Dos anys de presó a una mare per mutilar-li els genitals a la filla a Gàmbia

Els pares d'una nena a la qual van practicar la mutilació genital quan tenia poc més d'un any eviten anar a la presó en arribar a un acord amb la Fiscalia. En el judici, a l'Audiència Nacional, se'ls demanava deu anys de presó a cadascun i la pèrdua de la pàtria potestat.

Finalment, a canvi del reconeixement dels fets, s'ha retirat l'acusació contra el pare, i la mare ha acceptat dos anys com a inductora del delicte, però no haurà d'ingressar a la presó.

La Fiscalia també ha renunciat a la petició inicial de retirar-los la pàtria potestat de la víctima, nascuda a Rubí i amb nacionalitat espanyola. Ara bé, la mare haurà d'indemnitzar la filla amb 60.000 euros.

Els fets van passar en un viatge a Gàmbia el 2015 i el cas va ser detectat sis anys més tard durant una revisió pediàtrica al CAP Mútua Rubí.

Durant el viatge, van sotmetre la nena a una ablació, de grau III, la més greu, que inclou l'extirpació del clítoris i els llavis majors i menors de la vagina. Quan ho van detectar, el 2021, els metges van denunciar els fets als Mossos d'Esquadra.

Els forenses adverteixen que la menor podria tenir greus complicacions genitals, urinàries, orgàniques i psicològiques a mitjà i llarg termini, tot i que de moment no s'han apreciat.

El judici contra la parella gambiana establerta a Catalunya s'ha fet a l'Audiència Nacional, a Madrid. Se'ls acusava d'un delicte de mutilació genital, com a inductors, amb l'agreujant de parentiu.

La Fiscalia demanava una pena de deu anys de presó per als pares i deu anys d'inhabilitació per exercir la pàtria potestat sobre la filla.

Intervenció clandestina en un viatge a Gàmbia

La mutilació de la nena es va fer de manera clandestina a Gàmbia. Segons el ministeri fiscal, el setembre del 2015, el matrimoni va visitar el seu país amb les seves dues filles i es van allotjar a casa d'uns familiars. Al cap d'uns dies, van deixar una de les nenes, la més petita, amb la seva àvia materna i van tornar a Catalunya amb l'altra.

Durant l'estada al país africà van demanar a un familiar, no identificat, que fes una mutilació genital de grau III a la nena, coneguda com a infibulació o circumcisió faraònica, que consisteix en l'extirpació total del clítoris i dels llavis majors i menors, deixant només una obertura estreta per orinar. L'ablació va ser practicada durant aquell setembre de forma clandestina i fora d'un centre sanitari.

La mutilació va ser detectada pels serveis socials del CAP Mútua de Rubí sis anys més tard, el setembre del 2021, durant una revisió pediàtrica de la menor. Els serveis socials van avisar immediatament els Mossos d'Esquadra.

Els pares havien signat un document previ on es comprometien a no fer l'ablació a una de les dues filles, però no van signar el compromís respecte de l'altra nena.

Complicacions de salut de per vida

Segons els forenses, les lesions que té la nena arran de la intervenció li poden comportar infeccions recurrents, obstruccions del tracte urinari, incontinència, infertilitat, dolor menstrual intens, augment del risc d'infeccions de transmissió sexual, retenció del sagnat menstrual dins de la vagina, coits dolorosos, absència de libido, així com aversió al sexe, entre d'altres.

A més, els forenses asseguren que les dones amb mutilació de grau III presenten problemes addicionals com la necessitat de reobertura de l'introit vaginal, ja que forma part del ritual matrimonial per facilitar la introducció del penis i a vegades pot comportar noves intervencions quirúrgiques per corregir el segellat o estretament vaginal per permetre el part.

També s'incrementa el risc d'impossibilitat de part natural, d'esquinçaments vaginals, d'augment de les episiotomies per eixamplar el canal vaginal, una necessitat més gran de cesàries i increment del risc d'hemorràgies postpart. Les estades a l'hospital solen ser més llargues i també augmenta la mortalitat materna i dels nadons.

Pel que fa a trastorns psicològics, pot comportar depressió, terrors nocturns, por, ansietat crònica, fòbies i fins i tot alteracions psicòtiques. També poden patir confusió i sentiments contradictoris per la diferència de valors entre la societat d'origen i aquella on viuen, incertesa i temor de les nenes i adolescents quan s'adonen del que tenen i por a les primeres relacions sexuals o al part.

L'Audiència Nacional va dictar el 2013 la primera condemna per una ablació practicada fora d'Espanya: dos anys de presó per a una mare, originària del Senegal, per sotmetre la filla a una mutilació genital al seu país.

Abans, l'Audiència de Terol havia condemnat uns pares originaris de Gàmbia per sotmetre la seva filla de vuit mesos a una mutilació genital quan ja residien a Espanya.