"Des que em van apunyalar no surto": 2 casos al dia d'LGTBI-fòbia i el 80% no es notifiquen mai

L'Albert --nom fictici-- viu amb por des que el van apunyalar, l'estiu passat, després d'insultar-lo amb el crit "mariconàs de merda". Abans havia rebut amenaces i insults.

La que va patir l'Albert és una de les moltes agressions que hi ha envers les persones LGTBI, cada vegada amb més freqüència. Aquest divendres, com cada 17 de maig, se celebra el Dia Internacional contra l'LGTBI-fòbia.

Aquell dia havia quedat amb un amic i va aprofitar per llençar la brossa abans a uns contenidors propers a casa seva, a Badalona. "De sobte, vaig notar una punxada i, en tocar-me l'esquena amb la mà, vaig comprovar que regalimava sang i em vaig veure un tall força gran" relata.

A l'informe mèdic, el metge que el va atendre poc després hi descriu una ferida de 15 centímetres de longitud; una agressió que ell va relacionar de seguida amb les amenaces i insults homòfobs que feia temps que rebia d'alguns veïns.
 

Amenaces, insults i una agressió homòfoba

Després d'un any vivint a la ciutat on s'havien comprat una casa, l'Albert i la seva parella van adoptar un gos i van començar a sortir a passejar sovint pel Parc del Gran Sol.

Allà van conèixer alguns veïns que freqüentaven el mateix pipicà i van mantenir una relació cordial fins que una dona va comentar que era "una pena que els seus fills tinguessin un pare així".

L'endemà, explica l'Albert, ell va recriminar el comentari a la dona i a partir d'aquí la dona es va distanciar d'ell i van començar els insults per la seva orientació sexual: "el que més em molestava és que ho feia al parc, davant d'altra gent, amb nens i famílies". 

"Al principi, jo no feia cas dels comentaris fora de to," reconeix, fins que un dia la parella va advertir a la dona que els insults eren denunciables i ella els va dir que faria intervenir un familiar. 

Dies més tard, un home el va amenaçar: "Em va dir que sabia on vivia, que em vindria a buscar a casa i que em mataria".

L'Albert va denunciar aquests fets a comissaria, però recorda que no li van fer gaire cas fins que va explicar els insults homòfobs. Els Mossos van identificar els presumptes agressors i es va celebrar un judici ràpid: "El jutge va determinar que calia tractar el cas com un delicte d'odi per amenaces".

Però el pitjor va arribar setmanes més tard, en una data que no ha pogut oblidar, el 14 d'agost del 2023:

"Des del dia que em van apunyalar no surto de casa, em fa por que em passi alguna cosa i només surto si m'acompanya algú; no sé si em volen fer alguna cosa pitjor a mi, a la meva parella o als meus animals."

Des d'aleshores, té dificultats per dormir i necessita tractament psiquiàtric, però té clar que no marxarà del barri:

"Si em rendeixo i marxo d'aquí, hi surten guanyant ells; i jo vull lluitar perquè espero que ningú més ho hagi de patir. No podem deixar que ningú ens insulti per viure com volem viure."

Un procés judicial "llarg i agònic"

L'Albert va denunciar l'agressió de seguida i la jutgessa va decidir investigar els fets conjuntament amb les amenaces; un procés que encara està en marxa, segons confirma la Fiscalia, i, per tant, el judici pot tardar mesos a celebrar-se.

Ha aconseguit una ordre d'allunyament per a les dues persones que el van insultar i amenaçar, però no se sent segur: "Vaig rebre un anònim amb amenaces i recordar-ho tot em genera ansietat..."

I reconeix que l'espera es fa agònica i llarga perquè és un temps en què no pot fer vida normal:

"Quan em dutxo i em veig la cicatriu em ve tot al cap... ho estic passant molt malament, però és el que em dona força per lluitar, explicar-ho perquè ningú més hagi de passar per això, que es faci justícia i surti tot bé."

No obstant això, lamenta que "després del judici tampoc res serà igual, perquè la meva vida ha quedat marcada, i la marca anirà amb mi sempre i no marxarà."

7 de cada 10 sentències condemnatòries

Segons la darrera memòria de la Fiscalia General de l'Estat, de les 152 sentències que es van dictar el 2022 sobre delictes d'odi, un terç (50) van ser per motius d'orientació, identitat sexual i gènere, de les quals 37 van acabar en condemna. 

"És important que en els procediments penals es reconegui la motivació LGTBI-fòbica que hi ha hagut en l'agressió, perquè es reconegui com a tal en la sentència" explica Albert Carrasco, jurista i responsable del registre d'incidències de l'Observatori contra l'LGTBI-fòbia.

El 2009, la Fiscalia Provincial de Barcelona va incorporar una Fiscalia especialitzada en delictes d'odi, que va ser pionera a l'estat. Més endavant es van crear fiscalies delegades a totes les províncies. 

"Ens hem trobat que durant els procediments o el mateix judici s'ha d'insistir en la motivació LGTBI-fòbica i d'odi dels fets", explica Carrasco, i reconeix que es nota quan intervé la fiscalia especialitzada o advocats formats en la matèria.

Dos casos al dia, i només en són el 20% 

La Generalitat registra una mitjana de dues incidències o denúncies per LGTBI-fòbia cada dia, i això que es calcula que el 80% no s'arriben a notificar mai. 

"Ens trobem que algunes persones volen denunciar, però desconfien de les forces de seguretat i l'administració de justícia... tot i que afortunadament cada cop hi ha més formació i sensibilització als cossos de seguretat i justícia", explica Carrasco.

De les 670 situacions d'LGTBI-fòbia registrades per la Generalitat el 2023, prop de la meitat, 282, són denúncies presentades als Mossos d'Esquadra.

Els delictes més comuns són les agressions, les amenaces i les coaccions. La majoria, un 68%, contra gais i lesbianes, mentre que el 26% les pateixen persones transsexuals.

El coreògraf i director de teatre Roberto G. Alonso també en va ser víctima l'any passat:

"La teva condició sexual no és cap excusa per amenaçar-te, per insultar-te... a qui pot molestar la meva manera de vestir, de ser o de caminar? A ningú." 

Després de denunciar l'agressió als Mossos d'Esquadra, la policia va poder identificar l'agressor i s'ha iniciat un procés judicial. "Anava amb por pel carrer, qualsevol soroll m'espantava, ha estat un procés dur, llarg i pesat, perquè ho has de tornar a explicar...", afegeix.

Tanmateix, no totes les situacions d'LGTBI-fòbia acaben a la policia o al jutjat. Això passa per diversos motius: perquè suposen un delicte administratiu, i aleshores són gestionades per l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació de la Generalitat; perquè són situacions que no estan tipificades per la llei; o bé perquè les víctimes decideixen no denunciar-les.

En aquests dos darrers casos, les incidències les gestiona la Direcció General de Polítiques Públiques LGTBI+.

L'any 2023, la majoria de les situacions d'LGTBI-fòbia que va atendre la Generalitat, un total de 351, eren incidències de l'àmbit sanitari, educatiu, familiar o detectades al Registre Civil. 

"Molts cops ens quedem en l'agressió física, però n'hi ha d'altres de més simbòliques o subtils, com els tractes inadequats a persones trans en centres de salut, o escoles..." apunta Cristian Carrer, psicòleg de l'Observatori contra l'LGTBI-fòbia.

"També quan posen dificultats o fan certs comentaris a lesbianes i bisexuals quan volen anar a registrar la seva criatura o quan volen iniciar un procés de fecundació per tenir un fill", alerta.

86 casos registrats per l'Observatori el 2024

Des de principi d'any, l'Observatori contra l'LGTBI-fòbia ha atès 86 víctimes; un terç de les quals ha patit algun tipus de discriminació a la via pública. Destaca també que un 14% s'han produït en l'entorn laboral i gairebé un 10% en un espai d'oci nocturn.

Prop de la meitat, un 46%, les han patit homes gais, i un 21% persones trans, sobretot dones. L'Observatori alerta del creixement de la lesbofòbia, que s'acosta al 9% dels casos.

Una de cada quatre discriminacions són agressions físiques, uns fets que creixen respecte del mateix període de l'any anterior; però sobretot destaca l'odi i l'exaltació, amb un 28% dels casos, i també les agressions verbals, amb un 19%, i l'assetjament, amb un 12%.

"Ho patim dia a dia, com el 'maricon' que vas sentint i no li fas cas...", diu en Roberto. "Moltes vegades estic mirant roba i em pregunten quina talla fa la dona, però és per a mi. Rebo molts prejudicis pel meu aspecte, però el problema no el tinc jo, el tenen els altres", afegeix. 

En Cristian Carrer és un dels professionals que fa acompanyament psicosocial a les víctimes que acudeixen a l'Observatori: "Quan hi comences a parlar, sempre apareixen altres situacions de discriminació anteriors, això és molt comú en la transfòbia, que les dones trans s'adonen de violències que pateixen quan en parlen." 

Avenços LGTBI i augment de l'extrema dreta

Des que el 2005 va aprovar el matrimoni igualitari, Espanya està considerat com un dels països més respectuosos amb el col·lectiu LGTBIQ+. També permet l'adopció a les parelles del mateix sexe.

A més, els darrers anys s'han aprovat diverses normes com la llei d'identitat de gènere del 2007; la llei integral per a la igualtat de tracte i no discriminació, el 2022; i la coneguda com a llei trans, el 2023, que busca protegir la igualtat real i efectiva de les persones LGTBI.

Tanmateix, aquests avenços legislatius no eviten que els delictes d'odi i discriminació per identitat de gènere o orientació sexual continuïn sent freqüents, tant aquí com a la resta d'Europa, on l'extrema dreta fa anys que creix.

"Amb el debat social generat per la llei trans, hi ha persones que s'han sentit legitimades a fer públics discursos d'odi; però alhora també hi ha hagut més mobilització de suport al col·lectiu que fa que les persones trans i les no binàries se sentin més empoderades per denunciar."

"Això fa que, de mica en mica, ens comuniquin més les situacions que pateixen" explica Carrasco, a qui preocupa especialment l'augment d'agressors joves que van en grup i la transfòbia.

Què commemora el Dia Internacional contra l'LGTBI-fòbia?

El 17 de maig de 1990 l'Organització Mundial de la Salut va deixar de considerar l'homosexualitat com una malaltia de salut mental.

Quinze anys després, el 2005 es va començar a celebrar aquest dia internacional amb manifestacions per reivindicar la igualtat de drets per a persones homosexuals, transsexuals i bisexuals.

L'objectiu és conscienciar de la discriminació, la violència, l'assetjament i les agressions que encara pateixen, malgrat els avenços legislatius i socials. 

A més, en alguns països l'homosexualitat està castigada amb presó i fins i tot pena de mort. És el cas d'Uganda, que té en vigor la llei més dura del planeta.