Dentista públic: més o menys prestacions en funció del codi postal

Al CAP Sardenya, a Barcelona, fa anys que a les dones embarassades se'ls fan neteges dentals. A poc més de 30 quilòmetres, al CAP Terrassa Nord, és una tasca impossible. Bàsicament perquè no tenen l'aparell necessari per fer-ho.

"Porto 25 anys a la casa i no n'hem tingut mai", lamenta Xavier Marco, odontòleg d'aquest centre d'atenció primària de Terrassa, que atén una població de més de 40.000 persones amb només dos professionals, un dels quals a mitja jornada.

És una de les moltes desigualtats en odontologia que hi ha d'un CAP a un altre: més prestacions i, sovint, també més personal. Sobre el paper, tots haurien de tenir les mateixes cobertures dentals, però el codi postal encara marca a què s'accedeix i a què no.

Al CAP Sardenya es consideren afortunats: "No tenim problemes de personal i tenim el nombre de professionals adequats a la població assignada, mentre que alguns CAPs tenen excés de població assignada", explica Berta Agustí, coordinadora d'Odontologia. Aquest és el centre d'atenció primària de referència d'unes 22.000 persones, pràcticament la meitat que el CAP Terrassa Nord.

Les diferències entre centres

Les diferències es troben també als centres sanitaris. Mentre que a Terrassa només hi ha una butaca per atendre, a Barcelona, al CAP Sagrada Família, en tenen dues, amb una població diana similar. "Tenim sort perquè tenim els recursos humans i els recursos materials per fer una bona atenció", reconeix Vanessa Barbero Castellblanque, odontopediatra d'aquest centre d'atenció primària barceloní.

"Cada lloc té els recursos que té i la població que té. Si ajuntes pocs recursos amb població molt necessitada és quan tot esclata. Hi ha barris on la població és benestant i els CAPs tenen recursos, que és el més habitual, i llavors tot va millor. És el peix que es mossega la cua", resumeix Marco des de Terrassa.

De fet, els motius que expliquen aquestes desigualtats són una barreja de diversos factors: una població assignada més o menys gran, el nombre de professionals que treballen al centre i els recursos alternatius que poden generar els CAPs.

Alguns que no són titularitat de l'Institut Català de la Salut (ICS), tenen una part privada, i això els permet generar ingressos extres per contractar més personal o adquirir equipament.

Quines prestacions estan incloses?

A dia d'avui la cartera de serveis d'odontologia és força limitada i varia molt en funció del grup d'edat. En adults, les prestacions es limiten a revisions, proves radiològiques, extraccions de dents i prescripció de fàrmacs. En infants, en canvi, la cartera és més àmplia. S'hi inclouen revisions, exodòncies, empastaments de càries i segellats de fissures o aplicació de fluor tòpic per prevenir-les, sempre, això sí, en dents permanents.

Tot el que no estigui inclòs en aquesta llista, però, s'ha de derivar a clíniques dentals privades. "L'odontologia està muntada de tal manera que jo et dic el que et passa, però et cobreixo el que et cobreixo. Per tant, el que té diners té la boca bé, i el que no, no la té tan bé", es queixa l'odontòleg del CAP Terrassa.

I és que, en molts casos, l'única solució possible al sistema públic seria l'extracció, una de les poques cobertures. "Si ens ve un nen amb una càries a una dent de llet, l'hem de derivar a la privada. L'únic que podríem fer és treure el queixal --explica Barbero, del CAP Sagrada Família--, però és com si tens una ferida al dit i et talles el dit", exemplifica. "Aquest no és el tractament adequat, s'ha d'intentar mantenir la peça", afegeix.

Alguns CAPs amb més recursos ofereixen prestacions addicionals gratuïtes, com higienes dentals, a certs col·lectius, com dones embarassades o pacients diabètics.

La nova llei d'atenció bucodental: una oportunitat?

El Parlament de Catalunya va aprovar, l'octubre del 2020, la Llei d'Atenció Bucodental. L'objectiu és ampliar les prestacions dentals per als infants i les persones vulnerables abans del 2025.

Es preveu incloure, entre d'altres, el tractament de dents de llet i no només de les definitives, com passa ara. També estaran cobertes les higienes dentals per a certs col·lectius, com dones embarassades i persones amb rendes baixes.

El govern té cinc anys per desplegar la llei, fins al 2025. Després d'aquest termini, el programa s'hauria d'ampliar al conjunt de la població, amb l'objectiu de crear un dentista públic i gratuït, com passa amb la resta de serveis assistencials.

El Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs veu amb bons ulls la nova llei, però demana que no es converteixi en un brindis al sol. I, per això, el seu vicepresident, Antoni Gómez, creu que primer s'hauria de garantir el compliment, arreu, de les prestacions ja previstes.

"La gran millora seria garantir el que ja està cobert. Està molt bé ampliar les prestacions, però cal que primer es garanteixi el que ja tenim. I amb equitat a tot arreu. Les prestacions actuals no es compleixen."

Gómez adverteix que "el que no és possible és anar a més quan el menys encara no funciona".

Falten professionals

De fet, la denúncia del Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs és que, amb els professionals que actualment treballen en el sistema públic, al voltant de 360 odontòlegs per tot Catalunya, no es poden garantir ni les prestacions que ja estan en cartera.

"És impossible", resumeix Marco. La ràtio que es va establir ja als anys 80 parlava d'11.000 persones per cada odontòleg. Per tant, afegeix el vicepresident del col·legi, "els dentistes que treballen a l'atenció primària "haurien de ser més: per què? per no tenir el servei bucodental col·lapsat com el tenim ara o saturat en molts casos, i per poder oferir aquestes prestacions, siguin les que siguin, però tothom igual".

El Departament de Salut admet la situació que viu el dentista públic i confia que amb la nova llei es començaran a resoldre els problemes. Avisa, això sí, que la manca de personal i la inequitat territorial no es resoldrà a curt termini, perquè cal fer una reorganització del servei i detectar les necessitats de recursos humans i materials a cada centre d'atenció primària.

Els primers reforços, al setembre

Al setembre, això sí, arribaran els primers reforços. En declaracions a TV3, Elías Casals, del Programa d'Atenció Dental del Departament de Salut, ha explicat que s'incorporarà la figura de l'higienista als CAPs per descongestionar el servei. De moment, però, no es contractarà cap més odontòleg.

Les "diferències per codi postal", reconeix Casals, seguiran existint inicialment. "Potser tècnicament serà més factible oferir el servei en un lloc determinat, i en un altre, on també és important prestar-lo, necessitarem més temps per fer-ho. Però l'objectiu final és anar-les eliminant progressivament", conclou.

En tot cas, els professionals coincideixen que, com a mínim, recentment s'ha posat l'accés a l'odontologia al centre del debat. I, més important, s'ha reconegut l'atenció bucodental com una pota fonamental del benestar i la salut.