones de Catalunya estan en una situació límit a causa de la sequera i bona part podrien desaparèixer si no es busquen solucions.

En altres zones vitivinícoles la situació no és tan dramàtica ni tan urgent, però ja s'estan preparant per a uns canvis als quals, tard o d'hora, s'hauran d'enfrontar. Per exemple, a la regió francesa de Bordeus, on estan estudiant a fons les conseqüències de l'escalfament global en la viticultura.

Al Château La Tour Carnet estan experimentant amb les varietats de cep més tradicionals de la zona, però també n'han plantat d'altres de foranes per veure com reaccionarien a les noves condicions.

Lucile Dijkstra és la responsable d'operacions de l'empresa: "Es preveu que la temperatura global augmenti dos graus. Per tant, busquem els ceps que es podrien adaptar millor al clima del 2050."

Al voltant del filferro de l'emparrat dels ceps hi han instal·lat cables elèctrics que s'escalfen i simulen les condicions futures que es trobarà la vinya. "Aquí és on hi ha les vergues que es van podar l'any passat i és on creixeran els brots. L'objectiu principal és simular el clima del 2050 augmentant dos graus la temperatura al voltant del fil d'emparrar", explica Dijkstra.

Com fer vins de Bordeus amb varietats foranes

De cadascuna de les cent varietats de raïm analitzades, autòctones o foranes, més o menys tardanes i més o menys resistents a l'estrès hídric i a les malalties, se n'elabora un vi. Es fan barreges i es tasten per descobrir quines s'adapten millor al gust típic dels vins de Bordeus. Al mateix temps, al laboratori s'analitzen els canvis que hi ha hagut en més d'una cinquantena de molècules responsables de les aromes.

Marc Plantevin, responsable de la investigació, explica: "Al mateix temps, hem aconseguit aïllar algunes varietats no bordeleses que són interessants, que s'havien plantat a Bordeus abans. Altres venen del sud-oest de França. I també tenim el vinhao, que és una varietat portuguesa, però que té un estil bordelès i pensem que pot ser interessant en el futur."

A Bordeus, l'objectiu és no haver d'arrencar, a mitjà termini, les varietats autòctones, però ja estan pensant que la denominació d'origen Bordeus també n'haurà d'autoritzar de noves. De tota manera, poden treballar amb més temps per adaptar-s'hi que en altres zones.

Menys pluges a les zones tropicals

Els productors de cafè de Costa Rica també s'enfronten al canvi climàtic, que ha fet que ara hi plogui menys i baixi la producció de cafè. Johel Alvarado és cafeïcultor; té una petita plantació de quatre hectàrees. Ha invertit en un sistema de reg per degoteig que compensa la falta d'aigua i això li ha permès no haver de tancar el negoci. "Cada any és més complicat aconseguir la mateixa quantitat de producció", lamenta, abans d'afegir: "Innovant, podem veure que el canvi climàtic ja no ens afecta tant."

Des del segle XIX, el cafè és un dels productes més cultivats a Costa Rica i es calcula que en viuen 25.000 famílies de petits i mitjans productors. El Banc Mundial, però, alerta que el 2050 la meitat de la superfície cafetera mundial pot desaparèixer per l'augment de les temperatures.

L'Institut del Cafè de Costa Rica (ICAFE) està encreuant plantes de cafè més tolerants als ambients secs i càlids amb altres que donen cafès de més qualitat. Carlos Acuña, el coordinador del programa de genètica d'ICAFE, explica: "Aquestes plantes i espècies que tenen una tolerància alta no agraden al mercat. Per tant, cal transferir la informació relativa a la capacitat de les plantes de resistir en aquests ambients a varietats d'alta qualitat".

Erika Méndez, enginyera biotecnològica a l'ICAFE, afegeix: "Amb l'estudi de l'ADN de les diferents plantes fem més ràpid el procés perquè a una sola planta li arribin les millors característiques que podem trobar a la natura."

Des de l'Institut Interamericà de Cooperació per a l'Agricultura també destaquen la importància de la investigació per adaptar-se a la nova situació climàtica. Harold Gamboa defensa: "El desenvolupament científic i tecnològic ha de ser la base de qualsevol procés de producció. I encara més en aquest context canviant de canvi climàtic".

Lluny dels laboratoris, altres cafeïcultors costa-riquenys, com Jesús Valverde, han optat per mètodes naturals per fer front al descens de les pluges. Valverde ha plantat arbres fruiters que fan ombra a les plantes del cafè i en mantenen la humitat. A més, les fulles seques abonen el sòl i en redueixen la calor. "Jo em vaig avançar al canvi climàtic condicionant les plantes. Faig menys despesa en fungicides, agroquímics i fertilitzants, i sempre tenen bona producció", detalla.

Explotacions més sostenibles

L'emergència climàtica també està obligant la indústria agroalimentària a modificar la manera de produir per reduir els efectes de la seva activitat en els ecosistemes en els entorns més pròxims, però també, en un món globalitzat, en els de l'altra banda del planeta.

Així, per exemple, les piscifactories de Noruega estan alimentant els seus salmons amb una dieta cada vegada més vegetariana perquè les seves explotacions siguin més sostenibles.

Magnulf Giske, director d'operacions d'una granja de salmó, explica que abans l'alimentació dels peixos es feia només amb farines i olis de peix, "però no era una solució gaire sostenible, així que hem substituït alguns d'aquests ingredients per proteïna de soja. Aquesta és la direcció cap on van les coses". El nou aliment dels salmons "s'anomena grànul" i "conté principalment proteïnes i greixos", perquè "els hidrats de carboni no serveixen per alimentar els salmons", afegeix.

Les gàbies de la piscifactoria, situades en l'encreuament de dos fiords a l'oest de Noruega, es controlen des de 100 quilòmetres de distància. És des d'allà que aboquen automàticament els grànuls que uns peixos afamats devoren ràpidament.

L'ús de peixos salvatges en l'alimentació dels salmons de les piscifactories ha disminuït els últims anys, però encara en són un ingredient important.

Els ecologistes denuncien els efectes que això té a l'Àfrica occidental, on les grans flotes van a pescar aquests peixos salvatges. Són uns perjudicis tant per a les aus aquàtiques com per a les poblacions empobrides d'aquells països.

Friends of the Earth és una d'aquestes organitzacions que volen sensibilitzar l'opinió pública sobre els problemes de les macrogranges de salmons. Denuncien que el pinso de peix o la soja podrien utilitzar-se directament per al consum humà, però es donen al salmó perquè és un producte més car i més ben pagat als països rics.

També alerten que alimentar-los amb proteïna vegetal els ha modificat genèticament i això comporta perills.

Segons Truls Gulowsen, que és el cap de Friends of the Earth a Noruega, el salmó de piscifactoria "creix molt i molt més ràpid, i té una base muscular i una textura completament diferents. I, per descomptat, un gust completament diferent".

Això el porta a preguntar-se: "Aleshores, és el mateix peix? Bé, no ho sap ningú". I afegeix: "Com més diferent és el nou salmó, més risc hi ha de contaminació genètica de les poblacions naturals."

A Noruega, hi ha empreses, també, que investiguen altres proteïnes animals més sostenibles per alimentar els peixos. Una alternativa podria ser fabricar pinso amb larves de la mosca soldat negra.

"Aquestes larves es desenvolupen en només catorze dies i arriben a pesar al voltant de 7.000 vegades el pes inicial, explica Nada Dhaoui, cap de projectes a Pronofa, abans d'afegir: "Aquestes larves possiblement estan produint un producte més sostenible que qualsevol altre pinso fet al món".

I David Tehrani, un altre membre del projecte, remarca que amb les previsions de creixement de la producció de salmó que està fent el govern noruec per als pròxims anys "hem de tenir noves fonts de proteïnes", perquè "amb la quantitat de farina de peix que tenim avui i la soja que fem servir avui en dia, no hi ha prou menjar per al salmó".

Amb tot, els piscicultors noruecs, de moment, no han mossegat aquest esquer.