Demostren que la covid lleu redueix la matèria grisa i la mida total del cervell

La covid, fins i tot lleu, pot reduir el gruix de la matèria grisa del cervell en regions relacionades amb l'olfacte i amb la memòria i provocar una lleugera disminució de les capacitats cognitives. Així es desprèn del primer estudi en què s'han pogut estudiar els canvis provocats en el cervell per la infecció amb SARS-CoV-2.

Fins ara hi havia moltes proves que suggerien un efecte de la covid en el cervell. Però la majoria dels estudis s'havien fet en pacients hospitalitzats per covid greu i sense imatges cerebrals prèvies.

Ara, un equip de la Universitat d'Oxford, encapçalat per Gwenaëlle Douaud, ha pogut examinar els escàners cerebrals de diverses persones abans i després de tenir infecció pel coronavirus. L'estudi s'ha publicat a la revista Nature.

Els autors han fet la recerca amb persones registrades en el Biobank del Regne Unit, una gran base de dades biomèdiques que està a l'abast dels investigadors per fer les seves recerques. En el seu arxiu hi ha imatges cerebrals d'unes 45.000 persones, recollides des del 2014.

En aquest cas, l'estudi va incloure 785 persones de 51 a 81 anys, de les quals es tenien escàners cerebrals. D'aquests, 401 van donar positiu per SARS-CoV-2 abans del segon escàner. La resta, 384, van servir de grup control analitzant també els dos escàners.

Un altre element que diferencia aquest estudi dels anteriors és que la gran majoria dels participants que es van infectar amb el coronavirus van tenir covid lleu.

Proves cognitives

Els canvis observats pels investigadors van ser disminució del gruix de la matèria grisa en parts del cervell relacionades amb l'olfacte i la memòria, danys en els teixits de zones relacionades també amb el sentit de l'olfacte i, finalment, una disminució del volum total del cervell. La pèrdua de matèria grisa en àrees relacionades amb la memòria va ser d'entre 0,2 i 2%, amb un 0,7% de mitjana. En comparació, la pèrdua habitual per l'edat en la població general sol ser d'entre 0,2 i 0,3%.

Al mateix temps, es van fer proves cognitives. Si bé la memòria no semblava afectada, tot i les alteracions en zones del cervell que hi estan relacionades, sí que es va observar que les persones amb SARS-CoV-2 trigaven més temps a fer certes tasques intel·lectuals. Aquest efecte seguia sent significatiu un cop excloses les persones que van requerir hospitalització per covid.

Els autors destaquen que el disseny de l'estudi permet separar les anomalies provocades per la covid i les que es podrien deure a factor de risc ja existents.

També van fer proves de control amb persones que havien tingut pneumònia però no covid. Així descartaven que els efectes en el cervell es deguessin a la pneumònia i no a la infecció per SARS-CoV-2.

La recerca permet identificar els canvis que provoca en el cervell una covid fins i tot lleu. Els autors conclouen que caldran més estudis per esbrinar si aquests canvis són provocats perquè el virus entra en el cervell o bé són una conseqüència de l'expansió dels efectes patògens de la malaltia.

També caldrà estudiar si els canvis poden provocar que les persones afectades tinguin després més vulnerabilitat en el sistema límbic, relacionat amb la memòria.