Deliris, masurques i cowboys: els discos més destacats de la primera meitat de l'any
Marc Ruiz
Periodista de la secció de Cultura de Catalunya Ràdio
- TEMA:
- Música
Els balanços musicals acostumen a arribar a finals d'any, però ara també es fan a mitja temporada. Ha començat el juliol i això vol dir que ja s'han publicat algunes de les novetats musicals més esperades del 2024, com el més nou de Billie Eilish, Beyoncé, Oques Grasses i Guillem Gisbert, entre d'altres.
Per això, nosaltres també volem mirar enrere i fixar-nos en els discos més destacats que s'han publicat durant aquest primer semestre, tant dins de les nostres fronteres com en l'àmbit internacional.
Les novetats més properes
"Sexy sensible", Mushkaa
Durant els primers sis mesos del 2024 s'han publicat discos que han aixecat passions, com "Sexy sensible", de Mushkaa. Un disc que va presentar en directe amb un gran èxit tant a l'Heliogàbal com a la Sala Apolo i al festival Primavera Sound.
El segon disc d'Irma Farelo és més íntim, més melòdic i més madur, però manté tota la força dels seus directes.
"Fruit del deliri", Oques Grases
És, sense cap mena de dubte, un dels discos més esperats de l'any. I un dels més sorprenents. La banda de Roda de Ter ha fet saltar pels aires qualsevol expectativa pel que fa a l'estil i ha sorprès tothom, sobretot els fans, amb un disc on es pot trobar electrònica, pop i música urbana.
Cada tema té la seva personalitat i fa la sensació que l'hagin compost "a la manera de". I no només se'n surten, amb sentit de l'humor, això sempre, sinó que se superen un cop més.
"Nostàlgia Airlines", Maria Jaume
És un dels millors discos de l'any. La mallorquina ha afegit complexitat al seu so i ha fet un disc vitalista, però amb nostàlgia i crítica social, feta amb ironia, contra el model de turisme massiu que ha transformat Mallorca.
Conté cançons per ballar, però amb lletres que no són gens hedonistes, i s'hi pot trobar música urbana, bossa nova, afrobeat o lounge, una paleta molt rica d'estils.
"Only hits", Mama Dousha
Potser és fer una mica de trampa, però l'artista barceloní ha publicat la segona part del seu primer treball, en forma d'EP.
Si al primer EP, publicat l'any passat, "Segur que m'equivoco", mostrava la seva vulnerabilitat amb temes sincopats com "Rikiti" i "L'amor no està de moda", a "Only hits" reivindica la seva capacitat de crear èxits instantanis com "Qué chévere".
"Balla la masurca", Guillem Gisbert
Un altre dels discos més esperats de l'any ha estat el debut de Gisbert en solitari. Ara, sense Manel, es deixa anar com a lletrista i crea un univers narratiu complex on les cançons abandonen les cotilles i les convencions del pop per donar tot el protagonisme a les històries.
Més que un disc, gairebé podríem dir que "Balla la masurca" és un recull de relats curts.
"Plora aquí", Ferran Palau
Ha estat una altra de les sorpreses agradables de l'any. Un disc fabulós, ple de veritat.
Amb fragments de cançons on sembla que pensi en veu alta, farcit de matisos i que es fa curt.
Els èxits més globals
"Hit me hard and soft", Billie Eilish
És un recull de caçons d'alta intensitat emocional on pots trobar arranjaments per a un quartet de corda o música electrònica de ball.
De cançons que t'atrapen com "Chihiro" i mescles insòlites de dolçor i descàrrega hiperpop com "L'amour de ma vie".
"Cowboy carter", Beyoncé
El triple salt mortal amb què la cantant homenatja el country.
- ARXIVAT A:
- Música