Deliveroo perd a Madrid el primer macrojudici pels "riders": són falsos autònoms
- TEMA:
- Precarietat laboral
Un jutjat social de Madrid ha sentenciat que 500 "riders" de Deliveroo tenien una relació laboral amb l'empresa i dóna així la raó a la Seguretat Social, que va presentar a demanda.
El judici, el primer de gran envergadura contra la plataforma, es va fer el passat mes de maig arran d'una acta de la Inspecció de Treball, que deia que els riders tenien una falsa aparença d'autònoms que encobria una relació laboral amb Deliveroo, el nom comercial de la companyia Roodfoods Spain.
La sentència confirma aquesta visió, i explica que la plataforma d'internet és la que organitza les condicions en què es presta el servei, controla la marca i explica als treballadors la feina a realitzar.
"Els repartidors prestaven els serveis de forma completament organitzada i regida per l'empresa demandada, fins i tot en els detalls més petits."
"L'empresa no s'ha limitat a contractar un servei de transport de menjar (...) sinó que ha establert amb tota precisió la forma com s'ha de prestar aquest servei, homogeneïtzant-la per a tots els repartidors, als quals anima a presentar-se com a part de Deliveroo i als quals els van lliurar mitjans de treball amb aquesta marca."
"Com a mínim fins a finals del 2016 un repartidor acompanyava un [rider] per aprendre la mecànica del servei, cosa que no és compatible amb una situació de genuïna autonomia.
Protestes de treballadors de Deliveroo a Barcelona (ACN)
El control de l'empresa arriba al punt que gestiona les propines dels repartidors i les inclou a les factures que elabora ella mateixa. El marge d'autonomia que tenen els "riders", afegeix, no treu que aquests mantinguin una relació laboral amb Deliveroo:
"El seu marge real d'autonomia es limita d'aquesta manera a a aspectes que no són determinants quant a la qualificació de la relació com a laboral, com és l'elecció del mitjà de transport, la ruta i la possibilitat de rebutjar la comanda".
Sobre aquest punt, la sentència afegeix que aquesta opció pot tenir conseqüències negatives per al repartidor, perquè l'empresa la té en compte quan elabora dades mètriques del servei, que poden implicar que no s'assignin al treballador els torns que li escaiguin i, per tant, que es quedi sense feina.
La sentència, del jutjat del social número 19 de Madrid, admet recurs al Tribunal Superior de Justícia. De fet, Deliveroo ha confirmat que recorrerà contra la sentència i ha insistit que els "riders" són autònoms:
"Poden escollir si volen treballar o no, així com quan, quant i amb quina companyia fer-ho."
El model de negoci de Deliveroo ja va arribar a judici a Barcelona i a València.
- ARXIVAT A:
- Precarietat laboral Judicial Delictes econòmics