Denuncien la granja de macacos de Camarles: "No es pot confirmar l'origen dels animals"

Dues dècades després que s'autoritzés la seva posada en marxa, els animalistes han tornat a posar el focus sobre Camarney, la granja de Camarles on viuen centenars de macacos destinats a l'experimentació científica.

Durant mesos, el grup asturià Abolición Vivisección ha recopilat documentació del que és un dels centres de distribució i experimentació de macacos menjacrancs ("Macaca fascicularis") més grans d'Europa.

A través del canal de transparència de la Generalitat, han obtingut les actes d'inspecció. Pablo Fernández, portaveu d'Abolición Vivisección, denuncia que en aquests informes es posa en evidència la falta de control que garanteixi la traçabilitat dels animals:

"En diversos moments no es pot confirmar la traçabilitat d'alguns animals, que apareixen esborrats del registre de sanitat del centre, i això fa pensar que no es porta un registre exhaustiu."

No hi ha garanties sobre l'origen i les malalties dels animals

Aquestes afirmacions es basen en les inspeccions del 2017, quan els veterinaris de la Generalitat van indicar que no s'havia pogut veure el tatuatge que identifica els animals morts.

La deficiència no apareix corregida en l'acta de l'any següent, quan el personal inspector va comprovar que en aquell moment tampoc hi havia un marcatge dels primats morts que en permetés la traçabilitat, és a dir, saber-ne la procedència, i les malalties o els tractaments rebuts pels animals.

Segons explica Fernández, les lleis d'experimentació animal requereixen aquesta informació: 

"Pot tenir conseqüències realment greus, perquè no es pot assegurar ni confirmar quin és l'origen d'uns macacos --si són criats o no en captivitat-- que seran utilitzats en laboratoris."

La legislació europea d'experimentació animal diu que només poden ser utilitzats en laboratoris els animals criats en captivitat.

A més, segons la investigació d'Abolición Vivisección, "hi ha ocasions en què els macacos no passen les proves necessàries per comprovar que no estan contagiats de malalties com la tuberculosi", assenyala Fernández:

"Els macacos poden tenir malalties que són transmissibles als éssers humans, però també a altres animals. Qualsevol tipus de contaminació de l'exterior cap a aquests primats hauria d'estar vigilada i restringida."

Fins a 30 micos en una gàbia

Els activistes han fet diferents visites als exteriors de Camarney i han captat imatges dels animals i de la granja. Expliquen que, en una ocasió, van arribar a comptar fins a 30 micos en una gàbia: 

"Hi ha desenes de macacos a cada gàbia, unes gàbies de ciment i reixes metàl·liques."

Laura Riera, de l'entitat de defensa dels animals FAADA, explica que són animals molt intel·ligents i actius, i que quan viuen amuntegats i amb poca llibertat de moviments s'estressen molt:

"Els macacos menjacrancs són animals difícils de tenir en captivitat perquè s'estressen molt, es barallen molt entre ells i en espais massa petits fan conductes com mossegar els barrots de les gàbies, perquè no estan bé."

Riera explica que aquests animals destinats a l'experimentació científica haurien d'estar en instal·lacions naturalitzades amb arbres i plantes, en les quals puguin recrear l'activitat que fan en els seus hàbitats naturals:

"Ja que han d'experimentar amb ells, almenys que tinguin una vida digna i adequada."

Entitats catalanes donen suport a la denúncia

FAADA juntament amb la Fundació Mona i l'Institut Jane Godall han creat un comitè que assessora Abolición Vivisección en la seva denúncia, i que reclama més control en el funcionament de Camarney.

Riera, que és la representant catalana en el comitè assessor, acusa la Generalitat de "desídia":

"Demanem que s'investiguin les irregularitats, que es facin bé les inspeccions, que si es troben irregularitats s'obrin expedients i es multi i es rectifiqui. Sabem que això no sempre ha sigut així."

Aquesta membre de FAADA afirma que el personal que fa les inspeccions no pertany a la Direcció General de Protecció dels Animals, sinó que són dels serveis territorials.

Ofereixen un veterinari especialista per a les inspeccions

Per això qüestionen la manera com s'han fet les inspeccions anuals obligatòries fins ara, i ofereixen un veterinari primatòleg per fer les revisions a la granja de Camarles:

"En les inspeccions hi ha d'haver un protocol sanitari que no existeix. Hi ha d'haver registrats tots els procediments: si hi ha una mort, un atac entre els animals, etc. Molts d'aquests registres no els tenen."

Riera també diu que en alguns moments els inspectors no han pogut fer la inspecció a dins de les instal·lacions perquè no s'havien fet la prova PCR de la covid, obligatòria per poder accedir-hi.

Per la seva banda, la Generalitat assegura que s'estan fent les revisions anuals seguint els protocols establerts, que únicament la de l'any 2022 no es va poder fer i es va solucionar fent dues inspeccions l'any següent.

Precisament fa poc el govern ha obert a Camarney un expedient sancionador per les deficiències detectades en la darrera inspecció, del 2023.

L'origen de Camarney i el llarg periple judicial

En el seu origen, la granja de micos va estar envoltada de polèmica, amb protestes de la gent del poble i un seguit de denúncies que van posar en dubte la continuïtat de la instal·lació.

Tot va començar el 1999, quan l'empresa Centre de Recherches Primatologiques va sol·licitar la llicència d'obres i activitat a l'Ajuntament de Camarles, que l'hi va concedir.

L'empresa va obtenir els permisos unes setmanes abans que entrés en vigor la llei de protecció dels animals, aprovada pel Parlament el juliol del 2003, una norma que prohibeix la instal·lació de centres de cria i subministrament de primats per a la investigació.

Davant de les protestes dels veïns i d'organitzacions en defensa dels animals, que en demanaven el tancament, el consistori va fer marxa enrere i li va retirar les llicències.

Aleshores l'empresa va denunciar la decisió i, després d'un llarg litigi, l'any 2006 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va sentenciar a favor de la granja i li va donar llum verda per importar i distribuir macacos a tot Europa.

De centre distribuïdor a centre d'experimentació

El 2020 Camarney va demanar permís a la Generalitat per ampliar la seva llicència i ser també centre usuari i poder experimentar.

Fa un parell anys, la granja va actualitzar la seva inscripció en el registre. Tot i tenir aquest reconeixement, fonts del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que és qui ha d'autoritzar qualsevol experiment científic, asseguren que no els consta cap petició en aquest sentit.

Amb totes les irregularitats recollides, Abolición Vivisección estudia ara quines opcions té per portar Camarney a la Fiscalia i demanar el tancament de la granja. Els responsables de Camarney, per la seva banda, no ha volgut fer declaracions.

Aquestes denúncies tornen a posar de relleu el debat sobre l'ús d'animals en la recerca científica, que els animalistes exigeixen que s'acabi, mentre molts investigadors defensen que és necessari per poder avançar en els tractaments de moltes malalties humanes.