Desapareixen el 69% de les poblacions animals en 50 anys: què vol dir i per què passa

Des del 1970, les poblacions d'animals han disminuït un 69% de mitjana. Aquest és el càlcul que presenta l'entitat naturalista WWF en el seu informe Planeta Viu 2022. Es tracta d'un ampli estudi sobre les tendències en biodiversitat i en salut dels ecosistemes. Amb aquestes dades, l'informe destaca el doble repte de la humanitat.

"Fem front a dues emergències interrelacionades: el canvi climàtic induït per l'acció humana i la pèrdua de biodiversitat, que amenacen el benestar de l'actual generació i de les futures."

Segons WWF: "És essencial que comprenguem com estan relacionats el declivi de la natura i el canvi climàtic."

L'informe es refereix a poblacions monitoritzades de vertebrats. Per tant, no es pot extrapolar al nombre total d'animals salvatges ni es pot considerar que abasta tots els grups de cada espècie. Així, d'una espècie concreta en pot haver desaparegut una població més o menys petita o més o menys gran. Tot i la seva importància, això no permet deduir res sobre el nombre total d'individus d'aquella espècie. A més, hi pot haver moltes poblacions no controlades.

Entre els serveis bàsics que depenen de la biodiversitat hi ha aliments, medecines, energia i fibres, a més de les funcions que té per regular el clima, depurar aigua, filtrar contaminació i dispersar llavors.

Els canvis en els usos del sòl es mantenen com l'amenaça principal a la biodiversitat, perquè fragmenten els hàbitats de moltes espècies, tant animals com vegetals. Però l'informe afegeix que, si no es limita l'augment de la temperatura mitjana a 1,5 graus, l'escalfament global serà la principal causa de pèrdua d'espècies les properes dècades.

També hi ha altres causes importants. La sobreexplotació de plantes i animals també hi contribueix. Vora un terç de totes les espècies controlades que es pesquen pateixen captures per sobre de les adequades per mantenir-ne les poblacions.

Les espècies invasores també afecten la biodiversitat, perquè perjudiquen les espècies pròpies de cada lloc i alteren l'equilibri natural dels ecosistemes.

Un milió d'espècies de plantes i animals, exposa, estan amenaçades amb l'extinció. I entre l'1 i el 2,5% de les espècies conegudes d'ocells, mamífers, amfibis, rèptils i peixos ja s'han extingit.

Per regions, l'Amèrica Llatina té la pèrdua mitjana més gran: un 94% de les poblacions. I per espècies, el primer lloc l'ocupen les d'aigua dolça, amb un declivi del 83%.

Un acord internacional

L'informe també explica que no totes les espècies surten perjudicades per l'escalfament global. Però això no sempre és positiu per a d'altres. Així, en surten beneficiats molts insectes i cucs que causen malalties en humans i en altres animals, que s'estenen per zones on abans no existien o eren molt rars.

D'altra banda, escarabats i arnes que ataquen els boscos septentrionals sobreviuen millor gràcies a les altes temperatures i produeixen més generacions cada any. I això afavoreix la mort en massa d'arbres als boscos boreals i temperats d'Europa i de l'Amèrica del Nord.

Els boscos, explica, acumulen molt de carboni. Entre el 2001 i el 2019 van capturar de l'atmosfera al voltant del 18% de les emissions causades per les activitats humanes. Però cada any es perden, per raons diverses, uns 10 milions d'hectàrees de boscos, una superfície equivalent a la de Portugal.

També cal prestar atenció a mars i oceans i a les espècies que hi viuen. El nombre total d'individus de 18 de les 31 espècies de taurons oceànics han disminuït un 71% els darrers 50 anys. I si el 1980 estaven amenaçades nou d'aquestes espècies, el 2020 ja ho estaven 24 (el 77%).

WWF deixa clar que no hi ha una única solució, sinó diverses mesures a prendre, tant de manera local com global. En tot cas, ressalten que, sense esforços per a la conservació i sense modificar els hàbits de producció i de consum poc sostenibles, la tendència seguirà sent la ràpida pèrdua de biodiversitat. I que, si bé és possible revertir la tendència, cal prendre grans mesures de manera urgent.

Recorda que, l'any 2021, les Nacions Unides van reconèixer que tothom i a tot arreu té dret a viure en un entorn net, saludable i sostenible. WWF demana un acord internacional semblant al de París sobre el clima, per aconseguir revertir la tendència el 2030. Considera que la Conferència sobre Biodiversitat que se celebrarà a primers de desembre a Mont-real és l'oportunitat per fer-ho i insta tots els països a intensificar la seva ambició i a proposar "un pla integral i basat en la ciència preparat per ser posat en pràctica amb urgència".

Sobre la nostra manera d'utilitzar els recursos naturals, ofereix una dada significativa: mentre més de 800 milions de persones passen gana, més de 2.000 milions de les que tenen prou menjar són obeses o tenen sobrepès.