Denuncien més traves dels ajuntaments a l'empadronament i apunten a un auge del discurs racista

L'accés al padró és motiu de debat i preocupació recurrent entre les entitats socials. I també de polèmiques polítiques. Aquests dies, l'empadronament torna a estar sobre la taula per la decisió d'alguns ajuntaments de restringir-hi l'accés. Coincideix amb la publicació de dos informes que denuncien l'augment de traves i dificultats en el procés.

No és una qüestió menor: l'empadronament no és només un registre administratiu per comptabilitzar les persones residents en un municipi. Ho diu l'informe de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme: "A qui no se l'empadroni, no se l'està incloent dintre la ciutadania, i no pot demostrar el seu arrelament ni accedir a sanitat, educació, ajudes socials, a la renda mínima o als ajuts d'habitatge". 

Així ho destaca Joan Roure, membre de la coordinadora, que ha constatat un augment de situacions d'exclusió social o un impacte directe en la salut emocional de les persones a qui es nega l'accés a l'empadronament.

Un altre informe de la Fundació Ficat sobre l'accés al padró al món rural conclou que en aquest àmbit és més difícil defensar aquest dret. Uns obstacles que segons la jurista de la Fundació, Laia Costa, empenyen els qui no se'n surten cap a les màfies: "Si l'Ajuntament no m'empadrona, hauré de buscar altres maneres, i això què vol dir? Que m'empadrona un amic o un veí... I si no, què fa molta gent? Acaba pagant."

La visió dels ajuntaments

Un dels casos que destaca l'informe de Ficat és el d'Arbúcies. La Fundació coincideix amb l'opinió de l'entitat local Associació per a la Convivència i la Cohesió Social, que des de fa any denuncia traves per part de l'Ajuntament a l'hora de fer el tràmit, sobretot a les persones que viuen en infrahabitatges o estan en situació de vulnerabilitat residencial. 

Això provoca que, segons els seus càlculs, a Arbúcies hi visquin 400 persones més de les 6.550 que consten al padró municipal. I no entenen els motius d'aquests obstacles, perquè segons el membre de l'associació Aziz Muhamadi, "si és per evitar pisos pastera, ja en tenim; si és per evitar okupes, ja en tenim, per tant, aquesta política no té sentit". 

L'alcalde d'Arbúcies, Pere Garriga, desmenteix les acusacions amb números: en els darrers cinc anys s'ha donat d'alta al padró 1.930 persones, un 40% de les quals són d'origen no comunitari. 

Ara bé, distingeix entre la legalitat, que obliga a empadronar a tothom, inclosos aquells que no tenen una llar fixa, de la justícia: "On s'ha vist en una societat que ens tenim per occidentals i demòcrates que haguem d'empadronar la gent sota un pont, o que haguem d'empadronar 20 persones en un pis de 50 o 60 metres quadrats? El problema tampoc s'arregla empadronant-les en unes condicions ínfimes de salubritat", argumenta.

Arbúcies no és l'únic municipi on la qüestió genera divisió d'opinions i, en alguns casos, noves mesures per controlar aquest tràmit administratiu. Vilafant, a l'Alt Empordà, té un policia municipal a l'oficina del padró per dissuadir del frau. Des de fa un any, l'Ajuntament sospita que hi ha qui cobra per empadronar persones que no viuen al municipi, però que podran accedir als seus serveis socials. 

Per això l'alcaldessa, Montse de la Llave, planteja que les dues coses, padró i accés a serveis, es puguin desvincular: "La persona que està empadronada aquí començarà a anar a serveis socials però sense viure aquí, vivint ves a saber on. L'empadronament és un dret que té tothom perquè tu has de poder estar empadronat on sigui. Potser s'hauria de canviar que no tot anés lligat a aquestes dades". 

A Figueres fan la mateixa reflexió i han posat en marxa agents que verifiquen que els empadronats viuen a l'adreça corresponent. L'alcalde, Jordi Masquef, diu que ho volen controlar sobretot per evitar empadronaments en pisos ocupats: "El padró no pot ser un xec en blanc per a ajudes, per a subsidis, per a prestacions". 

Reconeix que "l'arribada de gent comporta més necessitat de recursos essencials", i reflexiona: "Potser hauríem de parar un dia i plantejar-nos si realment hi ha prou recursos per a tot això."

I a Olot, l'Ajuntament també ha detectat casos d'empadronament de persones que no viuen al municipi, però que poden accedir a ajudes, i algun cas de persones que cobren diners per empadronar. Per controlar-ho han creat l'oficina del padró, que segons l'alcalde, Agustí Arbós,  vol evitar "que hi hagi gent que està accedint a serveis o ajudes que no li corresponen, i això sempre va en detriment del que sí que li corresponen."

Però segons Joan Roure, parlar de frau a l'hora d'intentar accedir al padró té un clar biaix racista: "El frau es persegueix d'una forma selectiva i de determinats col·lectius, només es persegueix el frau de persones migrants i racialitzades." 

La qüestió fins i tot ha arribat a la sessió de control del Parlament d'aquest dijous, on la consellera d'Igualtat i Feminismes, Eva Menor, ha negat que hi hagi frau massiu amb l'empadronament. De fet, en resposta a les crítiques de Vox en aquesta matèria, Menor ha assegurat que en tot l'any 2024 només hi va haver 6 denúncies per aquesta qüestió. 
 

El discurs racista condiciona l'empadronament

Segons les conclusions dels informes mencionats, l'accés cada vegada més complicat al mercat de l'habitatge dificulta l'accés al padró, però també l'auge de discursos racistes i d'extrema dreta, que acaben penetrant en les polítiques dels ajuntaments i condicionant les seves actuacions. 

L'informe de la Coordinadora d'ONG Solidàries diu que "el 59% dels ajuntaments reconeix que la percepció social de la migració repercuteix en les polítiques públiques en matèria del padró".

És a dir, "que augmenti el racisme té conseqüències directes en la política municipal de dret d'accés al padró", segons Joan Roure. Afegeix que, "actualment, el padró s'està utilitzant com un instrument d'exclusió racista en molts ajuntaments d'extrema dreta, de dreta moderada i també socialdemòcrates".

Una situació que anirà a més davant la proximitat de les eleccions municipals, segons la jurista de Ficat Laia Costa: "S'està veient que treu rèdit polític i en aquests dos anys i mig que ens venen, malauradament, les persones més vulnerables es trobaran amb moltíssims més problemes amb l'accés al padró", conclou.