La màscara li permet camuflar-se entre els tèrmits (CSIC. Vlad Dinca)

Descoberta una mosca impostora que es disfressa per infiltrar-se entre els tèrmits

Investigadors catalans troben aquesta nova espècie a la zona sud del Marroc, un cas únic d'evolució ràpida per facilitar la simbiosi entre espècies

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Purificació Barceló

Periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en ciència

@pjbarc
Actualitzat

La naturalesa és plena d'impostors, i molts es troben entre els insectes. Algunes espècies, com la mosca abella o l'aranya formiga, tenen una alta capacitat per despistar els seus depredadors. No obstant, no s'havia observat mai abans una mosca blava que aconseguís infiltrar-se dins un termiter i conviure amb els tèrmits com una més.

De fet, els tèrmits són molt zelosos de la seva colònia i poden arribar a ser molt agressius amb qualsevol estrany, fins i tot amb els seus congèneres d'altres comunitats.

La larva de mosca porta una màscara de tèrmit, amb falsos ulls i antenes (CSIC. Vlad Dinca.)

Ara, per primer cop, investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) han liderat un estudi internacional que ha descobert una mosca blava les larves de la qual arriben a formar part de les colònies dels tèrmits recol·lectors perquè desenvolupen una màscara falsa de tèrmit a la part posterior del cos, uns ulls falsos i antenes.

Es tracta d'una morfologia única que li permet integrar-se socialment al termiter.  A més, les larves presenten "tentacles" al voltant del cos que imiten les antenes dels tèrmits amb gran detall, un fet que l'equip ha pogut mostrar mitjançant microscòpia electrònica d'escombrada.

Els nombrosos tentacles que envolten el cos de les larves faciliten la comunicació simultània amb diversos tèrmits.  

La seva disfressa li permet comunicar-se amb els tèrmits com una més (CSIC. Roger Vila)

També imiten l'olor 

Dins del niu tot és a les fosques, per la qual cosa els tèrmits es reconeixen entre ells a través de les antenes, amb les quals detecten la forma i l'olor de les seves germanes.

Tots els membres del niu comparteixen aquesta aroma, i els tèrmits soldat ataquen i esquarteren qualsevol intrús d'una altra colònia. Les larves d'aquesta mosca, però, també han aconseguit imitar l'olor distintiva dels seus hostes, com explica Roger Vila, investigador de l'IBE que ha liderat l'estudi.

"L'olor de la larva és idèntica a la de la resta de tèrmits de la colònia. No la podem distingir ni amb els aparells més moderns, i aquest nivell de perfecció ens ha sorprès molt."

I tot això, per què ho fan? La hipòtesi d'aquests investigadors és que la mosca adulta busca els termiters per dipositar-hi els ous perquè les larves s'hi integrin i gaudeixin de la protecció de la colònia.

Dins el termiter la larva està protegida i fins i tot la podrien alimentar boca a boca (CSIC. Vlad Dinca)

Vila explica que si un organisme és capaç d'entrar a la fortificació del termiter i l'accepten en aquesta societat "passa a tenir guardaespatlles 24 hores, sap que allà no hi entrarà cap depredador".

A més, els termiters són entorns molt estables i el que sospiten els investigadors és que, fins i tot, els tèrmits alimenten les larves boca a boca, tot i que això encara no s'ha pogut demostrar.

És a dir, el termiter es converteix en l'entorn ideal perquè les petites mosques creixin segures mentre encara no poden volar i, per tant, són més vulnerables.

Nova forma sorprenent de simbiosi 

La troballa es va fer al sud del Marroc, a la serralada de l'Antiatles, i facilita la comprensió sobre nous tipus d'evolució ràpida cap a formes noves i sorprenents de simbiosi i socialització entre les espècies. De fet, seria un cas d'evolució nou, segons Vila, perquè "hi ha altres casos d'espècies que es poden relacionar amb els tèrmits però cap mosca coneguda, i és una adaptació simbiòtica molt diferent a la de la resta de mosques".

Roger Vila, descobridor de la mosca impostora (CSIC. Sämi Schär)

Segons Vila, tot plegat demostra que no coneixem tota la diversitat d'espècies del nostre planeta, però també que l'evolució pot actuar de forma molt ràpida en situacions especials.
 

 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut