Descobreixen a Conca una nova espècie de dinosaure gegant que va viure fa 70 milions d'anys

Era un gegant de quatre metres i mig d'alt, que feia fins a 20 metres de llargada des del cap fins a la cua, amb un coll llarguíssim, i pesava més de 15 tones. Fa 17 anys se'n van trobar les restes a l'excavació de Lo Hueco, al municipi de Fuentes, a Conca, on va viure fa uns 72 milions d'anys durant el cretaci.

Parlem d'una nova espècie de titanosaure, batejada amb el nom de "Qunkasaura pintiquiniestra" pels paleontòlegs que l'han descrit. El descobriment, que s'ha publicat a la revista Communications Biology, permet explicar aspectes fins ara desconeguts de la història dels últims dinosaures gegants d'Europa.
 

Un dels esquelets més complets

El "Qunkasaura pintiquiniestra" es distingeix per ser un dels esquelets de sauròpode més complets trobats a Europa, explica el paleontòleg Francisco Ortega, del Grup de Biologia Evolutiva de la UNED i un dels autors de l'estudi, encapçalat per Pedro Mocho, investigador de la Facultat de Ciències de la Universitat de Lisboa.

Del "Qunkasaura pintiquiniestra" se n'ha recuperat un tram de vèrtebres cervicals, dorsals i caudals, part dels malucs i ossos de les potes i costelles. Precisament van ser alguns trets ossis els que van cridar l'atenció als paleontòlegs i han demostrat que es tracta d'una nova espècie.

"Tenia unes puntes rodones als ossos del coll i unes altres en forma de ganxo a la regió superior de la base de la columna vertebral  que apuntaven al fet que es tractava d'una espècie nova."

A més, diu Ortega, "la seva morfologia única, especialment a les vèrtebres de la cua, ofereix noves perspectives sobre els últims sauròpodes de la península Ibèrica", un grup de dinosaures que ha estat històricament poc comprès.
 

Un jaciment prolífic i únic a Europa 

Els ossos del qunkasaure van aparèixer, gairebé per casualitat, juntament amb molts d'altres l'any 2007 en una excavació d'urgència que es va fer arran de la construcció d'un fals túnel per a l'AVE entre Madrid i el País Valencià, a Fuentes.

Des de llavors s'han recollit més de 12.000 fòssils a Lo Hueco, i s'ha format una de les col·leccions de vertebrats fòssils més rellevants del cretaci superior. S'hi han trobat abundants esquelets parcials de grans dinosaures, molt escassos a la resta d'Europa.

Lo Hueco ha donat moltes alegries a la ciència amb diversos descobriments, que van des de la biologia evolutiva dels cocodrils a la història de les tortugues o al coneixement més gran dels titanosaures, inclosa una altra nova espècie, el "Lohuecotitan pandafilandi".

A mesura que han anat avançant les investigacions de les peces que s'hi han trobat, s'han fet més de 14.000 entrades al registre. Ortega opina que el de Lo Hueco és "un registre anòmal" perquè a la resta de la península Ibèrica i d'Europa, el més normal és "trobar un os aïllat, una vèrtebra aïllada, mitja vèrtebra… que no saps a qui col·locar", i apunta:

"Els esquelets de Lo Hueco serveixen com a llibre d'instruccions de quina peça encaixa amb cadascú."

Únic jaciment on han coexistit dos llinatges de titanosaure

L'anàlisi comparativa dels ossos de la nova espècie amb les restes de cinc titanosaures més trobats a Europa indica que el qunkasaure pertany a un grup de dinosaures coneguts com a saltasàurids "Opisthocoelicaudiinae". Els cinc titanosaures analitzats s'han trobat al mateix jaciment de Conca, un al País Basc, un altre al Pirineu català i dos més a França.

Aquesta espècie vindria de Lauràsia, a l'hemisferi nord, l'antiga massa de terra que va donar origen a Àsia, és a dir, serien "dinosaures immigrants", ha assenyalat Ortega durant la presentació que es va fer aquest dimecres al Museu de Conca, on ja hi ha exposats els ossos de l'exemplar. 

Per contra, la major part dels sauròpodes del cretaci superior del sud-oest d'Europa són lirainosaurins, un grup de dinosaures aparentment exclusiu d'Europa.

Aquesta investigació suggereix que Lo Hueco és l'únic jaciment en què es coneix la coexistència dels dos grups i proposa un nou grup de titanosaures anomenat "lohuecosaures", que inclou els representants dels dos llinatges.

Els lohuecosaures poden haver tingut el seu origen en els continents del sud, abans de dispersar-se a escala global.

Descobriments pendents sobre l'extinció dels dinosaures

La troballa ha posat en relleu la singularitat d'aquesta excavació que, segons Ortega, continuarà aportant informació sobre el final del cretaci i l'extinció dels dinosaures. Ortega ha afirmat que Lo Hueco "continua tenint material", que es podrà presentar en poc temps, ha avançat: 

"Nosaltres continuem tenint projectes i hi ha bestioles que ja són al forn."

Hi ha "esquelets parcials d'animals que fan 20 metres de longitud i més de 4 metres d'alçada" i el seu estudi "està aportant molta informació per interpretar com eren els ecosistemes" on van viure fa més de 70 milions d'anys.

Ortega creu que la troballa serà fonamental per anar encaixant les peces de quins van ser els canvis que va experimentar la fauna en els temps previs a la gran extinció, ocorreguda a finals del cretaci (fa uns 66 milions d'anys).

"Al jaciment de Conca sabem que hi ha restes d'un altre espècimen més i n'hi pot haver un quart, cosa que ens permetrà continuar avançant en el coneixement dels últims gegants que van habitar el planeta, entendre la seva biologia i el seu paper als ecosistemes."

No és un nom qualsevol

Una de les curiositats a l'hora de batejar una nova espècie és el perquè i el seu significat. El nom de "Qunkasaura pintiquiniestra" està constituït per diferents referències geogràfiques i culturals properes al jaciment de Lo Hueco.

"Qunka" respon a l'etimologia més antiga del topònim de l'àrea de Conca i Fuentes; "Saure" fa al·lusió al femení del llatí "saurus" (llangardaix), però també homenatja el pintor Antonio Saura, i "pintiquiniestra" fa referència a la geganta Reina Pintiquiniestra, un dels personatges d'una novel·la citada al Quixot.