Densitat de població i mobilitat frenen la desescalada de Barcelona i la seva àrea

Per passar d'una fase a l'altra en la desescalada, o no fer-ho, és molt important considerar quantes persones contagiades hi ha en un territori, però també com de ràpid es pot transmetre el virus. I com més gent hi ha, més a prop, més fàcil és.

Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat són les dues ciutats amb la densitat de població més alta de Catalunya.

A Barcelona, amb prop d'un milió 700.000 habitants, la mitjana és de 16.000 persones per quilòmetre quadrat. Però és que a l'Hospitalet, una de les ciutats frontereres amb la capital, hi viuen més de 21.300 per quilòmetre quadrat.

Com més habitants hi ha concentrats, més alt és el risc de contagi i també de rebrot.

La qüestió és, segons Anna Llupià, metgessa de Medicina Preventiva i Salut Pública Hospital Clínic, no haver de retrocedir de fase.

"Això de passar de fase no és una cosa definitiva. Tots volem anar en una direcció, però si la cosa s'embolica molt haurem de tornar enrere. Si el punt de partida és més favorable perquè hi ha menys transmissió, les possibilitats d'anar enrere disminueixen."

Amb els terminis de desescalada plantejats, en el millor dels casos, els barcelonins no podran sortir de la ciutat fins ben entrat el mes de juliol. Això, si no es flexibilitzen les condicions.

Perquè, fins que no es completi l'última fase, no ens podrem moure d'una regió sanitària a l'altra, i a Barcelona els límits de la regió sanitària són els de la mateixa ciutat.

Amb el ritme de desescalada que portem, Barcelona i la gran part de les altres dues regions sanitàries de l'àrea metropolitana la completarien en ple estiu. I serà llavors quan ens puguem moure d'una regió sanitària a l'altra.

És, segons Rafael Penadés, vocal de la Junta del Col·legi Psicologia de Catalunya, el problema de les grans ciutats.

"No ens podem comparar amb les Terres de l'Ebre. Ens hem de comparar amb unes conurbacions més grans com poden ser Londres o Nova York, on la situació és bastant similar a la que tenim a Barcelona."

La mobilitat és l'altra carta que més complica la partida de la desescalada. Barcelona, l'Hospitalet i altres ciutats denses com Santa Coloma o Ripollet, amb molts carrers estrets, tenen aquí les de perdre.

El govern d'Ada Colau ja ha dit que vol facilitar que els vianants caminin amb seguretat, amb mesures com ampliar voreres. Però és que, a més, a les 3 regions sanitàries de la zona metropolitana molta gent es mou alhora en diferents mitjans de transport, i en molts casos d'un municipi a l'altre.

Per Rosa Alarcón, regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, no es pot deslligar una ciutat d'una altra.

"La mobilitat a l'àrea metropolitana és tota una. Poso un exemple molt clar, el metro. Que tindrem una mobilitat diferent a Badalona que a Barcelona que a l'Hospitalet? No tindria cap mena de sentit."

Però en un mapa tan ampli com el de les tres regions sanitàries hi ha també l'altra cara de la moneda: municipis molt menys poblats i amb muntanya i camp per dispersar-se, com els del Baix Montseny, el Garraf i l'Alt Penedès per a qui ja s'ha demanat el pas a la fase 1.