Demanen "una monitorització estricta" de la variant britànica per poder actuar a temps

En aquests moments, la variant britànica del coronavirus representa a la ciutat de Barcelona entre un 8 i un 10 per cent dels casos, segons Tomàs Pumarola. En una entrevista a "Els matins" de TV3, el cap del servei de Microbiologia de l'Hospital Vall d'Hebron considera que s'ha de controlar l'evolució de la variant "diàriament", ja que al Regne Unit la proporció es va disparar a partir de significar el 15 per cent de les infeccions de Covid-19.

"Encara no hem arribat a aquesta xifra i tenim un augment relativament baix, ara bé, depenem de les mesures que s'estan prenent en aquesta pendent de baixada lenta d'hospitalitzacions actual, que és del 2 per cent. Sense mesures gaire estrictes, la variant britànica s'estendrà molt més ràpidament."

El doctor Pumerola admet que les proves de cribratge permeten "sospitar" quan es tracta d'un cas de variant britànica, però que la manera de confirmar-ho és a través d'un procés de seqüenciació, que no s'està fent perquè és una tècnica "difícil i lenta", que triga uns 4 dies a donar el resultat. No existeix un seguiment "cas a cas" però, en tot cas, assegura que el tractament, el control i les mesures d'aïllament dels malalts són exactament les mateixes per a totes les variants de coronavirus.

La cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Magda Campins, adverteix a "El matí de Catalunya Ràdio" que només s'estan seqüenciant entre l'1 i el 2 per cent dels casos i que caldria arribar al 10 per cent per controlar la variant britànica. Segons Campins, si la variant es dispara, caldria tornar a un confinament domiciliari, perquè el procés serà molt ràpid:

"Hem de ser molt cauts, no relaxar-nos i fer una monitorització molt estricta de quin és el percentatge de casos produïts per la variant britànica. Si veiem que augmenta, s'han d'incrementar les restriccions. Fins i tot es podria arribar a un confinament domiciliari, perquè si la situació empitjora ho farà de forma molt ràpida".

Pel que fa a les altres noves variants, la detectada al Brasil i a Sud-àfrica, el doctor Pumerola considera que la situació es repetirà, tot i que admet que encara falta informació. Segons ell, és preocupant haver comprovat que les persones que ja s'han infectat no s'immunitzen davant la variant sud-africana:

"La sud-africana ens preocupa perquè els anticossos de la gent que ha tingut Covid neutralitzen malament aquesta variant. Fins i tot hi ha un assaig clínic amb una de les vacunes en assaig que sembla que no té tota l'eficàcia que hauria de tenir.

En tot cas, estem amb informacions encara molt preliminars, de laboratori, i hem de veure quina traducció té "in vivo", perquè la resposta no només depèn dels anticossos neutralitzants sinó també de la immunitat cel·lular."
 

"Fatiga pandèmica" general

A pocs dies de finalitzar el termini de les restriccions actuals, que acaben aquest diumenge 7 de febrer, la pressió hospitalària ha començat a davallar tot i que encara hi ha prop de 3.000 ingressats per la Covid a Catalunya. La situació més greu es viu a les UCI, on els experts consideren que s'està a punt d'arribar al pic d'hospitalitzacions.

Robert Güerri, coordinador de la unitat Covid-19 de l'Hospital del Mar de Barcelona, apunta que l'augment de casos després de Nadal va arribar quan les UCI encara no s'havien recuperat de la segona onada. D'aquí que consideri que, a banda del març i abril passat, els hospitals viuen ara una situació extrema, perquè les altes dels hospitals són més lentes que les entrades actualment:

"Són els pitjors moments, per la fatiga pandèmica i perquè s'han de prendre decisions i la situació hospitalària no és fàcil".

"Els tractaments anti-Covid no milloren"

Un any després que es detectés el primer cas a l'estat espanyol, els tractaments han evolucionat poc. El més efectiu contra la infecció, segons els experts, segueixen sent els antivírics. El problema és que són efectius els primers dies de la infecció, quan normalment els malalts encara no han començat a tractar-se. Amb tot, ara la gent arriba als hospitals uns 2 o 3 dies després d'haver-se infectat, molt abans que a l'inici de la pandèmia.

El cap de l'UCI de l'Hospital de Bellvitge, Rafael Máñez, lamenta que tot i haver guanyat molta experiència, els tractaments per ara "no han millorat" i les estades a les unitats de cures intensives són molt prolongades, de setmanes o mesos:
 

"Quan una persona s'infecta compra una butlleta de loteria. No saps si et poc tocar la malaltia asimptomàtica o fer una pneumònia que t'obligui a ingressar a l'hospital i acabar a l'UCI. L'únic tractament que podem fer són les mesures de suport. En la mesura que fallen els òrgans, principalment els pulmons, donar respiració assistida, i en cas extrem en sistemes de circulació extracorpòria per poder-los oxigenar, perquè els respiradors no són suficient."

Es calcula que entre els hospitalitzats, entre un 20 i 25 per cent acabaran a l'UCI, un percentatge que no ha variat durant l'any de pandèmia. Molts d'aquests malalts en sortiran amb "seqüeles greus".  

Segons l'infectòleg, Robert Güerri, en la gravetat de l'evolució de la Covid el factor genètic és clau, tot i que admet que es desconeixen altres causes.

"Probablement també hi ha un component genètic que fa que dues persones equiparables en característiques, amb la mateixa infecció, els mateixos dies i els mateixos tractaments, un vagi molt malament, i acabi a l'UCI, i un altre tingui un quadre molt més lleu. S'ha d'investigar."

Els malalts que han hagut de ser sedats durant períodes llargs, sovint surten de les UCI amb moltes afectacions, no només pulmonars, segons el doctor Máñez:
 

"Són malalts que estan gairebé tetraplègics quan es desperten i comencen a respirar, perquè no són capaços de moure tots els músculs. Requereixen una recuperació de la part respiratòria i també de la part física, a càrrec de l'Institut Guttman".

En tot cas, els experts adverteixen que el coronavirus encara es pot "estendre molt" entre la població perquè proporcionalment hi ha poca gent amb anticossos, ja sigui per la vacunació o per haver passat la malaltia.