Descoberta excepcional al Baix Empordà: un individu de l'edat mitjana que feia 1,85 d'alçada

Els treballs d'arqueologia entorn de la basílica paleocristiana de Santa Cristina d'Aro han posat al descobert les restes d'un individu de l'alta edat mitjana que superava una alçada d'1,85 metres, una talla "absolutament excepcional" per a l'època.

La directora de l'excavació, l'arqueòloga Esther Medina, ha explicat la importància de la troballa per tractar-se d'un període en què els homes amb prou feines feien 1,65 metres.

Medina ha destacat a més que la troballa està vinculada a "una època molt poc coneguda, amb poques manifestacions materials de la vida de la societat", al que se suma aquesta excepcionalitat de l'alçada d'un dels difunts i el descobriment d'un forn d'etapa anterior sota les tombes.

El jaciment arqueològic d'aquest espai, catalogat com a bé cultural d'interès local (BCIL) i nivell de protecció integral, es remunta als anys 60 del segle passat amb la construcció de la urbanització Serrasol, en una zona verda a uns 200 metres de l'actual església d'origen romànic que va substituir l'antiga a partir del segle X.

La tomba feia 2,2 metres

La troballa de les restes d'un home d'alçada excepcional es va produir després de trobar una tomba de grans dimensions que arribava als 2,20 metres.

Els arqueòlegs van creure que la caixa havia estat modificada per albergar diversos individus --podria explicar-se per hipotètiques relacions de consanguinitat entre ells--, però no hi van apreciar reformes estructurals.

Una vegada mesurat un dels fèmurs, van adonar-se que la persona inhumada tenia una altura d'entre 1,80 i 1,85 metres o, fins i tot, una mica més.

"Les poblacions de l'alta edat mitjana són poc conegudes, però podem afirmar que es tracta d'una altura excepcional, tenint en compte les deficiències nutricionals i de salut d'aquella època", assegura Esther Medina.

En aquest jaciment, s'hi han trobat altres restes de persones que feien 1,70 metres, la qual cosa per a Medina "obre una doble possibilitat: pot significar que eren individus que s'alimentaven molt bé, perquè tenien un desgast dentari molt gran, o que hi havia gent de fora, però per a això es necessitaria l'ADN i és car i molt complicat de demostrar".

37 tombes localitzades

En els treballs d'excavació s'han documentat fins ara 37 tombes de tipologia i conservació diversa que, a l'espera de l'estudi definitiu, se situen en època de l'alta edat mitjana i l'antiguitat tardana.

Al principi es van evidenciar diferents fases constructives del temple i 13 tombes i, arran d'un conveni el 2007 amb la Universitat de Girona, es va arribar a les 27.

En la campanya del 2021, se'n van consolidar i se'n van reintegrar 25 i, aquest any, els treballs s'han centrat en la documentació arqueològica amb l'objectiu de museïtzar el jaciment, alhora que s'ha detectat una dotzena de tombes inèdites addicionals.

Les restes humanes es troben en diversos estats de conservació i hi ha evidències que algunes tombes s'haurien reutilitzat.

En aquests últims treballs, que van començar al desembre i acabaran al febrer, també destaca la troballa de restes d'un forn artesanal o preindustrial amb material ceràmic per sota de dues tombes, "que mostra que als segles VI i VII, abans de ser una zona religiosa, aquí va haver-hi una ocupació que res tenia a veure amb la religió".