Desatenció mèdica i maltractaments: Amnistia denuncia encobriment dels morts de Melilla
Un informe de l'organització denuncia l'opacitat i la falta de responsabilitat tant d'Espanya com del Marroc sis mesos després de la tragèdia
Amnistia Internacional carrega amb contundència contra Espanya i el Marroc per la falta de transparència i d'assumpció de responsabilitats per les morts del juny a Melilla, quan unes 2.000 persones van intentar entrar a l'enclavament espanyol pel pas fronterer conegut com Barrio Chino. Hi va haver 37 morts i 77 persones continuen desaparegudes.
"Cada dia és més gran la muntanya de proves greus i múltiples violacions dels drets humans, entre les quals la mort il·legítima i els maltractaments infligits a persones refugiades i migrants", ha denunciat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia.
Entre els actes que "poden constituir violacions del dret a no patir tortura i altres maltractaments", l'informe que Amnistia ha publicat sis mesos després dels fets esmenta els cops a persones que ja estaven immobilitzades o que no podien respondre a causa de les lesions, la privació de l'assistència mèdica d'emergència a ferits o l'ús reiterat de gas lacrimogen contra persones que eren en un espai tancat i d'on no podien fugir.
També han denunciat les anomenades devolucions "en calent" a territori marroquí.
Les autoritats marroquines i espanyoles "van mostrar un menyspreu absolut" del principi de no devolució, perquè, remarca Amnistia, van fer expulsions col·lectives i van forçar que almenys 470 persones --segons les dades del defensor del poble--, algunes amb ferides obertes i sagnants, tornessin a mans de les forces de seguretat marroquines.
El dret internacional prohibeix als estats traslladar o tornar una persona a un lloc on pugui córrer perill real de violacions greus de drets humans, com persecució, tortura, penes cruels, inhumanes o degradants.
Per tot plegat, Amnistia considera que hi ha un "encobriment i racisme" per part d'Espanya i el Marroc, i exigeix als governs que "garanteixin la veritat i la justícia" per impedir que es repeteixin fets com aquells.
Atacs de les dues policies a la frontera
El document considera que els fets eren "previsibles" i les morts, "evitables".
En els mesos i dies previs --afirma-- els refugiats i migrants que hi havia al voltant de Melilla van ser objectiu "d'un increment dels atacs de les forces de seguretat marroquines". A molts "els van cremar i destruir totes les pertinences" i això els va empènyer a caminar fins a la frontera.
En acostar-s'hi, la policia els va llançar pedres i va disparar gas lacrimogen. Molts van rebre cops mentre eren a terra, semiinconscients o respirant amb dificultat. Familiars de víctimes van presenciar com van morir per les pallisses.
"Les forces de seguretat marroquines i espanyoles ens tiraven de tot, bombes de gas, pedres, bales i pilotes de goma... No podíem veure res i era difícil respirar", ha afirmat Zacharias, de 22 anys.
Acorralats i sense atenció mèdica per les ferides
Unes 400 persones van quedar acorralades en una petita zona entre tanques.
"Semblava que la policia marroquina ens deixava espai per arribar-hi, llavors ens arraconava... Ens van començar a disparar amb gas", ha afegit Omer, un sudanès de 21 anys. La policia espanyola ens ruixava els ulls mentre la marroquina ens tirava pedres al cap", afegeix Salih, del mateix país i de 27 anys.
Altres vulneracions que recull Amnistia és que els serveis sanitaris del Marroc no van començar a actuar fins dues hores i mitja després que acabés l'actuació de la policia. Les primeres ambulàncies es van dedicar a agafar els cossos dels morts i no a ajudar els ferits.
També s'indica que la policia espanyola no va permetre a la Creu Roja accedir a l'àrea.
La gent ferida va estar estesa, entre tanques, i a la part marroquina, fins a 8 hores a ple sol. Cap oficial espanyol va proveir assistència o va fer cap acció per arribar al lloc dels fets. Amnistia denuncia que això vulnera els articles 195 i 196 del Codi Penal espanyol.
A més, unes 500 persones van ser desplaçades --ferides i sense assistència mèdica-- en bus, alguns durant 12 hores, centenars de quilòmetres a l'interior del Marroc o a la frontera amb Algèria. A molts dels retornats al Marroc els van empresonar i sotmetre a més abusos i violència.
Per elaborar l'informe, Amnistia ha recollit testimonis presencials, material gràfic i imatges de satèl·lit. Amb la informació obtinguda ha creat un model en 3D que recull els fets.
La "deplorable omissió" de responsabilitats dels dos governs
L'organització per als drets humans retreu a Espanya i al Marroc que no hagin fet públics "els resultats preliminars de cap investigació sobre el nombre de persones que van perdre la vida i les causes de la seva mort", i que tampoc hagin investigat "l'ús de la força per part del personal de fronteres":
"Cap dels dos governs ha fet públic tot el material gravat per cap de les moltes càmeres de vigilància al llarg de la frontera, i les autoritats espanyoles s'han negat a obrir una indagació independent".
El Marroc ha obstaculitzat la cerca de morts i desapareguts per part de famílies i ONG. No s'ha donat cap informació a les famílies de les víctimes i s'han violat tots els estàndards internacionals.
I el Ministeri de l'Interior espanyol ha difós imatges dels fets, però amb buits clau.
El ministre Fernando Grande-Marlaska manté que no hi va haver morts en territori espanyol, malgrat que diverses investigacions periodístiques ho contradiuen.
És el cas del documental distribuït per l'ONG Lighthouse Reports i els mitjans El País, Le Monde i Der Spiegel, que han situat almenys un mort en aquesta banda de la frontera, i un altre, difós per la BBC, que coincideix amb el que algunes fonts ja havien explicat a TV3, en el sentit que les morts van ser a Espanya perquè la tanca està construïda en territori espanyol.
