Des del cor de Lviv, capital de l'evacuació de refugiats a Ucraïna

La ciutat de Lviv està a plena ocupació. Hotels, apartaments i habitacions plens. No els ocupen els turistes atrets pel seu atractiu arquitectònic, com abans de la guerra. Està plena de desplaçats i de periodistes de tot el món.

Milers de famílies que fugen dels bombardejos a l'est del país fan escala a la ciutat abans de travessar la frontera de Polònia, a uns 80 kilòmetres. És el cas d'una dona i els seus dos fills preadolescents, acompanyats del seu petit gos.

Han explicat a l'equip de TV3 com van abandonar la segona ciutat del país, Khàrkiv, un dels blancs preferits dels bombardejos russos: "Estan bombardejant la ciutat. Estan bombardejant el centre i els voltants. Ho estan bombardejant tot...". La mare està desorientada i ha de demanar ajuda als seus fills perquè ja no sap ni on va. Tenen familiars que ja van marxar fa uns dies de Dnipró i han llogat un apartament a Lviv on s'estaran uns dies.

Unes 200.000 persones d'arreu del país han trobat refugi a la ciutat, segons l'ajuntament. El seu alcalde diu que estan al límit. Però els particulars i les entitats, moltes d'elles de la veïna Polònia, s'han bolcat a ajudar.

Davant de l'estació de tren, d'on surten unes 50.000 persones cada dia, s'hi ha instal·lat tendes on es distribueix menjar i beguda calenta. La Natàlia i els seus dos fills s'hi ha acostat. Ja van haver de fugir de la guerra el 2014, quan va esclatar el conflicte del Donbass.

"Venim de Khàrkiv. Hem arribat aquí després 24 hores de viatge. Ha estat molt difícil arribar fins aquí, però estem contents perquè ara estem segurs."

Espera no haver de marxar del país i poder criar els seus fills a Ucraïna.

Per a la majoria dels desplaçats, Lviv és només una etapa més, abans d'abandonar el país. Les cues per pujar als trens són tan importants que surten de l'estació. No hi ha crits ni empentes. Entre la multitud, un grup de persones amb dificultats visuals, cadires de rodes, persones grans i moltes dones i criatures que esperen pacientment.

Els infants més petits tenen un espai per reposar. Al pis de dalt de l'estació s'hi ha habilitat una zona amb matalassos perquè les mares com la Sofia, amb fills d'un any i mig i tres anys, puguin descansar. Ella també va estar viatjant "24 hores asseguda en una cadira", explica.

L'autocar no és la manera més ràpida de sortir, però hi ha menys aglomeracions. Davant de l'estació de tren i a tocar de les tendes d'ajuda humanitària, l'anar i venir de busos és constant. Cartells darrere els parabrises mostren les destinacions: Cracòvia, Gdansk, Varsòvia... fins i tot Kíiv.

L'Olena és una altra mare amb dos fills que fuig de les bombes per anar a casa del seu gendre a Cracòvia. Abans de pujar, ha explicat a l'equip de TV3 la por als avions, les sirenes i els problemes d'abastiment que començaven a patir. Enrere deixa un país en guerra, amb les ciutats més importants assetjades i bombardejades, però també amb una població cohesionada contra l'agressió, amb ganes de resistir i que protegeix els més vulnerables enviant-los a llocs segurs.

Lviv ja no rep turistes sinó desplaçats. És ara la porta de sortida d'Ucraïna.